Concert per a piano núm. 25 (Mozart)

El Concert per a piano núm. 25, en do major, KV 503, és una composició musical per a piano i orquestra escrita per Wolfgang Amadeus Mozart. Va ser acabat el 4 de desembre de 1786. És l'últim dels dotze grans concerts per a piano escrits a Viena entre 1784 i 1786.

Es va executar per primera vegada molt probablement la nit següent d'haver-lo acabat al Viennese Casino, un local del seu amic Johann Trattner. Pel que sembla, va repetir el concert en diverses ocasions i hi ha l'evidència que Beethoven el va escollir el 1795 per una de les seves primeres actuacions com a solista a Viena.

La tonalitat i l'orquestra escollida responen a un pla preconcebut d'aconseguir una obra àmplia, serena, d'una bellesa impertorbable i sovint grandiosa. Aquesta intenció es veu reforçada definitivament per dos elements decisius: l'elecció del material motivador i la planificació general del concert. En l'elecció dels temes, Mozart busca i aconsegueix magistralment la diversitat dins d'una unitat de conjunt. Pel que fa a la planificació general, el compositor integra els tres moviments en un tot recognoscible com a tal. Cada moviment és una manera diferent de contribuir a un mateix i únic fi. La cohesió és un objectiu primordial per a Mozart en aquest concert.