Concert per a piano núm. 2 (Prokófiev)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Concert per a piano núm. 2
Compositor: Serguei Prokófiev
Tonalitat: Sol menor
Forma musical: Concert
Catalogació: Op. 16
Any: 1912 - 1913
Estrena: 23 d'agost de 1913 a Pavlovsk
Dedicatòria: Maximilian Schmidthof
Durada: 32'
Instrumentació: Piano solista, dues flautes, dos oboès, dos clarinets, quatre trompes, dues trompetes, dos trombons, tuba, percussió.
Moviments:
  1. Andantino - Allegretto
  2. Scherzo: Vivace
  3. Intermezzo: Allegro moderato
  4. Allegro tempestoso

El Concert per a piano en sol menor, op. 16, de Serguei Prokófiev fou compost entre 1912 i 1913. L'estrena, amb el compositor al piano, fou el 23 d'agost de 1913 a Pavlovsk. Es va produir entre l'audiència una gran polèmica pel seu suposat barbarisme i la seva escriptura avantguardista. El concert està dedicat a Maximilian Schmidthof, amic personal del compositor que es va suïcidar després de deixar una carta de comiat a Prokófiev.

La partitura orquestral es va perdre en un incendi. El concert, es va tornar a estrenar a París el 8 de maig de 1924 amb Serge Koussevitzky a la direcció i amb grans canvis respecte de l'original.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

Pianista excepcional i compositor completíssim, Prokófiev va gaudir d'un èxit i un reconeixement condicionats per l'allargada ombra que projectava, a casa i a l'estranger, el protagonisme de compatriotes més paradigmàtics en un o altre sentit. Però mentre el capritxós destí llançava els daus que determinarien el seu discórrer biogràfic el compositor s'assegurava, amb la seva contribució al gènere pianístic, a l'operístic i al ballet, un lloc destacat en la història del segle XX.

En les primeres dècades del segle XX el jove Prokófiev busca revolucionar l'univers pianístic amb un llenguatge audaç i d'enorme complexitat tècnica, que explora les possibilitats percutivas de l'instrument i s'expressa amb agressivitat rítmica, sense renunciar al lirisme i al compromís expressiu.

Moviments[modifica | modifica el codi]

  1. Andantino - Allegretto (10-14 minuts)
  2. Scherzo: Vivace (2-3 minuts)
  3. Intermezzo: Allegro moderato (5-9 minuts)
  4. Allegro tempestoso (10-13 minuts)

Instrumentació[modifica | modifica el codi]

Piano solista, dues flautes, dos oboès, dos clarinets, quatre trompes, dues trompetes, dos trombons, tuba, timbals, bombo, tambor de caixes, platerets, panderos.

Enregistraments[modifica | modifica el codi]

Vladímir Aixkenazi va gravar al costat de l'Orquestra Simfònica de Londres la integral dels Concerts per a Piano de Prokófiev amb el segell Philips. Destaca per la seva fidelitat al caràcter original de l'obra i la velocitat d'algun dels seus moviments.

El pianista xinès Yundi Li va realitzar una gira al costat del director japonès Seiji Ozawa, on algun dels fragments van ser gravats pel segell Deutsche Gramophon per a un vídeo promocional.

Yefim Bronfman va gravar al costat de Zubin Mehta i l'Orquestra Filharmònica d'Israel tots els concerts per a piano de Prokofiev, i és considerat per molts crítics de la música una de les millors versions d'aquest concert.