Concert per a piano núm. 4 (Beethoven)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Concert per a piano núm. 4
Composició de Ludwig van Beethoven
Forma: Concert per a piano
Tonalitat: sol M
Compost: 1805 - 1806
Dedicatòria: Rodolf d'Habsburg-Lorena
Publicat:
Catalogació: Op. 58
Dedicatòria: Hans von Bülow
Estrena: Palau del príncep Lobkowitz, Viena, març de 1807
Durada: 30'

El Concert per a piano i orquestra núm. 4 en sol major Op. 58 de Ludwig van Beethoven va ser compost entre 1805 i 1806. No han quedat còpies autògrafes.

L'obra està escrita per a un piano solista i una orquestra composta per: 1 flauta, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 2 trompes, 2 trompetes, timbals i instruments de corda. Com és usual en el concert clàssic, té tres moviments:

  1. Allegro moderato
  2. Andante con moto
  3. Rondó (Vivace)

Va ser estrenat per Beethoven com a solista en un concert privat ofert al març de 1807 al palau del seu patró, el príncep Lobkowitz. Això no obstant, l'estrena pública no va tenir lloc fins al 22 de desembre de 1808 al Theater an der Wien de Viena de nou amb Beethoven al piano, en un concert extensíssim. Aquest concert va suposar l'última aparició pública de Beethoven com a solista amb orquestra, i a més també s'hi van estrenar les seues Cinquena i Sisena simfonies. Beethoven va dedicar el concert al seu amic, alumne i patró Rodolf d'Habsburg-Lorena. Un comentari en l'Allgemeine Musikalische Zeitung de maig de 1809 diu que " [aquest concert] és el més admirable, singular, artístic i complex concert que Beethoven haja escrit". No obstant això, després de la seua estrena l'obra va ser oblidada fins al 1836, quan va ser recuperada per Felix Mendelssohn.

El primer moviment comença amb un sol de piano, que toca acords simples en la tònica principal abans de modular a la dominant. Sorprenentment, l'orquestra entra en si major, el que provoca un canvi a un acord de tercera que es revela en si com un motiu del primer moviment.

Franz Liszt va caracteritzar el segon moviment com un diàleg entre el piano (Orfeu) i les Fúries, representades pels instruments de corda al uníson. El seu quiet final en mi menor s'enllaça sense pausa amb els acords de do major que comencen el finale.

El tercer moviment és un Rondó amb un tema molt rítmic, diferent en el seu caràcter d'aquell del primer moviment, més en to de diàleg i calmat.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Concert per a piano núm. 4 (Beethoven)