Concert per a piano núm. 5 (Beethoven)
De Viquipèdia
| Concert per a piano núm. 5 | |
| Composició de Ludwig van Beethoven | |
| Forma: | Concert per a piano |
|---|---|
| Tonalitat: | Mi♭M |
| Compost: | 1809 - 1811 |
| Dedicatòria: | Rodolf d'Habsburg-Lorena |
| Publicat: | |
| Catalogació: | Op. 73 |
| Estrena: | Gewandhaus de Leipzig, 28 de novembre de 1811 |
| Durada: | 40' |
El Concert per a piano i orquestra núm. 5 "l'Emperador" en Mi bemoll major Op. 73 de Ludwig van Beethoven va ser compost entre 1809 i 1811. És dedicat al príncep Lobkowitz.
L'obra està escrita per a un piano solista i una orquestra composta per: 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 2 trompes, 2 trompetes, timbals i instruments de corda.
Va ser estrenat el 28 de novembre de 1811 al Gewandhaus de Leipzig. El 1812 el seu deixeble Carl Czerny estrenava aquesta obra a Viena .
Aquest és un concert ben conegut i força popular. L'octubre de 2007 obtenia el número 1 de la llista dels 100 millors concerts clàssics de l'ABC (Australian Broadcasting Company's) Classic FM.
Com la sonata per a piano núm. 14 Clar de Lluna, el títol d'"emperador" per a aquest concert no va ser el propi Beethoven qui va posar els sobrenoms. Diu la llegenda que va ser un soldat francès que impressionat per l'espectacularitat de l'obra va cridar "és com l'Emperador" tot referit-se a Napoleó Bonaparte.
Com és usual en el concert clàssic, té tres moviments:
- Allegro
- Allegro un poco mosso
- Rondó: allegro ma non tropo
Com en l'altre dels darrers concerts de Beethoven, Concert per a piano núm. 4 en Sol major, el primer moviment és força llarg, d'uns 20 minuts de durada.
Comença amb tres acords plens d'orquestra, cadascun seguir per una cadència que es repeteixen intermitentment durant tota la peça.
Beethoven es mostra com el precursor on un instrument solista, el piano, s'enfronta a l'orquestra. En aquest cas el solo de piano dura gairebé dos minuts. Posteriorment destacaren seguint el seu exemple Mendelssohn,Concert en Mi menor, Op. 64 (1844) i Txaikovsky, Concert per a piano n° 1 en Si bemoll menor, op. 23 (1874-75, rev. 1879 i 1889).
A banda de les cadències de l'obertura, el moviment segueix l'estructura de sonata amb tres temes. Es segon és en Si major
El segon moviment, en Si major és tranquil i reflexiu, en contrast amb el primer.
El moviment final és en forma de rondó (ABACABA). El piano comença el tocant el seu tema principal, seguit de l'orquestra. La secció B del rondó comença amb escales del piano, abans que l'orquestra el respongui. La secció C és molt més llarga, presentant la secció A en tres claus diferents abans que el piano faci una cadència.
[edita] Enllaços externs
- i enregistraments del concert a http://www.allmusic.com/
- Diversos MIDIs del concert a http://www.classicalarchives.Com/
- [1] de la Beethoven Hauss Bonn
- Beethoven's Fifth Piano Concerto Anàlisi i descripció de l'obra.
|
|||||||||||
