Concert per a piano núm. 17 (Mozart)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióConcert per a piano núm. 17
Forma musicalConcert per a solista
TonalitatSol major
CompositorWolfgang Amadeus Mozart
Llengua del terme, de l'obra o del nomcontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
Creació1784
  1. Allegro
  2. Andante
  3. Allegretto - Presto
Data de publicació1784 Modifica el valor a Wikidata
Parts3 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióK. 453
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 24f76afe-b193-3dc6-a306-35af6788727f IMSLP: Piano_Concerto_No.17_in_G_major,_K.453_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Allmusic: mc0002357295 Modifica el valor a Wikidata

El Concert per a piano núm. 17 en sol major, K. 453, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart. D'acord amb la data que el mateix compositor va anotar en la partitura, el concert va ser completat el 12 d'abril de 1784.

La data de l'estrena és incerta. D'una banda, sembla que el concert va ser estrenat per l'alumna de Mozart, Barbara Ployer, el 13 de juny de 1784 en un concert en el qual Mozart havia convidat a Giovanni Paisiello les noves composicions tant seves com de la seva alumna, incloent entre d'altres el seu Quintet en mi bemoll major per a piano i vent. Més tard, Ployer interpretà al costat de Mozart la Sonata per a dos pianos, K. 448. Una altra possibilitat, anticipada per Lorenz (2006, 314),[1] és que Mozart no va esperar dos mesos per estrenar l'obra, sinó que la va interpretar en el seu concert amb Regina Strinasacchi el 29 d'abril de 1784 al Kärntnertortheater.

Estructura[modifica]

L'obra està instrumentada per a piano sol, flauta, dos oboès, dos fagots, dues trompes, i corda. Consta de tres moviments:

  1. Allegro
  2. Andante, en do major.
  3. Allegretto - Presto

Referències[modifica]

  1. *Lorenz, Michael (2006) "New And Old Documents Concerning Mozart's Pupils Barbara Ployer And Josepha Auernhammer", Eighteenth-Century Music 3/2, (Cambridge University Press).
  • Hutchings, Arthur. A Companion to Mozart's Piano Concertos, Oxford University Press (publicació original del 1948).