Concert per a violí (Txaikovski)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Concert per a violí i orquestra
Compositor: Piotr Ilitx Txaikovski
Tonalitat: Re M
Forma musical: Concert per a orquestra i instrument solista
Catalogació: Op. 35
Any: 1878
Estrena: 4 de desembre [C.J. 22 de novembre] de 1881

15 de febrer de 1868, a Moscou

Dedicatòria: Adolph Brodsky
Durada: ~30'
Instrumentació: 2 flautes
2 oboès
2 clarinets
2 fagots
4 trompes
2 trompetes
timbales
Corda
violí (solista).
Moviments:
  1. Allegro moderato
  2. Canzonetta: Andante
  3. Allegro vivacissimo

El Concert per a violí i orquestra en re major opus 35 de Piotr Ilitx Txaikovski és un dels concerts per a violí més populars. També està considerat com una de les obres més difícils per a violí. És l'únic concert que va compondre Txaikovski per a aquest instrument.

Història[modifica | modifica el codi]

Va ser compost al març de 1878, a Clarens, una estació vacacional suïssa, a la vora del llac Leman, on Txaikovski va anar a recuperar-se de la depressió sorgida pel seu desastrós matrimoni amb Antonina Ivanovna Miliukova, que el va portar a un intent de suïcidi. Va ser compost poc després de la Simfonia núm. 4 i de l'òpera Eugeni Onegin.

Acompanyava a Txaikovski el seu alumne de composició, el violinista Iósif Kotek, i els dos tocaven obres per a violí i piano junts, la qual cosa va poder ser el catalitzador per a la composició del concert. Txaikovski no era violinista, i va ser assessorat per a la composició de la part solista per Kotek. Va fer ràpids progressos — va esbossar l'obra en 11 dies i la va acabar en dues setmanes més — de manera que va quedar enllestida en un mes, tot i que el moviment central va ser revisat completament (Kotek i el germà menor de Txaikovski, Modest, el van considerar fluix. Una versió del moviment original es conserva com la primera de les tres peces per a violí i piano, Souvenir d'un lieu cher).

Atés que Kotek no gaudia de prou prestigi com per a estrenar l'obra, Txaikovski va oferir l'estrena a Leopold Auer, amb la promesa de dedicar-li l'obra. Auer hi va refusar, argumentant que l'obra era impossible d'interpretar (tal com Nikolai Rubinstein va fer amb el Concert per a piano núm. 1, tot i que posteriorment Auer interpretaria l'obra). Això va significar que l'estrena, planejada per al març de 1879, fóra cancel·lada i que se cercara un altre solista. Finalment, el concert va ser estrenat per Adolph Brodsky (a qui finalment es va dedicar la peça) el 4 de desembre [C.J. 22 de novembre] de 1881, a Viena, Àustria sota la direcció de Hans Richter, però amb pocs assajos i pobrament acompanyat. La reacció de la crítica va ser mixta, i l'obra certament no va ser rebuda com l'obra mestra que és considerada avui. L'influent crític Eduard Hanslick va dir que el concert era «llarg i pretensiós» i afegí que «ens va posar cara a cara amb la repugnant idea que la música pot existir per amoïnar l'oïda.»

Enllaços relacionats[modifica | modifica el codi]