Concertació de Partits per la Democràcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Concertación de Partidos por la Democracia
Concertació de Partits per la Democràcia
Líder/s Michelle Bachelet (ex-presidenta de Xile i militant del Partit Socialista de Xile)
Fundació 1987
Dissolució Vigent
Seu Barri París-Londres, Santiago de Xile
Ideologia Centreesquerra, Democràcia cristiana, Socialdemocràcia, Progressisme, Socialisme democràtic
www.puntocentral.cl

La Concertació de Partits per la Democràcia (coneguda simplement com a Concertació) és una coalició política de partits polítics xilens de centre i esquerra moderada, la qual ha governat Xile des de l'11 de març de 1990. Va aglutinar a l'oposició de la dictadura d'Augusto Pinochet, arribant a triomfar unida al plebiscit nacional del 5 d’octubre de 1988. Nascuda com Concertació de Partits pel No, ha arribat a triomfar en totes les eleccions des del 1989 fins al 2010, any que va guanyar el candidat de la dreta.

El seu emblema, l'arc iris, representa la varietat de projectes i interessos que conflueixen a la coalició, els quals inclouen socialistes, socialdemòcrates i democratacristianes. Els principals partits que la conformen són: el Demòcrata Cristià, per la Democràcia, Radical i Socialista.

Història[modifica | modifica el codi]

Nascuda originalment com Concertació de Partits pel No (en referència a l'anomenat plebiscit nacional) per a oposar-se a la continuïtat de la dictadura militar d'Augusto Pinochet després de més d'una dècada en el poder, el qual va aconseguir a través del Cop d'estat de l'11 de setembre de 1973, derrocant el govern d'unitat popular encapçalat pel socialista Salvador Allende. El plebiscit va ser convocat d'acord a les disposicions transitòries (27 a 29) de la Constitució Política de 1980, per a decidir si Augusto Pinochet seguiria com a president del país fins a 1997.

Els 17 partits i dirigents que van conformar el primer Consell de Presidents de Partits van ser:

  • PDC: President: Patricio Aylwin Azócar (Portaveu de la coalició)
  • PS (Almeyda): Secretari General: Clodomiro Almeyda
  • PS (Històric): Secretari General: Juan Gutiérrez S.
  • PS (Mandujano): Secretari General: Manuel Mandujano
  • PS (Núñez): Secretari General: Ricardo Núñez
  • Unió Socialista Popular: President: Ramón Silva Ulloa
  • Partit Radical: President: Enrique Silva Cimma
  • Partit Radical Socialista Democràtic: President: Anibal Palma
  • Social Democràcia: President: Eugenio Velasco
  • Partit Democràtic Nacional: President: Wolfang Priour
  • MAPU: Secretari General: Víctor Barrueto
  • MAPU-OC: Secretari General: Fernando Avila Illanes
  • Esquerra Cristiana: Coordinador: Luis Maira
  • Partit Humanista: President: José Prens Saenz
  • Partit Liberal: President: Hugo Zepeda Barris
  • PPD: President: Ricardo Llacs
  • Els Verds: President: Andrés Korizma;
  • Secretari Executiu de la Concertació: Genaro Arriagada


Va assolir la seva primera victòria al vèncer al "No" en el Plebiscit Nacional de 1988 per un 55.99% contra un 44.01%. Producte d'aquest triomf, Pinochet va convocar eleccions per a triar un president i un Congrés Nacional. La coalició va mantenir la disciplina interna, i d'aquesta forma va presentar com candidat únic a l'elecció presidencial de 1989 al líder democratacristià Patricio Aylwin. A més de guanyar en primera volta amb la majoria absoluta dels vots (55,2% dels vots), dels diputats i senadors que disputaven càrrecs va assolir una clara majoria, encara que per la naturalesa del sistema no va obtenir el control del Senat.

Durant el primer govern concertacionista, l'aliança va mantenir un destacable treball de base i disciplina electoral, guanyant les primeres eleccions municipals i les següents en les quals es va renovar la totalitat de la Càmera i una meitat del Senat. En aquest mateix moment la coalició va assolir triar al seu segon president, el democratacristià Eduardo Frei Ruiz-Tagle. D'aquí en endavant la Concertació s'ha mantingut en el primer lloc en totes les eleccions, mentre que l'oposició aglutinada entorn de la" Aliança per Xile" s'ha vist relegada a un constant segon lloc. Cal destacar que en les eleccions presidencials de Ricardo Lagos i de Michelle Bachelet l'oposició va estar a escassos punts de guanyar als oficialistes i va obligar en ambdós casos a una segona volta electoral.

Des de la seva creació, la Concertació ha sorgit com l'agrupació política més longeva en la història contemporània de Xile, destacant-se d'ella la disciplina electoral i la capacitat de compatibilitzar en el seu interior l'" humanisme cristià" i l'"humanisme laic", a més de punts de vista distints entorn de la política econòmica i social del país. Malgrat discrepàncies, han assolit dur a terme governs amb polítiques consensuades en aquestes àrees, llevat en l'anomenada "agenda valórica" (avortament, matrimonis homosexuals, eutanàsia, etc.), en la qual el PDC tendeix a aliar-se amb l'oposició conservadora.

La Concertació va mantenir les polítiques econòmiques liberals del govern militar, el que es va traduir en un important creixement econòmic durant els dos primers governs. Després de la crisi asiàtica de 1998, no s'ha assolit tornar a aquelles taxes de creixement, principalment a causa de majors regulacions governamentals i majors impostos.

En commemoració al triomf del 5 d'octubre, aquest dia ha passat a ser la festa de la coalició i dels governs que l'han encapçalat. És tradicional que el President es reuneixi aquest dia amb els presidents, dirigents i col·laboradors dels partits que formen l'aliança.

Governs[modifica | modifica el codi]

La Concertació de Partits per la Democràcia ha governat al país durant quatre períodes consecutius sota el mandat de dos democristians i dos socialistes:

  • Patricio Aylwin Azócar (PDC), president de Xile entre 1990 i 1994.
  • Eduardo Frei Ruiz-Tagle (PDC), president de Xile entre 1994 i 2000.
  • Ricardo Lagos Escobar (PPD-PS), president de Xile entre 2000 i 2006.
  • Michelle Bachelet (PS), presidenta de Xile entre 2006 i 2010.