Conclave de 1492

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
conclave de 1492
Coat of Arms during the Vacancy of the Holy See
Dates del 6 a l'11 d'Agost
Localització Capella Sixtina, Palau Vaticà, Estats Pontificis
Degà Rodrigo Borja
Vice Degà Oliviero Carafa
Camerlengo Raffaele Riario
Archipieste Luis Juan del Mila y Borja
(absent; substituït per Girolamo Basso della Rovere)
Protodiàca Francesco Piccolomini
Votacions Papa elegit després de quatre votacions
Papa escollit Rodrigo Borja

El conclave de 1492 va triar a Alexandre VI com a pontífex de l'Església Catòlica entre 1492 i 1503 estava compost per set cardenals, dos d'ells eren cardenals "in pectore", és a dir elegits, però no proclamats tot i que el conclave els va ser acceptat, com s'havia fet en altres ocasions.

Cardenals Presents[modifica | modifica el codi]

Els cardenals presents al conclave eren tots italians, excepte Borja i Costa.

  • Roderic Borja, Valencià, vicecanceller, Nebot del Papa Calixt III.
  • Giovanni Michiel, Venecià, nebot el Papa Pau II.
  • Olivero Caraffa, de noble família de Nàpols.
  • Giorgio Costa, Cardenal de Lisboa, el més ric del cardenals.
  • Antoniotto Palavicni.
  • Girólamo Basso della Rovere, nebot del papa Sixt IV.
  • Domenico della Rovere, nebot del papa Sixt IV, germà de l'anterior.
  • Julián o Giuliano della Rovere, genovés, futur Papa Juli II.
  • Paolo Fregoso.
  • Giovanni dei Conti.
  • Giangiacomo Salafenati.
  • Ardicino della Porta.
  • Lorenzo Cibo, nebot del papa Innocenci VIII.
  • Francisco Piccolomini, nebot del Papa Pius II, futur papa Pius III.
  • Raffaele Riario, parent de Sixt IV.
  • Giovanni Colonna.
  • Giambattista Orsini
  • Giambattista Savelli.
  • Giovanni dei Mèdici, fill de Llorenç el Magnífic, futur papa Lleó X.
  • Giambattista Zeno, nebot del Papa Pau II.
  • Ascanio Maria Sforza-Visconti, el més jove dels cardenals, germà de Ludovico "El Moro".

Cardenals absents[modifica | modifica el codi]

Armes del Camarlenc

D'un total de 31 cardenals a la mort d'Innocenci VIII, quatre estaven absents a l'hora del conclave, eren:

  • Juan Milà i Borja, Cardenal dels Quatre Coronats, família de Rodrigo Borgia.
  • Pedro González de Mendoza.
  • Andreas Spinay.
  • Pedro d'Aubusson.

Cardenals "in pectore"[modifica | modifica el codi]

  • Maffeo Gherardo
  • Federico Sanseverino

El conclave[modifica | modifica el codi]

Entre els més "papables" trobem en primera instància a Caraffa, Costa i Ardicino della Porta, després es va especular amb Zeno i Piccolomini, però, Julián della Rovere era recolzat per França i Gènova els quals tenien tres-cents mil ducats d'or dipositats a Roma per usar-los en favor de la seva elecció com també el rei de Nàpols li donava suport amb les seves tropes a les portes de Roma. De Borja només es parlava com una remota possibilitat.

A la primera votació, els més anomenats van ser Caraffa i Costa, en la segona aquesta tendència va canviar cap della Rovere i Ascanio Sforza, aquest últim amb el suport de Borja però a causa del fet que el seu germà Ludovico "El Moro" Sforza tenia grans ambicions envers la " Ciutat Eterna ", Sforza va decidir donar el seu suport al vicecanceller qui finalment l'hauria acompanyant, però, si Sforza no podia ser electe amb el suport de Borja, difícilment aquest últim podia ser electe amb el suport de Sforza.

Les raons per les quals Borja no podia ser electe eren, en primer lloc perquè era espanyol i en el conclave, a part d'ell, l'únic estranger era l'acabalat portuguès Costa que ja era considerat "papable"; segon, Borja era considerat enemic per França, Nàpols, Venècia i Florència a causa de la seva supremacia en l'Església que no era agradable per als Prínceps Temporals. Per exemple, si el feble papa Innocenci VIII va causar terribles maldecaps al rei de Nàpols, llavors l'enemic Borja era de témer.

A causa d'aquestes raons el vicecanceller no va intentar tan sols presentar el seu nom, ja que els altres dos cardenals espanyols no es trobaven en el conclave. Suposadament alguns consideren simoníaca l'elecció, però, si ho hagués estat, el cardenal della Rovere hauria estat electe pel suport de grans Estats més rics que qualsevol dels altres.

El conclave finalment va triar per unanimitat [Un conclave aprova l'elecció quan s'obté els dos terços de tots els electors, en ell cas de Rodrigo Borja el conclave va ser amb votació oral que es va obtenir els dos terços dels que estaven votant es va donar per conclosa l'elecció, sense importar la resta dels vots encara no emesos] al vicecanceller, ja que els cardenals van decidir que cap candidat recolzat per un altre Estat podia ser electe perquè Roma quedaria subjugada sota el poder estranger, també van oblidar la memòria de Calixt III acusat de nepotisme perquè gairebé tots els integrants d'aquest conclave eren producte d'això. Una cosa que si necessitaven era un candidat fort i amb coneixements en els assumptes de l'església, a més independent de la resta dels Estats i en aquests aspectes, Rodrigo encaixava a la perfecció, a més cal destacar que entre tots els cardenals, en administració i forces ell era el millor, de tal forma va ser electe l'11 d'agost de 1492, per ser coronat amb la "triple corona" el diumenge 16 de agost pel primer cardenal diaca Francisco Piccolomini, adoptant el nom d'Alexandre VI, no només per Alexandre el Gran, perquè no li era molt favorable a causa del seu caràcter guerrer, sinó que també pel papa Alexandre III qui va obligar a Federico Barbarroja a respectar l'Església de Roma.


Precedit per:
Conclave de 1484
Camarlenc
Conclave de 1492

Succeït per:
Conclave de 1503 (setembre)