Conclave de 2013

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Conclave de 2013
Emblema papal durant la Sede vacante
Dates Del 12 al 13 de març
Localització Ciutat del Vaticà
Cardenal degà Angelo Sodano (no elector)
Cardenal vice-degà Roger Etchegaray (no elector)
Cardenal camarlenc Tarcisio Bertone
Cardenal protodiaca Jean-Louis Tauran
Papa elegit Francesc
Papa cessant Benet XVI

A la renúncia del papa Benet XVI, a les 8 del vespre, hora de Roma, del dia 28 de febrer de 2013, hi havia un total de dos-cents set cardenals, del quals cent disset tenien la condició d'electors.

Aquests darrers foren convocats al conclave que s'esdevingué a la Ciutat del Vaticà del 12 al 13 de març següents. Tanmateix només n'hi acudiran cent quinze, perquè el cardenal Julius Riyadi Darmaatmadja, S.J., del títol de S. Cuore di Maria, arquebisbe emèrit de Djakarta, Indonèsia, va excusar la seva presència per motius de salut,[1] i el cardenal Keith Michael Patrick O'Brien, del títol de Ss. Gioacchino ed Anna al Tuscolano, arquebisbe emèrit de Saint Andrews i Edimburg i primat d'Escòcia, va desistir d'assistir-hi a causa de les acusacions d'homofília desvelades dies abans de la renúncia del papa Benet XVI i que havien conduït aquest a acceptar la seva prematura dimissió del càrrec episcopal.[2]

Entre els assistents hi havia el cardenal català Lluís Martínez i Sistach, del títol de S. Sebastiano alle Catacombe, arquebisbe de Barcelona, i el valencià Antonio Cañizares Llovera, del títol de S. Pancrazio, prefecte de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments.

A la cinquena votació, el capvespre del segon dia de conclave, va resultar elegit papa el cardenal argentí Jorge Mario Bergoglio, S.J., cardenal prevere del títol de S. Roberto Bellarmino, arquebisbe de Buenos Aires, que prengué el nom de Francesc.

Cardenals electors convocats[modifica | modifica el codi]

Aquesta és la relació dels cardenals electors que hi ha estat convocats, ordenats per continents i dintre de cadascun per ordre de prelació, ordre al qual pertanyen amb la titulació corresponent, i data del consistori en el qual foren creats cardenals. Finalment també s'indica llur càrrec i/o ofici en el moment de produir-se la sede vacante (noti's que aquesta circumstància fa que cessin automàticament tots els càrrecs curials, llevat del de camarlenc, del de penitenciari major, del de vicari general de Roma i del d'arxipreste de la Basílica de Sant Pere) i la bandera del país d'origen de cadascun.


Àfrica[modifica | modifica el codi]

Amèrica[modifica | modifica el codi]

Àsia[modifica | modifica el codi]

Europa[modifica | modifica el codi]

Oceania[modifica | modifica el codi]

  • George Pell, cardenal prevere de S. Maria Domenica Mazzarello (2003), arquebisbe de Sydney Austràlia


Resum[modifica | modifica el codi]

Conclave de 2013
D'Àfrica 11 cardenals
D'Amèrica 33 cardenals
D'Àsia 11 cardenals
D'Europa 61 cardenals
D'Oceania 1 cardenal
Total 117 cardenals

Del quals

  • 4 eren cardenals bisbes (Àfrica 1; Àsia 1; Europa 2)
  • 83 eren cardenals preveres o de títol (Àfrica 9; Amèrica 27; Àsia 10; Europa 36; Oceania 1)
  • 30 eren cardenals diaques (Àfrica 1; Amèrica 6; Europa 23}


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «La Stampa». [Consulta: 06.03.2013].
  2. «The Guardian». [Consulta: 06.03.2013].

Pàgines relacionades[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conclave de 2013 Modifica l'enllaç a Wikidata