Concordat del 1953
El Concordat del 1953 va ésser un acord internacional signat entre l'Estat espanyol i el Vaticà que va regular les relacions entre el règim franquista i l'Església Catòlica durant la dictadura franquista.
L'Estat havia de sufragar les despeses de les activitats de l'Església, a canvi que Franco tingués la possibilitat de participar en el nomenament dels bisbes mitjançant l'anomenat dret de presentació. Així, Franco es va assegurar el control del nomenament dels bisbes i el suport ideològic de l'Església Catòlica, mentre aquesta darrera rebia importants privilegis legals, polítics, econòmics i fiscals.[1] Les concessions a l'Església més importants foren: consagrar la unitat religiosa, va atorgar als ordes religiosos un estatut jurídic, va reservar una important dotació econòmica per al clergat i va admetre la competència de l'Església en les causes matrimonials. L'acord va acabar de legitimar moralment el règim davant la comunitat internacional.
Va ser abolit el 1979 i substituït per uns acords en matèries concretes.
[modifica] Referències
- ↑ Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya. Castellnou Edicions. Barcelona, abril del 2006. Col·lecció Minimanual, núm. 14. ISBN 84-9804-211-9. Plana 135.
[modifica] Enllaços externs
- Text íntegre del Concordat de 1953. (castellà)
- Article sobre el Concordat de l'any 1953. (castellà)
