Condiloma acuminat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Genital wart(s)
Classificació i recursos externs

Cas greu de berrugues genitals al voltant de l'anus
CIM-10 A63.0
CIM-9 078.11
DiseasesDB 29120
eMedicine derm/454 med/1037
MeSH C02.256.650.810.217

La berruga genital o condiloma acuminat o berruga venèria (o, menys freqüentment, berruga acuminada o papil·loma veneri)[1] és una malaltia altament contagiosa malaltia de transmissió sexual causada per alguns subtipus de virus del papil·loma humà (VPH). Es propaga a través de contacte directe de pell a pell durant les relacions sexuals amb una parella infectada. Les berrugues són el símptoma més fàcilment recognoscible de la infecció genital pel VPH, on els tipus 6 i 11 són responsables del 90% dels casos de berrugues genitals.[2] Mentre que de les persones infectades amb el VPH genital s'estima que només un "petit percentatge" (entre l'1%[3] i el 5%)[4] desenvoluparan berrugues genitals, les persones infectades encara poden transmetre el virus. Altres tipus de VPH també causen càncer cervical i probablement el càncer anal, però, és important subratllar que els tipus de VPH que causen la immensa majoria de les berrugues genitals no són els mateixos que poden potencialment augmentar el risc de càncer genital o anal.[5][6][7][8][9] La prevalença del VPH s'ha observat en alguns estudis que era del 27% en les persones sexualment actives, elevant-se al 45% entre els 14 i 19 anys.[2]

Transmissió[modifica | modifica el codi]

La transmissió d'aquest virus es produeix durant les relacions sexuals amb penetració (vaginal, anal) o sense; la transmissió orogenital és poc freqüent. El contacte directe per la pell és la forma més eficaç de transmissió. El virus no es transmet pels fluids com la sang o el semen. Es calcula que un 60% de les parelles de persones amb berrugues genitals se'n contagiaran.[10] Només en rares ocasions una dona embarassada transmetrà el virus al seu fill o filla durant el part i, en aquest supòsit, també en molt pocs casos el contacte amb el virus provocarà que el nadó presenti berrugues o condilomes. La infecció pel virus del papil·loma humà pot afectar qualsevol persona sexualment activa, encara que sol ser més freqüent en persones joves amb diverses parelles sexuals.[10]

Símptomes[modifica | modifica el codi]

Moltes persones no saben que estan infectades pel virus del papil·loma humà perquè no presenten cap lesió ni símptoma o perquè tenen lesions difícils de veure a primera vista, bé sigui a causa de la mida, bé de la localització (coll de l'úter, uretra, etc.). D'altra banda, de vegades passen diversos mesos entre el moment del contagi pel virus i l'aparició de les berrugues genitals.[10]

Les berrugues genitals o condilomes són generalment lesions aspres, indolores, de color carn, grisós o blanc rosat. Tot i no provocar dolor, quan s'irriten poden causar picor i fins i tot sagnar una mica. Poden tenir diferents mides, ser planes o tenir forma de coliflor, i també presentar-se com a lesions úniques o estar agrupades.[10]

En la dona, poden aparèixer a la vulva, al coll de l'úter o matriu, i a l'interior de la vagina. En l'home, a la punta i a la pell del penis, a l'escrot i a la uretra. Tant en un cas com en l'altre, és possible l'aparició de les berrugues genitals al voltant de l'anus, al recte i a les cuixes. Encara que no amb tanta freqüència, també podem trobar berrugues genitals fora de l'àrea genital, com ara la boca, els llavis o la gola.[10]

En les persones que tenen alguna malaltia o problema de salut que els afecti el sistema immunitari (les defenses) i també en les dones embarassades, les berrugues genitals poden tenir un mida més gran o ser més nombroses.[10]

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

En la majoria de casos, el diagnòstic dels condilomes es fa mitjançant l'examen visual i manual de les lesions a l'àrea genital i anal. El metge o la metgessa realitza un examen de la pell al voltant de l'anus i els genitals, i en les dones també un examen vaginal i de cèrvix durant la revisió ginecològica. També pot fer-se l'avaluació de berrugues intraanals per anoscòpia. Algunes vegades pot ser necessari prendre una mostra del teixit afectat (biòpsia ) per avaluar-ne l'estat evolutiu.[10]

Tractament[modifica | modifica el codi]

No hi ha cura per al VPH, però hi ha mètodes per tractar les berrugues visibles, el que podria reduir la infectivitat; però no hi ha assaigs que demostrin que l'eliminació de les berrugues visibles comporti una reducció de la transmissió.[11] Les berrugues genitals poden desaparèixer sense tractament o, per contra, créixer. No hi ha manera de predir si creixeran o desapareixeran.

Fàrmacs comercialitzats al mercat espanyol:[12]

Vacunació[modifica | modifica el codi]

L'objectiu principal de les vacunes contra el virus del papil·loma humà és prevenir les lesions malignes en el tracte genital associades al virus, particularment del cèrvix o coll uterí. Amb aquesta finalitat s'utilitza una vacuna bivalent que protegeix contra els virus dels tipus 16 i 18, que causen set de cada deu càncers de cèrvix. Existeix una vacuna tetravalent que, a més, de protegir contra els tipus 16 i 18, ho fa contra els tipus 6 i 11, causants de nou de cada deu berrugues genitals.

Per tant, a més de complir amb el principal objectiu, l'ús d'aquesta vacuna tetravalent ajuda a disminuir el nombre de nous casos de condilomes acuminats.[10]

Prevenció[modifica | modifica el codi]

Tota persona sexualment activa pot estar en risc d'infectar-se amb el virus del papil·loma humà. La utilització correcta i regular del preservatiu en les pràctiques sexuals (vaginals, anals o orals) pot reduir el risc de contraure i de transmetre la infecció per aquest virus. No obstant això, cal tenir en compte que aquelles zones que no es poden cobrir amb el condó, restaran desprotegides (per exemple, l'escrot o la vulva).[10]

Quan una persona té condilomes, és important que ho faci saber a la seva parella o parelles sexuals, tant per decidir quines mesures de protecció cal adoptar en les seves relacions sexuals com per la conveniència que l'altra persona sigui avaluada per un professional sanitari i rebi el tractament adequat si escau.[10]

És especialment important que les dones, especialment amb parelles que tenen o han tingut condilomes, segueixin la pauta dels controls periòdics (prova de Papanicolau o citologia cervicovaginal) per detectar com més aviat millor una possible infecció pel virus del papil·loma humà.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Condiloma acuminat