Condrocalcinosi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Condrocalcinosi
Classificació i recursos externs
CIM-10 M11.1-M11.2
CIM-9 712.3
OMIM 600668 118600
DiseasesDB 10832
MedlinePlus 000421
eMedicine med/1938 radio/125 orthoped/382 emerg/221
MeSH D002805

La condrocalcinosi és una malaltia causada principalment pel dipòsit de pirofosfat de calci dihidratat a les articulacions o periarticulacions. Tot i que l'esmentat dipòsit no és l'únic símptoma de la malaltia és útil pel seu diagnòstic.

Història[modifica | modifica el codi]

Va ésser descrita l'any 1961 per Mc Carty i altres col·laboradors, els quals van descriure la presència de cristalls sense urat en pacients diagnosticats de gota, encara que els esmentats cristalls no van poder ésser identificats estructuralment fins a la utilització de la llum polaritzada pels rajos X en la microscòpia. Per tant, la patologia de l'esmentada malaltia era el cúmul de cristalls a l'interior de les articulacions en forma de pirofosfat càlcic dihidratat i això pot provocar també calcificacions cartilaginoses (condrocalcinosis). La confusió inicial ha portat a que fos descrita amb diverses terminologies:

  • Pseudogota: Malaltia caracteritzada per atacs aguts i intermitents d'artritis i simula els atacs de gota.
  • Condrocalcinosi: Malaltia que ocasiona calcificacions cartilaginoses tant des del punt de vista anatomopatològic com radiològic. Aquests cristalls poden ser de pirofosfat de calci o de qualsevol altre tipus.
  • Calcificacions articulars: L'esmentada malaltia és causada pel dipòsit articular de calci, encara que també pot ser un dipòsit periarticular. Té moltes etiologies i no tan sols pel dipòsit de pirofosfat càlcic.
  • Artropatia per pirofosfat: Aquesta lesió estructural que afecta a l'articulació s'observa en la malaltia per dipòsit de pirofosfat càlcic dihidratat i és molt difícil de discernir de la malaltia degenerativa inflamatòria.

Clínica de la malaltia[modifica | modifica el codi]

No existeix una prevalença de gènere, ja que afecta per igual a ambdós sexes, encara que és molt més freqüent en pacients de mitjana i avançada edat. Les manifestacions clíniques són, per tant, molt variades i les podem trobar amb les següents freqüències:

  • Pseudogota (10-20%).
  • Artritis pseudoreumàtica (2-6%).
  • Pseudoosteoartritis (35-70%).
  • Artropatia asimptomàtica (27%).
  • Osteoartropatia pseudoneuropàtica (0-2%).
  • Altres. (1%).

Classificació de la malaltia[modifica | modifica el codi]

  1. Etiologia hereditària.
  2. Idiopàtica.
  3. Associada a altres trastorns, hiperparatiroidisme i hemocromatosi.

Patologia de la malaltia[modifica | modifica el codi]

El dipòsit dels cristalls de pirofosfat càlcic dihidratat es pot reconèixer en el cartílag articular, a la membrana sinovial i a la càpsula articular, i també als tendons i als lligaments. La primera localització del dipòsit de cristalls és a les llacunes dels condròcits. No es coneix el mecanisme de la precipitació dels cristalls al cartílag, tot i que cada vegada més es creu que és la lesió cartilaginosa la que causa el dipòsit de cristalls.

Tampoc es coneix per què l'esmentada acumulació de cristalls provoca la inflamació, encara que probablement sigui la precipitació a la cavitat articular, tant de cristalls com de dipòsits cartilaginosos.

Anatomia patològica de la malaltia[modifica | modifica el codi]

Les lesions que fonamentalment s'observen són:

  • El dipòsit de cristalls.
Es poden trobar cristalls:
  • al cartílag.
  • a la membrana sinovial. [Calcificacions].
  • a la càpsula articular.
  • als lligaments i tendons.
Aquest fet provoca:
Els cristalls de CPPD es troben a la membrana i al líquid sinovial, encara que es desconeix si es dipositen de forma directa, o bé per migració a partir del cartílag subjacent.
  • Lesions als lligaments i als tendons.
Totes aquestes lesions comporten una lesió articular estructural que és molt semblant a l'artropatia degenerativa, tant des del punt de vista radiològic com anatomopatològic.
Per tant, s'observen lesions de fibril·lació, erosió, denudació parcial o total del cartílag, cosa que provoca la disminució de l'espai articular.
  • Alteracions als tendons i als lligaments
A la malaltia per dipòsit de CPPD també s'observen calcificacions als lligaments i als tendons, predominantment als tendons del quàdriceps, supraespinós, espai subacromial, etc.

Característiques radiològiques[modifica | modifica el codi]

Les característiques radiològiques d'aquesta malaltia es poden classificar en:

  • Calcificacions articulars o periarticulars.
Les calcificacions, són freqüentment simètriques i per a ser absolutament fiables en el seu diagnòstic precisem de radiografies d'ambdós canells, pelvis i ambdós genolls. Freqüentment, aquesta malaltia afecta en major mesura, als genolls, canells, pubis i als malucs.
La calcificació sinovial té un aspecte en forma de núvol i es produeix, predominantment, en els marges de l'articulació, amb major freqüència als canells, articulacions radiocarpianes i radiocubital inferior; també a les metatarsofalàngiques i metacarpofalàngiques.
La calcificació capsular es produeix amb major incidència als colzes, glenohumeral i a mans i peus. Es caracteritzen per ser lineals, fines i irregulars. Quant a les calcificacions tendinoses, lligamentoses o bursals, predominen al tendó d'Aquil·les, tríceps, quàdriceps i a la bossa subacromial.
En els tendons, la calcificació s'assembla totalment a la tendinitis per dipòsit d'hidroxiapatita de calci, que és una lesió idiopàtica, encara que sol ser més extensa.
En moltes ocasions, la calcificació va unida a fenòmens inflamatoris.
Pel que fa a les calcificacions vasculars i dels teixits tous, són més freqüents als colzes, canells i pelvis, assemblant-se a col·leccions d'aspecte pseudotumoral, molt semblants als tofos gotosos, encara que també pot assemblar-se a la condromatosi sinovial idiopàtica, al condrosarcoma o al osteosarcoma de parts toves.
En el cas de l'artropatia per pirofosfat, aquesta alteració sol ser bilateral i pot aparèixer sense calcificació articular i afecta, principalment, a les articulacions de càrrega, com són els malucs i els genolls; encara que de vegades no és així.
L'esmentada artropatia té una distribució intraarticular que si afecta a l'articulació radiocarpiana, la femororutuliana i la astragalo-escafoidea, és molt segur que es pugui tractar de la malaltia per dipòsit de CPPD.
L'artropatia sol formar quistes subcondrals nombrosos, de localització subcondral i solen estar agrupats. Solen tenir uns marges esclerosos, i també borrosos.
L'artropatia per pirofosfat es caracteritza, a més, per la destrucció i aprimament de l'espai articular; així com totes les altres artropaties, ocasiona uns canvis ossis molt destructius i progressius amb col·lapse articular, així com fragmentació subcondral òssia extensa i ràpida, amb aparició de cossos ossis múltiples intraarticulars. Això fa que s'assembli a l'artropatia neuropàtica.
Una altra característica de l'artropatia per pirofosfat és la formació variable d'osteofits.

Radiologia específica[modifica | modifica el codi]

  1. Genoll: És l'articulació que es veu més afectada per la malaltia per dipòsit de CPPD i les característiques que la diferencien de l'artropatia degenerativa són les alteracions en el compartiment femororotulià així com les alteracions en el compartiment [femorotibial] extern, encara que afecta amb més freqüència a l'intern.
  2. Canell: Les calcificacions radiològiques més freqüents es localitzen al lligament triangular, al cartílag hialí i radiocarpià, i també a les estructures intraescafoidees i semilunar, com a desestructuració del lligament interossi interposat. Evidentment, crea un pinçament de la interlínia radiocarpiana, esclerosis i lesions subcondrals radiolucents. Aquest fet provoca un desplaçament en escala de l'escafoides, en sentit proximal i el semilunar distalment, donant lloc a un aspecte semblant al del col·lapse escafolunar. Aquesta artropatia és diferent a la degenerativa, on l'afectació predomina a l'articulació carpometacarpiana del primer dit i a la trapeciescafoidea; en canvi l'artropatia per CPPD es localitza, principalment, en el compartiment radiocarpià.
  3. Articulacions Metacarpofalàngiques: Aquí la malaltia provoca calcificacions capsulars, sinovials, cartilaginoses i artropatia amb predilecció clara per la segona i tercera articulació metacarpofalàngica, el que fa que s'assembli a l'hemocromatosi però aquesta també afecta al quart i cinquè dit. Els canvis produïts són: una disminució de l'espai articular, l'esclerosi, formació de quists i col·lapse ossi. L'absència d'erosions en els caps dels metacarpians a la malaltia per CPPD la fa diferent de l'artritis reumatoidea.
  4. Colze: Les alteracions consisteixen en: condrocalcinosi, calcificacions capsulars i sinovials, dipòsits en tríceps i artropatia. Les característiques principals són: resorció òssia proximal del radi i del cúbit, disminució de l'espai articular, intensa esclerosi, formacions cístiques i fragmentació òssia.
  5. Maluc: En aquesta articulació es troben calcificacions en el cartílag hialí i en el rodet acetabular. Sol evolucionar cap a la destrucció ràpida i extensa de l'epífisi proximal del fèmur, i també de l'acetàbul, amb fragmentació i protrusió acetabular i lesions pseudotumorals (pseudogota tofàcia).
  6. Espatlla: S'hi pot trobar condrocalcinosi, dipòsits capsulars, tendinosos i bursals, amb esclerosis i quists. És molt característica l'afectació de l'articulació acromioclavicular amb la presència de masses supraclaviculars.
  7. Turmell i peu: És infreqüent l'afectació del turmell, essent més habitual l'afectació de l'articulació astragaloescafoidea, amb característiques similars a l'artropatia neuropàtica o metabòlica.
  8. Avantpeu: La calcificació capsular, sinovial i l'augment de parts toves s'assembla als canvis provocats per la malaltia de la gota.
  9. Columna vertebral: Habitualment, la troballa més freqüent és la calcificació del disc intervertebral, no afectant al nucli pulpós. També podem trobar dipòsits de CPPD als lligaments interespinosos, supraespinosos i al lligament groc. Tanmateix, té lloc un pinçament del disc intervertebral, associat a una important esclerosi del cos vertebral. Pot afectar també al raquis cervical i també a l'articulació atloaxoidea, amb unes masses pseudotumorals que poden comprimir la medul·la espinal.
  10. Sacroilíaca: És freqüent la seva afectació, arribant a estar afectada en un 45-50%; no se sol veure calcificació de l'articulació però sí, erosions subcondrals uni o bilaterals, amb formació de quists, pinçaments articulars i osteofitosis.

Correlació clinicoradiològica[modifica | modifica el codi]

En un principi, la calcificació sol aparèixer abans de l'artropatia, començant a calcificar-se al fibrocartílag, passant posteriorment a afectar al cartílag hialí de les grans articulacions i posteriorment, a petites articulacions com mans i peus. A vegades, no es pot documentar calcificació local ni a cap altra articulació.

Ressonància magnètica[modifica | modifica el codi]

Les acumulacions de cristalls de CPPD donen senyals de baixa intensitat i per tant, no es poden observar excepte amb l'administració d'un contrast de gadolini.

Diagnòstic diferencial[modifica | modifica el codi]

De totes aquestes, i per ser la de major prevalença l'artropatia degenerativa, s'ha de tornar a emfatitzar que la malaltia per dipòsit de cristalls de CPPD no presenta tanta erosió òssia, essent per tant, més fàcil de distingir de l'artritis psoriàsica, l'artritis reumatoidea i l'espondilitis anquilopoètica.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Dieppe PA, Alexander GJM, Jones HF, et al: Pyrophosphate arthropathy: "A Clinical and radiological study of 105 cases". Ann Rheum Dis 41:371, 1982.
  • Adamson TC III, Resnik CS, Guerra J Jr, et al: "Hand and wrist arthropaties of hemochromatosis and calcium pyrophosphate deposition disease: District radiographic features". Radiology 147:377, 1983.
  • Martel W, McCarter DK, Solsky MA, et al: "Further observations on the arthropathy of calcium pyrophosphate crystal deposition disease. Radiology 141:1, 1981.
  • www.portalesmedicos.com
  • Schneider I. (Olsberg, Germany.2004 Feb) "Calcium pyrophosphate dihydrate-crystal induced arthropathy." PMID: 14991274
  • Hayashi M, Matsunaga T, Tanikawa H. (Japan.7 Feb.2002) "Idiopathic widespread calcium pyrophosphate dihydrate crystal deposition disease in a young patient."PMID: 11904695
  • Ciapetti A, Filippucci E, Gutierrez M, Grassi W. (Italy.2008 Nov 13.) "Calcium pyrophosphate dihydrate crystal deposition disease: sonographic findings." PMID: 19005616
  • McCarty DJ Jr, Kohn NN, Faires JS. "The significance of calcium phosphate crystals in the synovial fluid of arthrithis patients: The "pseudogout" syndrome." Ann Intern Med 56:711, 1962.
  • Grassi W, Meenagh G, Pascual E, Filippucci E. (Italy.2006 Sep 29.) ""Crystal clear"-sonographic assessment of gout and calcium pyrophosphate deposition disease." PMID: 17011611
  • Ahn JK, Kim HJ, Kim EH, Jeon CH, Cha HS, Ha CW, Ahn JM, Koh EM. (Korea.2003 Dec.) "Idiopathic calcium pyrophosphate dihydrate (CPPD) crystal deposition disease in a young male patient: a case report." PubMed