Conducte de Wirsung

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaConducte de Wirsung
Detalls
Llatíductus pancreaticus Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD010183 Modifica el valor a Wikidata
TAA05.9.01.015 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 10419 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1202
EB Onlinescience/pancreatic-duct i science/duct-of-Santorini Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica
1. Vies biliars: 2. Conducte biliar intrahepàtic, 3. Conductes hepàtics dret i esquerre, 4. Conducte hepàtic comú, 5. Conducte cístic, 6. Colèdoc o Conducte biliar comú, 7. Ampul·la de Vater o hepatopancreàtica, 8. Carúncula major o Papil·la de Vater
9. Vesícula biliar, 10-11. Lòbuls dret i esquerra del fetge. 12. Melsa
13. Esòfag. 14. Estómac
15. Pàncrees: 16: Conducte de Santorini o pancreàtic accessori, 17: Conducte de Wirsung o pancreàtic.
18. Intestí prim: 19. Duodè, 20. Jejú
21-22: Ronyons dret i esquerra (siluetes).
La vora anterior del fetge està aixecada enlaire (fletxa en marró). Secció longitudinal de la vesícula biliar, i frontal del duodè i pàncrees. Estómac i conductes intrahepàtics en transparència.

El conducte pancreàtic (principal) o conducte de Wirsung: comença a la cua del pàncrees i continua fins al cap, on gira inferiorment i es relaciona amb el conducte biliar (colèdoc). La unió d'aquests conductes dona lloc a ampul·la de Vater, que desemboca al duodè a través de la carúncula major del duodè o papil·la de Vater. Aquesta ampul·la està envoltada per l'esfínter d'Oddi, de musculatura llisa, que ajuda a controlar el flux biliar i el de suc pancreàtic cap al duodè.

El conducte de Wirsung rep aquest nom pel seu descobridor, l'anatomista alemany Johann Georg Wirsung (1589–1643).[1]

Referències[modifica]