Conducte de Wirsung
 | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | ductus pancreaticus  |
| Identificadors | |
| MeSH | D010183 |
| TA | A05.9.01.015 |
| FMA | 10419 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| Gray | p.1202 |
| EB Online | science/pancreatic-duct i science/duct-of-Santorini |
| Terminologia anatòmica | |
9. Vesícula biliar, 10-11. Lòbuls dret i esquerra del fetge. 12. Melsa
13. Esòfag. 14. Estómac
15. Pàncrees: 16: Conducte de Santorini o pancreàtic accessori, 17: Conducte de Wirsung o pancreàtic.
18. Intestí prim: 19. Duodè, 20. Jejú
21-22: Ronyons dret i esquerra (siluetes).
La vora anterior del fetge està aixecada enlaire (fletxa en marró). Secció longitudinal de la vesícula biliar, i frontal del duodè i pàncrees. Estómac i conductes intrahepàtics en transparència.
El conducte pancreàtic (principal) o conducte de Wirsung: comença a la cua del pàncrees i continua fins al cap, on gira inferiorment i es relaciona amb el conducte biliar (colèdoc). La unió d'aquests conductes dona lloc a ampul·la de Vater, que desemboca al duodè a través de la carúncula major del duodè o papil·la de Vater. Aquesta ampul·la està envoltada per l'esfínter d'Oddi, de musculatura llisa, que ajuda a controlar el flux biliar i el de suc pancreàtic cap al duodè.
El conducte de Wirsung rep aquest nom pel seu descobridor, l'anatomista alemany Johann Georg Wirsung (1589–1643).[1]