Conducte semicircular

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Anatomia de l'orella humana:
1: Orella externa.
5: Orella mitjana.
13: Orella interna: 14: Laberint: 15: Conducte semicircular, 16: Vestíbul: 17: Finestra oval, 18: Finestra rodona. 19: Còclea. 20: Nervi vestibular, 21: Nervi coclear, 22: Conducte auditiu intern.
Altres: 11: Os temporal, 23: Nervi auditiu.
Esquema del laberint membranós, amb dos seccions: d'un conducte semicircular i de part de la còclea:
1: Perilimfa, 2: Endolimfa.
3: Conductes semicirculars: 4: Posterior, 5: Horitzontal, 6: Superior, 7: Ampul·la. 8: Vestíbul: 9: Òrgans amb otòlits, 10: Utricle, 11: Sàcul, 12: Màcules vestibulars. 13: Conducte endolimfàtic, 14: Finestra oval, 15: Finestra rodona, 16: Conducte perilimfàtic.
17: Còclea.
Altres: 22: Orella mitjana. En verd: Nervis (facial, branques del vestibular, inici del coclear). En groc: Os temporal.

Els conductes semicirculars són òrgans de l'orella interna que juntament amb els òrgans amb otòlits (sàcul i utricle) determinen l'equilibri del cos humà. Estan plens d'endolimfa.

Estan disposats en angle recte un respecte de l'altre, en tres plans: els dos de posició vertical són els conductes semicirculars membranosos anterior i posterior, i l'horitzontal.

La porció dilatada de cada un d'ells és l'ampul·la del conducte semicircular.

Funció[modifica | modifica el codi]

La disposició dels tres conductes permet que detectin l'acceleració o desacceleració rotacional. En moure el cap, per inèrcia, l'endolimfa desplaça les cèl·lules piloses de les crestes.