Conel Hugh O'Donel Alexander

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Conel Hugh O'Donel Alexander
Naixement 19 d'abril de 1909
Cork, Irlanda
Defunció 15 de febrer de 1974 (als 64 anys)
Cheltenham, Gloucestershire
Nacionalitat Irlanda Irlanda
Anglaterra Anglaterra
Ocupació Criptoanalista, matemàtic, i jugador d'escacs
Títol Mestre Internacional (1950)
2 cops Campió britànic

Conel Hugh O'Donel Alexander, CMG, CBE (19 d'abril de 190915 de febrer de 1974) fou un criptoanalista, jugador i escriptor d'escacs britànic (nascut a Irlanda). Va treballar per contrarestar la màquina alemanya Enigma a Bletchley Park durant la II Guerra Mundial, i fou posteriorment responsable de la divisió del criptoanàlisi del GCHQ durant més de 20 anys. En escacs, fou dos cops campió britànic, i obtingué el títol de Mestre Internacional. Usualment les referències escrites a la seva persona consten com a C. H. O'D. Alexander.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Hugh Alexander nasqué el 1909 a Cork, Irlanda, i fou el fill més gran de Conel William Long Alexander, un professor d'enginyeria al col·legi universitari de Cork, i de Hilda Barbara Bennett.[1] El pare va morir el 1920, i la família es va mudar a Birmingham, Anglaterra, on assistí a la King Edward's School.[1] Va guanyar una beca per estudiar matemàtica al King's College de Cambridge el 1928, i es va graduar amb honors el 1931.[1]

Des de 1932, va ensenyar matemàtica a Winchester, i es va casar amb Enid Constance Crichton Neate (1900-1982) el 22 de desembre de 1934.[1] El seu primer fill fou el diplomàtic i campió olímpic d’esgrima Michael O'Donel Bjarne Alexander (1936-2002). El 1938 va deixar d’ensenyar matemàtica, i va passar a ser cap de recerca a la l’organització cooperativa John Lewis Partnership.[1]

Bletchley Park i GCHQ[modifica | modifica el codi]

El febrer de 1940 Alexander va entrar a Bletchley Park, el centre britànic de desencriptació durant la II Guerra Mundial. Va ingressar al Hut 6, la secció encarregada d’intentar desxifrar els missatges de l’exèrcit i les forces aèries alemanyes creats amb la màquina Enigma. El 1941, va ser transferit al Hut 8, secció encarregada de la mateixa feina per als missatges Enigma de l’armada alemanya. Fou cap executiu del Hut 8 per sota d’Alan Turing. Alexander estava més implicat en el dia a dia de les operacions del Hut 8 que en Turing, i, mentre Turing estava de visita als Estats Units, Alexander va ser formalment el cap de la secció, als voltants de novembre de 1942, moment en què entre els seus companys de feina hi havia Stuart Milner-Barry, Gordon Welchman, i Harry Golombek. L'octubre del 1944, Alexander fou transferit per treballar en el codi japonès JN-25.

A mitjans del 1946, Alexander va ingressar al GCHQ (sota el control del Foreign Office), que fou l’organisme que succeí el Government Code and Cypher School (GCCS) a Bletchley Park. Cap al 1949, fou promocionat a la direcció de la "Secció H" (criptoanàlisi), lloc en què va romandre fins a la seva jubilació el 1971.

Carrera escaquística[modifica | modifica el codi]

Va representar la Universitat de Cambridge entre els anys 1929 i 1932 (mentre estudiava al King's College). Fou dos cops Campió britànic, els anys 1938 i 1956.[2] Va representar Anglaterra en sis olimpíades d'escacs, els anys 1933, 1935, 1937, 1939, 1954, i 1958, on hi va fer un total de 42 punts de 80 partides (+26, =32, -22), un 52.5 per cent. A l'Olimpíada d'escacs de 1933 a Folkestone, on hi era 1r suplent, va puntuar 7.5/11, cosa que li va permetre obtenir una medalla de bronze individual pel percentatge de punts en aquest tauler.[3] A l'Olimpíada d'escacs de 1939 a Buenos Aires, Alexander va haver d'abandonar la competició, juntament amb la resta de l'equip anglès, degut a l'inici de la II Guerra Mundial, ja que va ser requerit per a participar en el projecte britànic de desencriptament. Alexander fou també capità de l'equip anglès (sense jugar), entre 1964 i 1970. Obtingué el títol de Mestre Internacional el 1950, i el de Mestre Internacional per correspondència el 1970. Va guanyar el Torneig Internacional de Hastings 1946/47 puntuant 7½/9, un punt sencer per davant de Savielly Tartakower.[4][5] El seu millor resultat en torneig fou el primer lloc, empatat amb David Bronstein) a Hastings 1953/54, on hi acabà invicte, i guanyà les partides individuals contra els GMs soviètics David Bronstein i Alexander Tolush. Les oportunitats d'Alexander de jugar al més alt nivell es van veure coartades atès que no tenia permès entrar al Bloc de l'Est degut a la seva feina secreta en criptografia.[6] Fou també el columnista d'escacs del rotatiu The Sunday Times els anys 1960s i 1970s.

En opinió de molts entesos, Alexander tenia talent suficient per haver esdevingut Gran Mestre, però el moment en què podia haver-ho assolit va coincidir amb els anys de la II Guerra Mundial, quan no hi havia possibilitats a la Gran Bretanya de jugar al més alt nivell. Acabada la guerra, les seves responsabilitats professionals com a criptoanalista varen limitar en gran mesura les seves aparicions en torneigs. Malgrat això, aconseguí derrotar Mikhail Botvinnik en una partida dins un matx per equips per ràdio contra la Unió Soviètica, el 1946, en un moment en què Botvinnik era probablement el millor jugador mundial. Alexander va fer importants contribucions teòriques en la Defensa Holandesa i en la Defensa Petroff.

Llibres[modifica | modifica el codi]

  • C. H. O'D. Alexander (1972). Fischer v. Spassky. Vintage. ISBN 0-394-71830-5.
  • C. H. O'D. Alexander (1972). Fischer v. Spassky - Reykjavik 1972. Penguin. ISBN 978-0-140-03573-5.
  • C. H. O'D. Alexander (1973). The Penguin Book of Chess Positions. Penguin. ISBN 978-0-140-46199-2.
  • C. H. O'D. Alexander, Derek Birdsall (Editor) (1973). A Book of Chess. Hutchinson. ISBN 978-0-091-17480-4.
  • C. H. O'D. Alexander (1974). Alexander on Chess. Pittman. ISBN 978-0-273-00315-1.
  • Learn Chess: A New Way For All. Volum I: First Principles by C.H. O’D. Alexander and T. J. Beach. (RNIB, 1963).
  • Learn Chess: A New Way For All. Volum II: Winning Methods by C.H. O’D. Alexander and T. J. Beach. (RNIB, 1973).
  • Chess Problems : Introduction to an Art by Michael; Matthews, R. C. O.; Rice, John M.; Alexander, Conel Hugh O'Donel, Lipton
  • Alekhine's Best Games of Chess : 1938 - 1945 by Alexander, Conel Hugh O'Donel London: G. Bell and Sons, 1966
  • Learn chess : a new way for all by Alexander, C. H. O'D. (Conel Hugh O'Donel) Oxford : Pergamon Press, 1963-
  • A Book of Chess ISBN 9780060100483, Harper & Row

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Harry Golombek, revisat per Ralph Erskine, "Alexander, (Conel) Hugh O'Donel (1909-1974), jugador d’escacs i criptoanalista" dins l’Oxford Dictionary of National Biography, 2004
  2. «Llista de campions britànics d'escacs» (en castellà). ajedrezdeataque.com. [Consulta: 28 de desembre de 2010].
  3. Equip anglès a l'Olimpíada de Folkestone, 1933 [Consulta: 02 de febrer de 2010]
  4. Sunnucks, Anne (1970), The Encyclopaedia of Chess, St. Martin's Press, p. 184
  5. Taula del torneig de Hastings 1946/47
  6. Hooper, David & Whyld, Kenneth (1992), The Oxford Companion to Chess (2 ed.), Oxford University Press, p. 10, ISBN 0-19-280049-3

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]