Confederació General del Treball
La Confederació General del Treball (CGT) és una organització sindical anarquista amb implantació a Espanya creada l'any 1989 com a conseqüència d'un procés judicial entre dues faccions de la CNT. El grup anomenat fins llavors CNT-Renovada o CNT-Congrés de València, constituït l'any 1979, va perdre el plet amb l'altre sector i amb ell el dret a l'ús de les sigles històriques del sindicat.
Taula de continguts |
[modifica] Definició estatutària
La CGT segons els seus estatuts es defineix com:
- Una organització de treballadors i treballadores que es defineix anarcosindicalista i per tant de classe autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària que lluita per la millora de les seves condicions de vida i treball i alhora per anar avançant, mitjançant aquestes lluites, cap a una emancipació total com a classe. Hi tenen cabuda totes les treballadores i treballadors pel sol fet de ser-ho, siguin quin siguin les seves opcions polítiques o creences religioses. Independent de tot partit o grup, per la qual cosa no existeixen altres interessos que no siguin els dels seus propis afiliats i afiliades. Els òrgans decisoris, a tots els nivells, arrenquen de les assembles dels sindicats.
[modifica] Organització
Dins el sindicat es formen les seccions sindicals que agrupen tots els afiliats a una empresa o sector. La CGT s'estructura també per federacions sectorials o rams d'indústria.
Els sindicats d'una mateixa població constitueixen la federació local; també s'organitzen federacions comarcals i intercomarcals. Les federacions locals de cada territori (Aragó, Catalunya, Illes Balears...) formen les corresponents Confederacions Territorials i les Federacions de Branca dels distints sindicats (Metall, Sanitat, Administració Pública, Ensenyament, Banca, Transports i Telecomunicacions, Comerç i Hostaleria, Activitats diverses, Mineria, Químiques, etc.). Junt amb el Secretariat Permanent, formen el Comitè Confederal de la CGT, màxim organisme entre congressos. Hi ha dos nivells d'intervenció: el territorial i el professional o sectorial.
la CGT Catalunya té una presència notable al sector serveis (especialment a transports públics, ensenyament, banca i correus) i es el tercer sindicat representatiu en nombre de delegats sindicals a Catalunya per darrera de CCOO i UGT. La Revista Catalunya es l'òrgan de la CGT de Catalunya, s'edita mensualment en català amb una tirada actualment de 10.000 exemplars que es distribueixen entre els afiliats al sindicat.
El diari en castellà Rojo y Negro es l'òrgan de la CGT a tot Espanya.
[modifica] Fundacions i Federacions de CGT
|
|
|
A més, el Sindicat Autònom de Banca i Estalvi de les Illes Balears, SABEI, està agermanat amb la CGT.
[modifica] Símbols
El sindicat utilitza principalment una bandera, però en té tres d'oficials, totes elles semblants.
[modifica] Coincidències i diferències amb la CNT
La CGT va sorgir com una escissió possibilista de la Confederació Nacional del Treball, CNT, i ambdues organitzacions es proclamen encara avui anarcosindicalistes, però només la CNT està adherida a l'Associació Internacional de Treballadors, AIT. La CNT s'oposa a les eleccions sindicals, a rebre subvencions i a tenir contractats; aposta per l'acció directa, mantenint una autonomia total de l'Estat. La CGT, en canvi, participa a les eleccions sindicals, té contractats, rep subvencions estatals i té alliberats sindicals.[1]
