Confederació General del Treball
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | CGT  | ||||
| Tipus | sindicat | ||||
| Ideologia política | anarcosindicalisme anarquisme social sindicalisme revolucionari | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1979 | ||||
| Lloc web | cgt.es | ||||
.jpeg)
La Confederació General del Treball (CGT) és una organització sindical espanyola d'orientació anarcosindicalista creada l'any 1979 com a conseqüència d'un procés judicial entre dues faccions de la CNT.[1] El grup anomenat fins llavors CNT-Renovada o CNT-Congrés de València, constituït l'any 1979, va perdre el plet amb l'altre sector i amb ell el dret a l'ús de les sigles històriques del sindicat.
Definició estatutària[modifica]
La CGT segons els seus estatuts es defineix com:
- Una organització de treballadors i treballadores que es defineix anarcosindicalista i per tant de classe autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària que lluita per la millora de les seves condicions de vida i treball i alhora per anar avançant, mitjançant aquestes lluites, cap a una emancipació total com a classe. Hi tenen cabuda totes les treballadores i treballadors pel sol fet de ser-ho, siguin quines siguin les seves opcions polítiques o creences religioses. Independent de tot partit o grup, per la qual cosa no existeixen altres interessos que no siguin els dels seus propis afiliats i afiliades. Els òrgans decisoris, a tots els nivells, arrenquen de les assemblees dels sindicats.
Organització[modifica]
Dins el sindicat es formen les seccions sindicals que agrupen tots els afiliats a una empresa o sector. La CGT s'estructura també per federacions sectorials o rams d'indústria.
Els sindicats d'una mateixa població constitueixen la federació local; també s'organitzen federacions comarcals, intercomarcals i provincials. Les federacions intercomarcals i provincials formen 12 Confederacions Territorials, no sempre coincidents amb els límits d'una comunitat autònoma (cas del País Valencià i Múrcia que en formen una confederació unida i única).
Les Federacions de Branca dels distints sindicats (Metall, Sanitat, Administració Pública, Ensenyament, Banca, Transports i Telecomunicacions, Comerç i Hostaleria, Activitats diverses, Mineria, Químiques, etc.). Junt amb el Secretariat Permanent, formen el Comitè Confederal de la CGT, màxim organisme entre congressos. Hi ha dos nivells d'intervenció: el territorial i el professional o sectorial.
La CGT Catalunya té una presència notable al sector serveis (especialment a transports públics, ensenyament, banca i correus) i és el tercer sindicat representatiu en nombre de delegats sindicals a Catalunya per darrere de CCOO i UGT. La Revista Catalunya és l'òrgan de la CGT de Catalunya, s'edita mensualment en català[2] amb una tirada actualment de 13.000 exemplars que es distribueixen entre els afiliats al sindicat.
El diari en castellà Rojo y Negro és l'òrgan de la CGT a tot Espanya.
Congressos estatals de la CGT[modifica]
Anteriorment es van celebrar tres congressos com a CNT-Congrés de València i dos com a CNT-Renovada.
- I Congrés Extraordinari de CNT-CGT, Madrid (Casa de Campo), 29 de abril de 1989. Congrés en que es decideix el canvi de sigles, de CNT a CGT, davant una sentència judicial adversa.
- XI Congrés de CGT Madrid, Teatro de la Casa de Campo, 1989.
- XIV Congrés de CGT, Valladolid, 2001.
- XV Congrés de CGT, València, 2005.
- XVI Congrés de CGT, Màlaga, 2009.
- XVII Congrés de CGT, La Corunya, 2013.
- XVIII Congrés de CGT, València, 2018.
- XIX Congrés de CGT, Saragossa, 2022.
Fundacions i Federacions a Catalunya, Balears i País Valencià/Múrcia.[modifica]
|
|
A més, el Sindicat Autònom de Banca i Estalvi de les Illes Balears, SABEI, està agermanat amb la CGT.
Símbols[modifica]
El sindicat utilitza principalment una bandera, però en té tres d'oficials, totes elles semblants.
Coincidències i diferències amb la CNT[modifica]
La CGT va sorgir com una escissió possibilista de la Confederació Nacional del Treball, CNT, i ambdues organitzacions es proclamen encara avui anarcosindicalistes. La CNT s'oposa a les eleccions sindicals, a rebre subvencions i a tenir contractats; aposta per l'acció directa, mantenint una autonomia total de l'Estat. La CGT, participa en les eleccions sindicals, té contractats i rep subvencions pels delegats sindicals electes.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Biot, Rosa. «El Congreso Confederal de CGT ahonda en su modelo sindical» (en castellà). El País, 30-06-2005. [Consulta: 12 agost 2020].
- ↑ Valtueña Sánchez, Bruno «100 motius d'alegria i esperança». Catalunya, 100, 23-05-2012, pàg. 3-5 [Consulta: 12 agost 2020].
- ↑ Cent anys de CNT, de Pau Lanao i Carme Vinyoles, a la revista Presència (pàgs. 6 a 13), número 2003, del 16 al 22 de juliol de 2010. (català)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Confederació General del Treball |
- CGT de Catalunya
- CGT d'Espanya
- CGT del País Valencià i de Múrcia
- CGT de les Illes Balears
- CGT d'Aragó
