Confederació d'Alemanya del Nord

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Norddeutscher Bund
Confederació Alemanya del Nord

Confederació

Flag of Germany (3-2 aspect ratio).svg
1867 – 1871 Flag of the German Empire.svg
de}}}Alemanya de}}}Alemanya
Bandera Escut
Ubicació de Alemanya
Capital Berlín
52° 31′ N, 13° 24′ E / 52.517,13.400Coord.: 52° 31′ N, 13° 24′ E / 52.517,13.400
Idioma oficial Alemany
Forma de govern Monarquia constitucional
President
 • 1867–1871 Guillem I
Període històric Nou imperialisme
 • Constitució 16 d'abril de 1867
 • Proclamació de l'Imperi 18 de gener de 1871

La Confederació Alemanya del Nord (en alemany, Norddeutscher Bund) fou l'agrupament transitori de 22 estats del nord d'Alemanya, que s'inicià el 1867, amb la dissolució de la Confederació Germànica,[1] i durà fins a la proclamació de l'Imperi Alemany, el 1871.[2]

A diferència de la Confederació Germànica, la Confederació Alemanya del Nord va ser un autèntic estat. El seu territori estava integrat per tots els membres de la Confederació Germànica situats al nord del riu Main, així com els territoris orientals de Prússia i el Ducat de Schleswig. Aquesta unió excloïa però, a Àustria, Baviera, Württemberg i els territoris meridionals del Gran Ducat de Hesse.

Aquesta nova unió va consolidar el poder de Prússia al nord d'Alemanya, i va col·locar els fonaments del control prussià als estats del sud. Aquest control s'havia exercit ja des de dècades abans mitjançant la Zollverein, i es confirmà gràcies als Tractats de Pau secrets, signats amb els estats meridionals el dia abans a la Pau de Praga).


Història[modifica | modifica el codi]

La Confederació entrà a la història després que Prússia va derrotar a Àustria i la resta dels estats membres de la Confederació Germànica durant la Guerra de les Set Setmanes de 1866. El Canceller Otto von Bismarck redactà la Constitució, que entrà en vigor l'1 de juliol de 1867. Segons aquest text, es proclamava President de la Confederació al Rei de Prússia, i el mateix Bismarck era nomenat Canceller. Els diferents estats eren representats al Bundesrat, format per 43 escons dels quals 17 eren per a Prússia. Aquest parlament es va convertir en la cambra comuna de la Zollverein el 1867, fet amb el qual es va intentar millorar la relació amb els estats meridionals tot permetent l'accés dels seus representants.

Amb la derrota de França a la Guerra Franco-prussiana, el 1871, els estats de Baviera, Württemberg, Baden i el Gran Ducat de Hesse, que no eren fins a aquell moment membres de la Confederació, van integrar-se a aquesta per formar l'Imperi Alemany, amb Guillem I com a Kàiser o Emperador Alemany.


Política[modifica | modifica el codi]

Bandera de guerra de la Confederació

Tot i que la Confederació deixà d'existir amb la creació de l'Imperi Alemany, ha passat a la història en ser la primera pedra d'aquest. La seva Constitució donà grans poders al nou Canceller, Otto von Bismarck, qui va ser designat pel càrrec per la Presidència del Bundesrat prussià. Aquest càrrec tenia immunitat davant del Reichstag, cambra escollida per sufragi universal masculí, i es va convertir en l'únic nexe d'unió entre la presidència i la ciutadania.

A banda, la Constitució deixava en mans del Canceller tot el poder sobre l'aparell militar, per tal d'evitar situacions com la viscuda amb la crisi constitucional prussiana de 1862 (que gairebé va provocar l'enfonsament de Guillem I). A més, el text constitucional no permetia cap mena d'oposició al Canceller, de manera que tothom qui manifestés les seves opinions contràries era inhabilitat per a l'exercici de càrrecs públics.


Estats Membres[modifica | modifica el codi]

Estat Capital
Regnes (Königreiche)
Regne de Prússia Prússia (Preußen)
(incloent Lauenburg)
Berlín
Regne de Saxònia Saxònia (Sachsen) Dresde
Grans Ducats (Großherzogtümer)
Hesse Gran Ducat de Hesse (Hessen / Hessen-Darmstadt)
(Només Hesse Superior, la regió al nord del Main)
Gießen, Darmstadt
Ducat de Mecklenburg Ducat de Mecklenburg-Schwerin Schwerin
Ducat de Mecklenburg Ducat de Mecklenburg-Strelitz Neustrelitz
Oldenburg Estat d'Oldenburg Oldenburg
Sachsen-Weimar-Eisenach Saxònia-Weimar (Sachsen-Weimar-Eisenach) Weimar
Ducats (Herzogtümer)
Anhalt Anhalt Dessau
Brunswick Brunswick (Braunschweig) Brunswick
Saxònia-Altenburg Saxònia-Altenburg (Sachsen-Altenburg) Altenburg
Saxònia-Coburg-Gotha Saxònia-Coburg-Gotha (Sachsen-Coburg und Gotha) Coburg
Saxònia-Meiningen Sajonia-Meiningen (Sachsen-Meiningen) Meiningen
Principats (Fürstentümer)
Lippe Lippe Detmold
Principat de Reuss (línia menor) Principat de Reuss (línia menor) Gera
Principat de Reuss (línia major) Principat de Reuss (línia major) Greiz
Schaumburg-Lippe Schaumburg-Lippe Bückeburg
Schwarzburg Schwarzburg-Rudolstadt Rudolstadt
Schwarzburg Schwarzburg-Sondershausen Sondershausen
Waldeck-Pyrmont Waldeck-Pyrmont Arolsen
Ciutats Hanseàtiques Lliures (Freie Hansestädte)
Bremen Bremen
Hamburg Hamburg
Ciutat Lliure de Lübeck Ciutat Lliure de Lübeck

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pohlmann, Cornelia. Die Auswanderung aus dem Herzogtum Braunschweig im Kräftespiel staatlicher Einflußnahme und öffentlicher Resonanz: 1720 - 1897 (en alemany). Franz Steiner Verlag, 2002, p. 84. ISBN 3515080546. 
  2. Currie, David P. The Constitution of the Federal Republic of Germany (en anglès). University of Chicago Press, 1994, p. 4. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ulrich Eisenhardt: Deutsche Rechtsgeschichte, Múnich 2004. ISBN 3-406-51996-2
  • Werner Frotscher, Bodo Pieroth: Verfassungsgeschichte, Múnich 2005. ISBN 3-406-53411-2
  • Jörg M. Hormann/Dominik Plaschke: Deutsche Flaggen, Hamburgo 2006. ISBN 3-89225-555-5
  • Werner Ogris: Der Norddeutsche Bund. Zum hundertsten Jahrestag der Augustverträge von 1866, en la revista Juristische Schulung 1966, Pág. 306 a 310.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Confederació d'Alemanya del Nord