Conflicte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un conflicte és una situació de tensió o hostilitat produïda per un desacord entre dues o més persones. Quan esdevé enfrontament, pot provocar una discussió verbal o en el grau extrem una guerra, mentre que si no aflora provoca inestabilitat psíquica en el subjecte, que necessita recobrar l'ordre o la pau. En una situació conflictiva les emocions són altes, el nivell d'estrés és elevat i es poden arribar a produir una sèrie de conseqüències negatives, si no es gestiona be i no s'utilitza com a font d'aprenentatge.[1]

Tipologia[modifica | modifica el codi]

Segons els agents i els motius, es poden establir diversos tipus de conflicte:

  • Conflicte intern: Si es tracta d'un conflicte només intern, el conflicte personal, la discrepància es produeix entre el que vol o creu l'individu i la seva consciència, el seu deure o les expectatives alienes.
  • Conflitec relacional: Si el conflicte és relacional, afecta dues persones que mantenen una amistat o una convivència i es focalitza en la contraposició de personalitats o maneres de fer.
  • Conflicte social: Finalment, si es tracta d'un conflicte social, té a veure amb la no-acomodació d'un individu o grup a les normes acceptades o un desig de canvi d'estructura.

Els motius del conflicte poden ser ideològics, de sentiments, de creences, de negació a l'autoritat o d'altres.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Per poder analitzar correctament un conflicte, cal identificar les parts (individus o col·lectius); identificar les causes que són motiu de la relació conflictiva i quins són els interessos contraposats, és a dir, definir un camp de tensions de cadascun dels membres implicats.

Reaccions[modifica | modifica el codi]

Davant un conflicte la persona pot adoptar diferents actituds que porten o no a la seva resolució:

  • Evitació o negació: No s'assumeix l'existència d'una situació conflictiva. No es verbalitza ni s'aborda explícitament. Aquesta reacció pot ser útil quan es tracta d'un assumpte trivial.
  • Submissió per tal d'evitar la tensió: una de les parts veu poques possibilitats d'èxit si defensa la seva posició, o si es vol guanyar temps per calmar situacions tenses.
  • Confrontació, competició o lluita: Es cerquen els propis objectius sense tenir en compte els de l'altra part. Pot ser útil quan cal prendre decisions ràpides o decissives, o quan existeix una situació crítica on cal prende decisions impopulars. En aquests tipus de reaccions es fa servir la rivalitat, es creen situacions de gunay/pèrdua i es fa servir la posició de poder.
  • Assertivitat i negociació: Es cerca una solució on ambdues parts pensen que el millor és un entesa entre les parts. Tothom guanya i perd. Aquesta reacció pot ser útil per trobar solucions provisionals a problemes complexos, o quan hi manca temps de negociació i es requereixen solucions ràpides i expeditives.

Quan s'acaba un conflicte perquè s'ha arribat a un acord, aquest pot ser de tres tipus:

  • Acord submissió-dominació: donarà lloc a posteriors conflictes
  • Acord/compromís: Les parts fan concessions. És una solució a mitjà termini o que no cerca la plena satisfacció de les parts
  • Acord/col·laboració: Cadascuna de les parts reconeix i accepta els interessos de l'altre. Hi ha diàleg. L'acord significa un benefici mutu.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Povill, Núria. Manual de gestió del conflicte. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2001 [Consulta: 28 d'agost de 2013]. 

Bibliografia sobre el conflicte públic a Catalunya[modifica | modifica el codi]