Congost de Humahuaca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Congost d'Humahuaca.

Congost de Humahuaca és un profund i estret solc d'origen tectònic-fluvial ubicat a Jujuy, al nord-oest argentí.

El congost està recorregut pel Riu gran, subafluent del Riu paraguai. Pertany a la subregió de la Serralada Oriental, i es troba limitada per dos cordons: l'occidental i l'oriental.

Presenta un marcat rumb nord-sud, sent cada vegada major l'altura cap al nord. Per això se la considera una via d'accés natural cap a la Puna, funció amb què va ser utilitzada des de temps precolombins.

Fisiografia[modifica | modifica el codi]

El congost és una zona àrida de gran bellesa paisatgística i molt rica en patrimoni cultural, que s'evidencia a les localitats que l'acompanyen de sud en nord: Bárcena,Volcà, Purmamarca -on es destaca el Tossal dels Set Colors-, Maimará, Tilcara. Perchel, Huacalera, Uquía, Humahuaca i Tres Encreuaments. Les condicions climàtiques fan que l'hivern, fresc i sec, sigui l'estació ideal per visitar-la.

Toponímia[modifica | modifica el codi]

Existeix una toponímia alternativa que atribueix el nom a l'idioma runa simi (quítxua) en la forma: Huma - uaka, donant-li el significat de "cap" (huma) i "tresor" (uaka, huaka), però la denominació huaca, guaca, huakka per a tresor és posthispànica a la regió i deriva del quítxua huakcha : solitari, orfe, algú anés de la circulació social-parental del ayllu, de manera que encara que (com sol ocórrer) existeix una paranomàsia que sembla "explicativa" lluny està en cas de ser l'etimologia originària, i l'etimologia originària es troba en l'autoetnònim de l'antiga ètnia omaguaca, l'autodenominació de tal ètnia encara és de difícil verificació, encara que tradicionalment es relaciona amb el conjunt arawak (una possible mutació fonèmica de arawak ja que, en efecte, l'ètnia omaguaca va ser el producte d'una mixogènesi que va incloure als chané - la parcialitat arawak més meridional-), als lickanantai, chichas i paziocas (o "diaguitas").

Història i cultura[modifica | modifica el codi]

El Congost de Humahuaca va ser declarat Patrimoni de la Humanitat el juliol de 2003 per la Unesco, per ser una combinació de meravellosos paisatges, els nombrosos caserius, pobles i ciutats que conserven molts vestigis precolombins i colonials, com així també la seva mil·lenària cultura omaguaca. També hi ha llocs com el paratge d'"Inca Cova" (nom relativament modern) on es van trobar senyals (petroglifos, pedres tallades, etc.) l'antiguitat del qual s'estima en 10 mil·lennis.

Al Congost d'Humahuaca, encara hi ha els descendents dels antics pobladors, autodenominats pobles originaris, i habiten coexistint amb la naturalesa, la Pacha Mama (Mare Terra) el déu del tro el llamp i tots els éssers vius que respecten. Gràcies al fet que van mantenir la seva cultura els Inques no li van instituir la seva del déu del Sol

Va ser escenari de molts combats lliurats durant la guerra de la Independència i durant la guerra contra la confederació Peruà-Boliviana.

Entre els seus atractius hi ha el monòlit que indica l'encreuament del Tròpic de Capricorn i el Pucará de Tilcara, fortificació construïda pels primitius pobladors erigida al cim de les muntanyes.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 23° 11′ 59″ S, 65° 20′ 56″ O / 23.199861111111°S,65.348861111111°O / -23.199861111111; -65.348861111111