Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dissolució del CIAM pel Team 10 l'any 1959

El Congrès International d'Architecture Moderne (També conegut com a CIAM o Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna), fundat el 1928 i dissolt el 1959, va ser el magatzem d'idees del moviment modern (o Estil internacional) en arquitectura. Va constar d'una organització i una sèrie de conferències i reunions.[1]

Formació i membres[modifica | modifica el codi]

En el segle XX abunden els manifests en els quals el terme "arquitectura com un art social" es repeteix. Entre els molts assumptes que criden la nostra atenció estan els conceptes i els edificis de aquitectes associats amb el CIAM, fundat al juny de 1928 al Castell de la Sarraz a Suïssa, per un grup de 28 aquitectes europeus organitzat per Le Corbusier, Hélène de Mandrot (propietària del castell), i Sigfried Giedion (el primer secretari general).

Altres membres fundadors van ser Karl Moser (primer president), Victor Bourgeois, Pierre Chareau, Josef Frank, Gabriel Guevrekian, Max Ernst Haefeli, Hugo Häring, Arnold Höchel, Huib Hoste, Pierre Jeanneret (cosí de Le Corbusier), André Lurçat, Ernst May, Fernando García Mercadal, Hannes Meyer, Werner Max Moser, Carlo Enrico Rava, Gerrit Rietveld, Alberto Sartoris, Hans Schmidt, Mart Stam, Rudolf Steiger, Henri-Robert Von der Mühll, i Juan Zavala.

El Lissitzky, Nikolai Kolli i Moissei Guínzburg van ser els delegats soviètics, ja que per a la conferència de la Sarraz no van poder aconseguir visats. Altres membres notables que van entrar després van ser Alvar Aalto i Hendrik Petrus Berlage. El 1931, Harwell Hamilton Harris va ser triat secretari americà del CIAM.

Influències[modifica | modifica el codi]

L'organització era enormement influent. No només va ser destinada a formalitzar els principis arquitectònics del moviment modern, sinó que també va veure l'arquitectura com una eina econòmica i política que es podria utilitzar per a millorar el món mitjançant el disseny d'edificis i l'urbanisme.

En el quart congrés, dut a terme el 1933, el grup va redactar la Carta d'Atenes, un document que va adoptar un concepte funcional de l'arquitectura moderna i de l'urbanisme que era únic i provocatiu. La carta, basada en discussions ocorregudes deu anys abans, proclamava que els problemes als quals s'enfrontaven les ciutats es podrien resoldre mitjançant la segregació funcional estricta, i la distribució de la població en blocs alts d'apartaments en intervals extensament espaiats. Les idees van ser adoptades àmpliament pels urbanistes en la reconstrucció d'Europa després de la Segona Guerra Mundial, encara que en aquells dies els membres del CIAM tenien dubtes sobre alguns dels conceptes.

Al mateix temps que els membres del CIAM viatjaven per tot el món després de la guerra, moltes de les seves idees es van estendre fora d'Europa, especialment als EUA. Desafortunadament, la posada en pràctica de moltes de les idees va ser mal executada freqüentment durant la postguerra, sovint a causa de la crisi econòmica, i també per la no-comprensió dels conceptes dels arquitectes.

CIRPAC[modifica | modifica el codi]

El cos executiu electe del CIAM era el CIRPAC, el Comitè Internacional per a la Resolució dels Problemes de l'Arquitectura Contemporània (Comitè International pour la Résolution des Problèmes de'l Architecture Contemporaine).

Conferències[modifica | modifica el codi]

Les conferències del CIAM van ser:

Dissolució[modifica | modifica el codi]

L'organització del CIAM es va dissoldre el 1959, ja que els punts de vista dels membres divergirien. Le Corbusier havia deixat l'organització el 1955, a causa de l'ús cada vegada major de l'anglès en les conferències i reunions.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.112. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 27 de novembre de 2014]. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna Modifica l'enllaç a Wikidata