Congrés de Cultura Catalana
De Viquipèdia
El Congrés de Cultura Catalana (CCC) fou un conjunt de iniciatives i actes culturals a favor de la defensa i promoció de la cultura catalana que es van dur a terme el 1975.
Taula de continguts |
[edita] El Primer Congrés de Cultura Catalana
La primera iniciativa es va dur a terme clandestinament el 19 de desembre de 1964 a Barcelona, amb uns 300 congressistes, sota el patrocini de l'abat Aureli Maria Escarré i Joaquim Rubió i Balaguer, que acordaren la celebració pública del congrés[1].
La iniciativa de celebrar públicament el Congrés no serà aprovada fins gener del 1975, encara sota el franquisme, per la junta de govern del Col·legi d'Advocats de Barcelona. Va rebre l'adhesió d'unes 15.000 persones i més de 1.500 entitats. Es va constituir un secretariat provisional fins que l'octubre d'aquell mateix any fou creada la comissió permanent, integrada per un total de 85 entitats de tots els Països Catalans, que nomenaren:
- President d'honor del Congrés : Jordi Rubió i Balaguer
- Vicepresidents d'honor: Joan Miró ( Catalunya), Joan Fuster ( País Valencià), Francesc de B. Moll (Illes Balears), Pere Ponsich (Catalunya del Nord) i Joan Martí i Alanís (Andorra).
- Comissió promotora: formada per representants de totes les entitats adherides, presidit per Miquel Casals i Colldecarrera, degà del Col·legi d'Advocats.
S'hi inscrigueren 12.400 congressistes. Alhora, el Congrés fou presentat a València el 6 d'abril de 1976, a Perpinyà el 12 de juny, a Palma de Mallorca el 27 de juny, a Andorra la Vella el 10 de novembre i a Barcelona el 8 de desembre, per tal d'engrescar en el projecte entitats d'arreu dels Països Catalans. A proposta de Josep Espar i Ticó, s'organitzaren cinc campanyes de mobilització popular
- defensa del patrimoni natural,
- la identificació del territori (coordinada per Max Cahner i Garcia)
- l'ús oficial del català. Es va redactar un Manifest per l'Ús Oficial del Català que va recollir 300.000 signatures.
- de la revitalització dels valors populars i del folklore (revitalització de la sardana)
- Recuperació de les institucions, repartint tríptics sobre l'autonomia i un míting al Palau dels Esports de Barcelona amb participació sindical (UGT, CCOO, USO, SOC
Pel novembre del 1976 els coordinadors dels àmbits dels Països Catalans redactaren la ponència de continguts culturals del Congrés, que posteriorment fou editada en tres volums, i que es pot resumir:
- Quan a la llengua, s'acordà propulsar la normalització lingüística arreu dels Països Catalans a través de la creació de departaments de planificació lingüística i defensar la unitat de la llengua catalana.
- Estimular l'estudi de la història local i reciclar els professors
- Exigir una política educativa on el català fos la llengua vehicular a l'ensenyament.
- Reforma immediata del dret de cara al restabliment de les institucions autonòmiques
- Disminuir els desequilibris territorials a través d'una nova ordenació política: desaparició de les diputacions i l'estructura provincial
- Promoure un nou model de desenvolupament econòmic que acabi amb els desequilibris territorials
- Adaptació de les estructures de l'IEC als nous temps i transferència del CSIC al futur govern autònom català.
- Creació de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana per a projectar a l'exterior les conclusions del Congrés
El 15 d'abril del 1977 s'iniciaren els actes de cloenda a Perpinyà i acabaren el 20 de novembre a Manresa. L'acte solemne de clausura definitiva se celebrà el 8 de desembre de 1977 al Palau de Congressos i Exposicions de Barcelona.
[edita] Activitats posteriors
El 1979 es va constituir la Fundació Congrés de Cultura Catalana, amb seu al Col·legi d'Advocats de Barcelona, amb l'objecte de dur a terme les iniciatives recollides en les conclusions del Congrés. El 15 de febrer de 1994 va cedir el seu fons a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
El 1996 la Fundació va patrocinar la commemoració del 10è aniversari del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, que havia estat presidit per Antoni M. Badia i Margarit. El 27 de novembre de 1997 va celebrar-se la celebració del 20è Aniversari amb un acte a la Universitat de Barcelona on es revisaren les resolucions del Congrés[2], així com un altre a la Universitat de València convocat per la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans i Acció Cultural del País Valencià[3]. El 2 de desembre se'n celebrà un altre a la Universitat de les Illes Balears[4]
