Congrés dels Diputats

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Congrés dels Diputats
Congreso de los Diputados
X Legislatura
Coat of arms or logo.
Tipus
Tipus Cambra baixa
Líders
President Jesús Posada, PP
des de 13 de desembre de 2011
Vicepresidenta primera Celia Villalobos, PP
des de 13 de desembre de 2011
Vicepresident segon Javier Barrero, PSOE
des de 13 de desembre de 2011
Cap de l'oposició Alfredo Pérez Rubalcaba, PSOE
des de 13 de desembre de 2011
Estructura
Membres 350
Spanish Congress of Deputies after 2011 election.png
Grups polítics

7
     PP (185)
     PSOE (110)

     CiU (16)      L'Esquerra Plural (11)

     UPyD (5)
     PNB (5)

     Grup Mixt (18)
Elecció
Sistema de votació Representació proporcional
Última elecció 20 de novembre de 2011
Lloc de reunió
Interior del Congreso de los Diputados de España.jpg
Palau de les Corts (Madrid)
Lloc web
www.congreso.es

El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa al poble espanyol. Es reuneixen per a sessions al Palau de les Corts d'Espanya, situat a la ciutat de Madrid.

La Constitució Espanyola de 1978 estableix una organització bicameral de les Corts Generals que estan formades pel Congrés dels Diputats i el Senat. Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de l'Estat, aproven els seus pressupostos, controlen l'acció del Govern i tenen les altres competències que els atorga la Constitució.

No obstant això, aquest bicameralisme no suposa una equiparació completa entre el Congrés i el Senat. La Constitució reserva al Congrés una sèrie de funcions i facultats que posen de manifest la seva supremacia. D'aquesta manera, el Congrés autoritza la formació del Govern d'Espanya, pot provocar-ne el seu cessament, coneix en primer lloc la tramitació dels projectes legislatius i dels pressupostos i ha de confirmar o rebutjar les esmenes o vetos que pot aprovar el Senat sobre aquests textos legislatius.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Gravat de l'edifici que albergava el Congrés dels Diputats l'any 1843

El Congrés dels Diputats té el seu antecedent més remot en l'Estatut Reial de 1834, atorgat per Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, regent durant la minoria d'edat d'Isabel II, i que va establir per primera vegada a Espanya la configuració bicameral de les Corts, al dividir-les en dos Estaments: el de Pròcers del Regne i el de Procuradors del Regne. L'Estament dels Procuradors del Regne tenia caràcter electiu i una composició que corresponia netament a la representació de les ciutats i burgs amb dret de vot en les Corts de l'Antic Règim.

La Constitució de 1837, aprovada com a conseqüència del Motí de la Granja de San Ildefonso que va forçar a la Reina Regent a sancionar-la, va recollir per primera vegada la denominació de "Congrés dels Diputats" per a la Cambra baixa de les Corts Generals. Les successives Constitucions de 1845, 1856, 1869 i 1876 van preservar la configuració del Congrés com una Càmera de representació popular, que en alguns casos va tenir atribuïda preeminència sobre el Senat en matèria de forces armades i de contribucions i crèdit públic i control polític als membres del Govern.

Naturalesa de la Cambra[modifica | modifica el codi]

Façana principal del Congrés dels Diputats

Composició[modifica | modifica el codi]

El Congrés dels Diputats està compost per un mínim de 300 i un màxim de 400 diputats, sent el seu nombre actual de 350 per determinació de la Llei Orgànica de Règim Electoral General, aprovada l'any 1985.

Els Diputats són escollits en cada circumscripció electoral, que té atribuïda una representació mínima inicial i un nombre addicional d'escons conformement a la seva població; la circumscripció electoral ordinària és la província. En el cas de les Ciutats Autònomes de Ceuta i Melilla, que no estan enquadrades en cap província, formen una circumscripció cadascuna d'elles. Cadascuna d'aquestes ciutats està representada per 1 diputat.

Encara que l'elecció es verifica conformement a criteris de representació proporcional, la Llei Orgànica del Règim Electoral General preveu l'aplicació de dispositius correctors a fi d'evitar fraccionaments inconvenients per a l'estabilitat de la Càmera i del Govern que d'ella depengui. Aquests dispositius són la barrera electoral que exigeix un percentatge mínim de vots rebuts per a participar en el repartiment d'escons. L'elevat nombre de circumscripcions suposa una prima per als partits més votats sobre aquells que menys suport rebin, de manera que els primers obtenen un nombre superior de llocs en la Càmera.

Mandat[modifica | modifica el codi]

El mandat dels diputats finalitza quatre anys després de la seva elecció o el dia de la dissolució de la Càmera, que pot tenir lloc conjuntament o separadament de la dissolució del Senat. Aquest dret de dissolució correspon al cap d'estat d'Espanya, actualment el seu rei, que l'exerceix a petició del President del Govern i sota l'exclusiva responsabilitat d'aquest.

Òrgans del Congrés[modifica | modifica el codi]

Imatge de l'hemicicle en un dia de portes obertes

En exercici de l'autonomia que la Constitució reconeix al Congrés dels Diputats, la Càmera es regeix pel reglament establert per ella l'any 1982 i que configura una sèrie d'òrgans de govern per exercir les competències corresponents.

Aquests òrgans són, principalment:

  • El President del Congrés, que ostenta la representació de la Càmera i que és escollit pel ple per a la totalitat de la legislatura. Presideix tots els altres òrgans col·legiats del Congrés i les reunions conjuntes d'ambdues Càmeres de les Corts Generals.
  • La Mesa del Congrés, integrada pel President del Congrés, quatre Vicepresidents i quatre Secretaris escollits pel ple en funció de la importància numèrica dels diversos grups parlamentaris, la funció primordial dels quals és regir i ordenar el treball de tot el Congrés, sent l'òrgan de govern intern.
  • La Junta de Portaveus, integrada pel President i el Portaveu de cadascun dels Grups Parlamentaris, més un membre del Govern i un altre de la Mesa del Congrés, i el personal tècnic necessari. La seva funció primordial és fixar l'ordre del dia de les sessions del Ple.
  • Les Comissions, compostes per un nombre proporcional de diputats en funció de la importància numèrica dels diversos grups parlamentaris, i que poden ser de dos tipus: Permanents i No permanents. En el cas de les Comissions permanents, el ple del Congrés pot conferir-los competència legislativa plena en relació a un assumpte, amb la qual cosa podran aprovar o rebutjar definitivament el projecte de Llei en qüestió; les Comissions no permanents són aquelles creades amb un propòsit específic i que la seva temàtica i durada estan fixades per endavant pel ple del Congrés.
  • El Ple del Congrés, compost pel conjunt de tots els membres de la Càmera. Es considera vàlidament constituït quan estan presents la mitat més un dels seus membres. Funciona a través de les sessions plenàries que poden ser de dos tipus, ordinàries i extraordinàries. Les primeres compten amb un calendari prefixat. El Ple del Congrés serà convocat pel seu President, per iniciativa pròpia o a sol·licitud, al menys, de dos Grups Parlamentaris o d'una quinta part dels membres de la Càmera.
  • La Diputació Permanent, composta per un nombre proporcional de diputats en funció de la importància numèrica dels diversos Grups Parlamentaris. Ha d'estar composta com a mínim per 21 membres (article 78 de la Constitució). És l'òrgan que vetlla pels poders de la Càmera entre períodes de sessions o quan el seu mandat ha acabat per expiració o dissolució, sent presidida pel president del Congrés.

Funcions de la Càmera[modifica | modifica el codi]

Exemplar de la Constitució Espanyola de 1978 conservat al Congrés

El Congrés dels Diputats té atribuït per la Constitució Espanyola de 1978 l'exercici d'unes funcions determinades, que poden tenir un caràcter concorrent, diriment o exclusiu:

  • Exerceix amb caràcter diriment la potestat legislativa, en els casos que el Senat introdueixi esmenes o oposi el seu veto a qualsevol projecte o proposició de Llei, devent en aquests casos reafirmar el projecte inicial a fi que pugui ser enviat al Rei d'Espanya per a la seva sanció, podent fer-ho per majoria absoluta després de la seva reexpedició pel Senat o per majoria simple dos mesos després d'aquesta reexpedició.

Funció política[modifica | modifica el codi]

El Congrés dels Diputats tria el President del Govern, a proposta del Rei, en primera votació per majoria absoluta i transcorregudes quaranta-vuit hores per majoria simple.

També controla l'acció del Govern mitjançant interpel·lacions i preguntes, que qualsevol dels seus membres pot plantejar al Govern i que poden donar origen a una moció en la qual la Càmera manifesti la seva posició, així com adoptant una moció de censura o rebutjant una qüestió de confiança que li pugui plantejar el Govern, que en ambdós casos es veurà obligat a dimitir si la Càmera vota desfavorablement.

  • Les interpel·lacions i preguntes, que són realitzades als membres del Govern, en Ple o en Comissió; les proposicions no de llei, les mocions i les resolucions que, de ser aprovades, obliguen el Govern.
  • La moció de censura és aquella que pot plantejar una desena part dels Diputats i que en cas de ser aprovada suposa la retirada de la confiança de la Càmera en el Govern. La moció ha d'incloure el nom d'un candidat a la Presidència del Govern, i en cas de ser adoptada, el que únicament pot tenir lloc pel vot favorable de la majoria absoluta de la Càmera, aquell s'entendrà investit i el Rei procedirà a nomenar-lo President.
  • La qüestió de confiança és la que el President del Govern sotmet al Ple del Congrés per a comprovar el suport que li oferix la Càmera davant una iniciativa o una qüestió de política general. En cas de refús pel ple, el Govern haurà de presentar la seva dimissió al Rei.

Funció legislativa[modifica | modifica el codi]

Frontó de la façana principal del Congrés

El Congrés dels Diputats té la iniciativa legislativa, juntament amb el Senat i amb el Govern, i a més pot rebre proposicions de Llei remeses per les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes o per 500.000 ciutadans majors d'edat.

El Congrés tramita "projectes de Llei", és a dir, iniciatives remeses pel govern, així com "proposicions de Llei", o sigui, iniciatives remeses pel Senat o originades al propi Congrés. En tots els casos pot introduir esmenes en els respectius textos.

Així mateix, el Congrés ratifica o rebutja les esmenes introduïdes en els projectes i proposicions de Llei i accepta o aixeca el veto oposat pel Senat, en ambdós casos immediatament per majoria absoluta o transcorreguts dos mesos per majoria simple. No obstant això l'aprovació de projectes i proposicions de Llei Orgànica requereix sempre el vot favorable de la majoria absoluta del Congrés dels Diputats.

Composició actual del Congrés[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Consell de Ministres d'Espanya (X Legislatura) i Eleccions generals espanyoles de 2011
PP PSOE CiU IU Amaiur UPyD PNB ERC Altres Total
IXa legislatura 154 169 10 2 - 1 6 3 5 350
Xa legislatura 186 110 16 11 7 5 5 3 7 350
Diferència +32 -59 +6 +9 +7 +4 -1 = +2 0
La majoria absoluta són 176 escons

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Congrés dels Diputats