Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Congregació de l'Oratori
S. F. Nerist.JPG
Emblema de la congregació
Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri
Nom oficial llatí Congregatio Oratorii Sancti Philippi Nerii
Sigles C.O., Cong. Orat.
Altres noms Oratori de Sant Felip Neri, oratorians, felipons, congregants de Sant Felip Neri
Hàbit de sacerdot; al davant, la filera de botons es corba cap a la dreta; alçacoll plegat cap enfora; faixa
Lema Charitas (caritat)
Tipus societat de vida apostòlica
Objectius principals santificació dels membres, ensenyament dels joves i salvació de les ànimes
Fundació ca. 1565, Roma (San Girolamo in Carità) per Sant Felip Neri
Aprovat per Gregori XIII, en 1575
Regla estatuts de St. Felip Neri
Constitucions Christifidelium quorumlibet, aprovades en 1612 per Pau V
Primera fundació a San Girolamo in Carità (Roma), ca. 1555
Fundacions destacades Santa Maria in Valicella (Roma, 1565), casa mare; Florència, Palerm, Bolonya, París, Madrid (1660)
Fundacions a terres de parla catalana València (1645), Palma de Mallorca (1712), Sant Felip Neri (Barcelona) (ca. 1715), Vic (1723), Porreres
Persones destacades Tomás Luis de Victoria, Sant Francesc de Sales, Cesare Baronio, John Henry Newman, Pere Tarrés i Claret, Bernard Lamy
Lloc web http://www.oratoriosanfilippo.org

La Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, en llatí Congregatio Oratorii Sancti Philippi Nerii, és una congregació de sacerdots seculars i de seglars, constituïda com a societat de vida apostòlica. Fundada per Sant Felip Neri, els seus membres, coneguts com a oratorians o felipons, posposen al seu nom les sigles C.O. o Cong. Orat.

Història[modifica | modifica el codi]

San Girolamo della Carità (Roma), edificat sobre l'església que va servir com a primera seu de la Congregació de l'Oratori
Església de Santa Maria i Oratori de Sant Felip Neri a Roma
Sant Felip Neri de Barcelona

Felip Neri (1515-1595) va ser nomenat rector de l'església romana de San Giovanni dei Fiorentini l'any 1564. Allí va formar una comunitat de preveres i laics, als quals va donar els estatuts. La comunitat estava destinada a la instrucció dels joves i la salvació de les ànimes. Les reunions dels membres van començar a l'església de San Girolamo in Carità de Roma, i després van passar a la Chiesa Nuova o de Santa Maria in Vallicella, també a Roma. Va ser erigida en 1575 per la butlla Copiosus in misericordia Deus de Gregori XIII.

El sant no va voler que els membres de la congregació adquirissin vots permanents, sinó que només la caritat els vinculés a la comunitat. També volgué que cada casa es governés de manera autònoma, amb total independència de les altres. La congregació es caracteritza per la llibertat: els sacerdots i seglars no estan lligats per cap vot ni promesa que els hi vinculi permanentment: la mútua caritat és l'únic vincle amb la comunitat. Sant Felip va voler imitar la comunitat dels primers apòstols i considerar com a principal lligam "la llibertat que neix de l'amor". Cada oratori és una "societat clerical de vida apostòlica", on els seglars i els laics viuen en comunitat, sense més vincles. Cada comunitat segueix el model establert pel fundador i és governat autònomament.

La congregació va ser aprovada per Gregori XIII i Pau V va confirmar-ne les constitucions Christifidelium quorumlibet el 24 de febrer de 1612. Els oratoris es van difondre especialment a Itàlia i Espanya. A França els introduí el cardenal Pierre de Berulle. Entre els membres en destacaren el cardenal Cesare Baronio, Sant Francesc de Sales, Tomás Luis de Victoria, el cardenal John Henry Newman o el llavors laic Pere Tarrés i Claret.

La Societat de l'Oratori de Jesús, fundada a París en 1611 per Pierre Berullé, és una congregació distinta a la de Felip Neri, amb objectius i organització similars, però.

Avui hi ha 77 comunitats que conformen la Confederació de Congregacions d'Oratorians que, tot i ser autònomes, comparteixen llaços. Són presents a 17 estats: 53 congregaciones a Europa, 23 a Amèrica i una a l'Àfrica, amb un total de 470 membres, a més de 80 principiants i uns 100 postulants.

Vinculació amb la música[modifica | modifica el codi]

La Congregació de l'Oratori va donar nom al gènere musical de l'oratori. A les reunions dels seus membres, ja en època de Felip Neri, s'escenificaven fragments de les escriptures acompanyades de música i cant, que es van anar desenvolupant fins a arribar a constituir-se en obres autònomes. La primera composició que pot ésser considerada com a oratori són les Rappresentazione di anima e di corpo, d'Emilio de' Cavalieri (1600).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 53′ 55″ N, 12° 28′ 15″ E / 41.89861°N,12.47083°E / 41.89861; 12.47083