Congregació de la Passió de Jesucrist

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Passionistes
PassionistiEmblema.jpg
Emblema dels Passionistes, el cor amb la creu i la llegenda Jesu XPI Passio (Passió de Jesucrist)
Congregació de la Passió de Jesucrist
Nom oficial llatí Congregatio Passionis Iesu Christi
Sigles C.P.
Hàbit Túnica i capa negra amb un brodat blanc amb l'emblema de l'orde, cinturó de cuir
Lema La Passió de Crist sigui sempre als nostres cors
Tipus Congregació clerical
Objectius principals Apostolat, missió i vida contemplativa
Fundació desembre de 1720, Castellazzo Bormida per Sant Pau de la Creu
Aprovat per Benet XIII, en 1725
Regla 1720, per Pau de la Creu
Constitucions 1720, aprovades el 15 de maig de 1741 per Benet XIV
Branques i reformes Monges Claustrals Passionistes (1771)
Primera fundació Monte Argentario (Grosseto), 1737
Fundacions a terres de parla catalana Santuari de Santa Gemma (Barcelona), València, l'Alguer
Persones destacades Sants Gabriel de la Dolorosa, Gemma Galgani, Innocenci de la Immaculada
Lloc web http://www.passiochristi.org


La Congregació de la Passió de Jesucrist (en llatí Congregatio Passionis Iesu Christi) és un institut religió masculí de dret pontifici, concretament una congregació clerical. Els seus membres són coneguts com a Passionistes i posposen al seu nom les sigles C.P.

Història[modifica | modifica el codi]

Sant Pau de la Creu va tenir la idea de fundar la congregació, i en va redactar les constitucions, el desembre de 1720. Al començament es deia Congregació dels Clergues Descalços de la Santíssima Creu i Passió de Nostre Senyor Jesucrist. El 1725, Benet XIII va concedir a Pau el permís per a formar la congregació. Benet XIV va aprovar els estatuts de la congregació el 15 de maig de 1741.

Climent XIV va garantir als passionistes els mateixos drets que als ordes religiosos en 1769.

La congregació avui[modifica | modifica el codi]

Primer convent passionista, a Monte Argentario (1737)

La congregació ha tingut dos objectius primordials: la tasca missionera i d'apostolat d'una banda i la vida contemplativa de l'altra, intentant combinar totes dues. L'apostolat es compon de missions de pregària i de retirs. L'objectiu de la congregació és, en paraules del fundador "ensenyar a les persones com pregar": els retirs, els cursos d'espiritualitat o els grups de pregària tenen aquesta finalitat.

Mitjançant un vot especial, els passionistes es compromenten a promoure la memòria i la devoció a la Passió de Crist (memoria Passionis) a través de la paraula i del exemple de la seva vida: la predicació i la seva presència al costat dels pobres i marginats, els nous "crucificats".

També ajuden els rectors en la seva tasca pastoral: misses, confessions o visites a malalts. En llocs on hi ha pocs sacerdots, són nomenats rectors o ajudants dels rectors a la parròquia.

A diferència d'altres congregacions, els passionistes no tenen escoles ni universitats; només seminaris per a aquells dels seus membres que volen ser sacerdots.

Al final de 2005, comptava amb 2.244 religiosos, 1.712 dels quals eren sacerdots, a 381 cases[1] de 59 estats arreu del món.

El moderador suprem, elegit cada sis anys, viu a Roma, a la Basílica dels Sants Joan i Pau, on hi ha el sepulcre del sant fundador. És ajudat en el govern per sis consultors de diverses regions. La congregació s'organitza en: províncies, viceprovíncies i vicariats.

Els passionistes no poden posseir béns immobles; la comunitat, com a conjunt, només pot tenir la casa de la comunitat en propietat. Els membres s'han de mantenir a partir del seu treball i de les donacions dels fidels.

L'hàbit és una túnica de llana basta, amb cinturó de cuir i un distintiu brodat al pit, un cor amb una creu i les paroles Jesu XPI Passio (Passió de Jesucrist).

Monges Claustrals[modifica | modifica el codi]

La branca femenina són les Monges Claustrals Passionistes, de religioses de clausura estricta, i va ser fundada a Tarquínia el 1771 per Pau de la Creu i la mare Maria Crucificada Costantini.

Hi ha nombroses congregacions femenines dedicades a l'apostolat actiu i vinculades a la Congregació Passionista: les Germanes Passionistes de Sant Pau de la Creu (Florència, 1881, fundada per Maddalena Frescobaldi), les Germanes de la Santa Creu i Passió de Nostre Senyor Jesucrist (1851, per Gaudenzio Rossi i Elizabeth Prout), les Serventes de la Passió (Vic, 1886, per Teresa Gallifa i Palmarola) o les Filles de la Santa Passió de Jesús i Maria Dolorosa (Mèxic, 1896).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Dades de l'Annuario Pontificio per l'anno 2007, Città del Vaticano, 2007, p. 1472.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]