Conquesta de Mallorca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Croada contra Al-Mayūrqa
Assalt a Madīna Mayūrqa el 31 de desembre de 1229
Assalt a Madīna Mayūrqa el 31 de desembre de 1229, recollit a les pintures del MNAC
Dates 12291231
Escenari Mallorca
Resultat Victòria cristiana
Bàndols
Croats
Corona d'Aragó Corona d'Aragó
Orde del Temple Orde del Temple
Orde de Malta Orde de l'Hospital
Marsella Marsella
Aliats mayûrquins
Islam Ibn Abbâd (Ben Abet)
Mayûrquins
Imperi almoràvit Almohades
Comandants en cap
Corona d'Aragó Jaume I d'Aragó Imperi almoràvit Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun[nota 1]
* Imperi almoràvit Abū Yahyà Muhammad
* Imperi almoràvit Fat Allâh (in Fautil·la)
* Imperi almoràvit Abu Hafs ibn Sayrî
* Imperi almoràvit Xuiap de Xivert
Oficials destacats
Corona d'Aragó Portabandera Pero Cornel III
Corona d'Aragó Majordom Ato I de Foces
Corona d'Aragó Còmit Pere Martell
Corona d'Aragó Còmit Berenguer Gairan
Corona d'Aragó Batle Berenguer Durfort
Corona d'Aragó Batle Jaques Sanç
Corona d'Aragó Confessor Miguel Fabra
Corona d'Aragó Torsimany Bahiel
Corona d'Aragó Torsimany Salomon
Imperi almoràvit Cadí Abú Alí Umar
Imperi almoràvit Cadí Abū Muhammad
Cavallers destacats
Bisbe Berenguer II de Palou
Bisbe Guillem de Montgrí
Prebost Aspàreg de la Barca
Abat Bernat des Coll
Nunó Sanç I de Roselló
Guillem II de Bearn
Hug IV d'Empúries
Ramon de Montcada
Bernat de Santa Eugènia
Ramon Alemany Cervelló
Hug V de Mataplana
Guerau VI de Cervelló
Guillem de Claramunt
Guillem de Sant Martí
Ramon de Solsona
Ramon de Montanya
Arnau des Vilar
Guillem de Sant Vicenç
Ramon de Bell Lloc
Bernat III de Centelles
Jaume de Cervera
Guillem de Palafolls
Berenguer de Santa Eugènia
Guillem I de Cervelló
Ferrer de Sant Martí
Ramon Berenguer d'Àger
Hug des Far
Galçeran de Pinós
Gilabert III de Cruïlles
Guillem de Mediona
Bernat de Gurb
Chabèrt de Barbaira
Oliver de Tèrme
Pero Maça de Sangarrén
Lope Ximenes de Luesia
Juan Martínez de Eslava
Fernando Perez de Pina
Garcia Perez de Meitats
Rodrigo de Liçana
Ximeno II d'Urrea
Carròs
Soïrot
Hospitaler Hug de Forcalquier
Forces
1.500 cavallers
15.000 peons
almogàvers
12 galeres
18 tarides
25 naus
100 buses i galiots[1]
1.000 cavallers
18.000 peons[2]

La Conquesta de Mallorca és el nom amb què és coneguda la croada de l'any 1229 contra Al-Mayūrqa (en àrab Al-jaza'ir al-Sharquiya li-l-Andalus: Les Illes Orientals d'al-Àndalus). La croada fou comandada per Jaume I d'Aragó i tingué com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa, l'esclavització de la població andalusí autòctona, la repoblació de l'illa amb població cristiana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.

La situació d'Al-Mayūrqa[modifica | modifica el codi]

Mayūrqa en l'Imperi Almohade[modifica | modifica el codi]

El 1203 les tropes almohades es llençaren a la conquesta de Mayūrqa governada per 'Abd Allāh ibn Ishāq ibn Ġānīya per tal de debilitar la resistència almoràvit a Ifriqīyya. A partir d'aleshores les Balears restaren incorporades al Califat almohade i foren governades per diferents valís nomenats des de la capital dels almohades, Marràqueix, el primer dels quals fou 'Abd Allāh ibn Tā'Allāh al-Kumī.

La guerra civil almohade i la semi-independència de Mayūrqa[modifica | modifica el codi]

Però la derrota almohade a la batalla de Las Navas de Tolosa l'any 1212 a mans dels regnes cristians provocà la debilitat interna del califat i la posada en qüestió del règim integrista almohade. Se succeïren vuit califes, l'aparició de noves dinasties al Magrib, i finalment l'aparició de les terceres taifes. En aquest context de debilitat política, el valí de l'illa, Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī, actuà de manera semi-independent respecte del califa almohade Abū al-`lā Idrīs al-Mā'mūn ben al-Manṣūr.

La situació de la Corona d'Aragó[modifica | modifica el codi]

La mort del rei Pere II d'Aragó "el Catòlic" a la Batalla de Muret[modifica | modifica el codi]

Article principal: Batalla de Muret

Després de la victòria cristiana sobre els almohades a la Batalla de Las Navas de Tolosa, el rei Pere II d'Aragó s'implicà en la Croada albigesa. El rei Pere era vassall de la Santa Seu per la seva coronació a Roma l'any 1204 i la seva ortodòxia catòlica indubtable. Per aquesta raó, Ramon VI de Tolosa, els cònsols de Tolosa, el comte de Foix i el de Comenge s'hi adreçaren buscant un aliat poderós i inqüestionable. Malgrat que el rei Pere II d'Aragó mai no va ser favorable envers l'heretgia càtara, doncs ja des del 1198 havia pres mesures contra l'heretgia als seus dominis, va intervenir-hi per defensar els seus vassalls occitans amenaçats per Simó de Montfort i consolidar l'hegemonia de la Corona d'Aragó a Occitània.

El primer intent per trobar una sortida pacífica al conflicte va ser el pacte per casar la filla de Simó de Montfort, Amícia, amb el fill primogènit de Pere I d'Aragó, Jaume (futur Jaume I d'Aragó). A tal fi, el rei Pere entregà l'infant Jaume, que aleshores tan sols tenia 3 anys, a Simó de Montfort. Però un cop aquest tingué al nadó sota el seu poder, continuà atacant els vassalls del rei d'Aragó i finalment s'imposà la via militar com a única sortida al conflicte. El 12 de setembre de 1213 es lliurà la Batalla de Muret en la qual morí el rei Pere II d'Aragó.

La Corona d'Aragó s'havia quedat sense rei, sense successor i en una situació financera crítica a causa de la guerra.

Regència de Sanç d'Aragó durant la minoria d'edat de Jaume I[modifica | modifica el codi]

El Papa Innocenci III nomenà un consell de regència. Posteriorment Sanç d'Aragó fou nomenat Procurador. Durant aquest temps el seu poder es va posar molt en entredit i van ser moltes les disputes per l'hegemonia amb Ferran d'Aragó, germà del rei difunt Pere II d'Aragó. De fet, l'infant Jaume va haver d'agafar el poder d'una manera immediata, amb nou anys, quan els nobles catalans, comandats per Sanç, i els nobles aragonesos, comandats per Ferran, anaven a encetar una probable guerra civil.

Primera revolta de la noblesa contra Jaume I[modifica | modifica el codi]

La primera revolta de la noblesa contra Jaume I d'Aragó es produí l'any 1220, quan aquest tenia tan sols 12 anys, i fou encapçalada per Rodrigo de Liçana i Pero Ferrández d'Açagra. Jaume I, assessorat pel Consell Reial, assetjà i sotmeté els castells d'Albero i Liçana, però no reeixí a conquerir el castell d'Albarrasí.

Segona revolta de la noblesa contra Jaume I[modifica | modifica el codi]

El 1223, arran de la guerra entre Nunó Sanç d'Aragó i Guillem de Montcada, el rei Jaume I d'Aragó va haver de prendre partit pel seu familiar en detriment del seu antic defensor. Novament la noblesa no féu costat al rei i es construí una poderosa aliança de la noblesa en contra del rei, formada per Guillem de Montcada, l'infant Ferran d'Aragó, Ramon de Montcada, Guillem Ramon de Montcada, Guillem Ramon Dapifer, Ramon de Cervera, Jaume de Cervera, els Cervelló, Guillem de Claramunt, Ramon Alemany de Cervelló, Guillem de Tarragona i Guerau d'Aguiló. Nunó Sanç d'Aragó fou forçat a unir-se a la coalició contra Jaume I i aquest fou empresonat a Alagó. El 1224 va haver de pagar un rescat de 20.000 morabatins per la seva llibertat.

La Croada[modifica | modifica el codi]

En 1226, dues sageties amb patent de cors manades per Guillem d'Òdena van atacar dues embarcacions mallorquines, de les quals van capturar-ne una, mentre l'altra galera va fugir. Com a represàlia els musulmans van capturar dues embarcacions catalanes, i l'ambaixada Jaume I va fracassar, decidint al rei la conquesta de Mallorca.[3]

El sopar de Tarragona amb la noblesa militar i el còmit de galeres Pere Martell[modifica | modifica el codi]

«Sopar de Tarragona»
il·lustrat al Llibre dels Feyts
(còdex de Poblet)

Durant la segona quinzena de novembre del 1228, un grup de prohoms catalans presidits per Jaume I d'Aragó es reuneixen a Tarragona durant un sopar ofert pel ciutadà de Barcelona i còmit de galeres Pere Martell. Al sopar hi assistiren el mateix rei Jaume I d'Aragó, el ciutadà Pere Martell i els nobles Nunó Sanç, Guillem II de Montcada, Hug IV d'Empúries, Guerau VI de Cervelló, Ramon Alemany Cervelló de Querol, Guillem de Claramunt i Bernat de Santa Eugènia de Berga.

Durant el sopar Jaume I d'Aragó demanà a Pere Martell que li expliqués com era Mallorca, i aquest li descrigué l'illa, ja que hi havia estat un parell de vegades. Finalitzat el sopar, els nobles exposaren al rei la voluntat d'una campanya militar sobre Mallorca i la possibilitat d'establir un "regne dins la mar".

« E quant aguem menjat uengren denant nos e dixeren: Senyor, nos hauem demanat an ·P· Martel de ço que creem que a uos plaura, duna yla que ha nom Maylorques, e en aquela yla ha Rey, e deius aquel Regne ha altres iles, Manorques, e Iuiça, e aquestes son subiugades al Rey de Maylorques, e eço que Deus uol no pot negu desuiar ni tolre, e plaeruos ha, e tindrem per bo que uos aquela yla conquirats per dues raons: la primera que uos ne ualtres mes e nos, laltra que sera cosa maraueylosa a les gents que oyran aquests conquesta que prengats terra e Regne dins en la mar on Deus lo uolch formar. E nos escoltam les lurs paraules e plaguerennos molt. »

—Jaume el Conqueridor, Llibre dels Feyts cap XLVII[4]]

Les Corts de Barcelona de 1228[modifica | modifica el codi]

Les Corts Generals
de Barcelona de 1228

Les Corts a Barcelona, el 23 de desembre de 1228, aproven la conquesta de Mallorca després de tres dies de deliberacions on els tres braços acorden el projecte de l'expedició. Per això es comprometen a aportar homes, armes, embarcacions, cavalls, diners i altres ajudes. A més s'establí una constitució de Pau i Treva i la cessió de l'impost del bovatge per la realització de la conquesta

Un cop finalitzades les corts es pactaren les condicions del projecte:

  • L'objectiu era l'annexió de totes les illes.
  • Les terres i riqueses obtingudes es repartirien entre els magnats segons la seva aportació a l'expedició en cavalls i homes armats.
  • Les porcions de terra se cedirien, segons els costums de Barcelona, sota la sobirania del rei. Els que obtinguessin una porció podrien disposar-la segons el seu arbitri.
  • En principi el projecte era obert a tots els súbdits de la Corona d'Aragó però posteriorment es modificà per fer-lo obert a la Cristiandat.

Les tropes cristianes de la Croada[modifica | modifica el codi]

La negativa de les Corts del Regne d'Aragó a finançar la croada limità la participació de la noblesa aragonesa a les tropes de la Casa del Rei d'Aragó. Els Magnats catalans aportaren les seves pròpies tropes i el global estimat de la Host Reial de Jaume I d'Aragó és el següent[5]

Una primera estimació portaria a la xifra de 1.500 cavallers i 15.000 peons.

Campanya militar[modifica | modifica el codi]

Conquesta de Mallorca per Jaume I

L'any següent, el 5 de setembre l'estol català surt de Salou, Cambrils i Tarragona.[6] Durant el trajecte sofriren els efectes d'un temporal que els desvià havent de reconduir el pla d'atac i desembarcant a Santa Ponça on es combat l'11 de setembre[7] i venç els moros l'endemà, el 12 de setembre a la batalla de Portopí.[8] El 31 de desembre es conquereix Madina Mayurqa[9] (Palma) a Abū al-`lā Idrīs al-Mā'mūn ben al-Manṣūr, que mor en la batalla.

Després del Setge de Madîna Mayûrqa i l'assassinat del darrer valí musulmà de Mayurqa, Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī, Abu Hafs ibn Sayrî fugí vers les muntanyes on reuní 16.000 supervivents a la massacre que seguí a la caiguda de Madîna Mayûrqa.[2] i la insurgència mayurquina es fortificà als castells d'Alaró, Pollença, Santueri.[10] així com a la Serra de Tramuntana, on Aleshores els mayûrquins nomenaren com a nou cabdill i senyor a Xuiap de Xivert. El rei va tornar a Catalunya el novembre de 1230.

El 1231, durant la segona expedició de Jaume el Conqueridor sobre Mallorca, i després de la mort de Abu Hafs ibn Sayrî i els seus sis mil homes el mes de febrer[11] a la Serra de Tramuntana, Xuiap optà per tractar la rendició de la següent manera: per a ell i altres quatre del seu llinatge, hisenda a Mallorca, cavalls, armes, rocí i mules; pels sarraïns que s'acollissin al tracte, dret a poblar les terres que s'havia expropiat el rei (medietas regis); aquells que no volguessin retre's, restarien a la mercè del rei. Prop de 2.000 sarraïns mayûrquins es negaren a retre's en aquestes condicions[12] i es van refugiar al castell de Pollença, que fou assetjat, on morí el cabdill mayurquí Abu-Alí Úmar.[13]

La implantació del règim feudal[modifica | modifica el codi]

Els pobladors musulmans acaben fugint a Menorca, l'Àfrica o són esclavitzats, i el 1236 es comença la repoblació amb pagesos i colons de l'Empordà, Comtat de Barcelona i del Rosselló.

Al segle XIII mateix ja es commemora a Mallorca el 31 de desembre la Festa de la Conquesta, al segle XIV anomenada Festa de l'Estendard. Al voltant d'aquesta festa, Jaume el Conqueridor esdevé el principal mite de la història de Mallorca.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. El Califa dels Almohades Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun mai no s'implicà en el conflicte doncs la seva proclamació com a califa es produí després d'un aixecament que desembocà en una guerra civil entre els almohades, deixant sol al seu valí Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī davant de les tropes croades

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rovira i Virgili, Antoni: Història Nacional de Catalunya
  2. 2,0 2,1 Vinas, Agnes i Robert: La conquesta de Mallorca (La caiguda de Mayûrqa segons Ibn'Amira al Mahzûmi)
  3. Coll i Alentorn, Miquel. Història. vol.3. L'Abadia de Montserrat, 1992, p. 326. ISBN 8478263616. 
  4. Jaume el Conqueridor, El Llibre dels Feyts cap XLVII
  5. G. Anglesola
  6. Francesch Rodón i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana
  7. b. Abd Allah Ibn 'Amīra, 2008, p. 56.
  8. b. Abd Allah Ibn 'Amīra, 2008, p. 57.
  9. Ixent Cultural, Cronologia breu referida a Mallorca entre els anys 902 i 1300
  10. Coll i Alentorn, Miquel. Història, Volum 3. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 1992, p.332. ISBN 8478263616. 
  11. Mata, Santiago. El hombre que demostró el cristianismo. Ramon Llull (en castellà). Ediciones Rialp, p.39. ISBN 978-84-321-3599-6. 
  12. Vinas, Agnes i Robert: La conquesta de Mallorca (El llibre dels Feyts, cap. 113)
  13. Rosselló-Bordoy, G.. «Notes sobre la conquesta de Mallorca (1229-1232): El testimoni dels vençots» (en anglès). Mayurqa, 22, 1989, pàg. 547.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal de la història militar de Catalunya