Conquesta normanda d'Anglaterra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tapís de Bayeux sobre la batalla de Hastings

La Conquesta normanda d'Anglaterra de 1066 significà que a la Gran Bretanya hi arribes la influència de l'Europa continental tant des del punt de vista cultural, lingüístic com polític. D'altra banda seria la darrera invasió forastera que rebria Anglaterra.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Ja hi havia lligams anteriors entre Anglaterra i Normandia, es van fer tractats pels quals els normands es comprometien a no auxiliar els raids víkings contra Anglaterra. En un d'aquests atacs el rei Ethelred II fugí d'Anglaterra i es refugià a Normandia i no va ser fins el 1042 que el fill d'aquest rei, Eduard el Confessor, pogué tornar a regnar a Anglaterra ja que el rei víking Knut II de Dinamarca ocupà el tron l'any 1016.

L'any 1066 morí Eduard el confessor sense descendència directa i tres partits es bateren pel tron: Harald III de Noruega, Guillem el Conqueridor, duc de Normandia, (designat per Eduard com a successor) i Harold II d'Anglaterra.

Retardat el desembarcament normand unes quantes setmanes pels vents desfavorables, mentrestant el rei Harald III envaí Anglaterra però fou mort per les tropes de Harold II a la batalla de Stamford Bridge el 25 de setembre de 1066.

El desembarcament[modifica | modifica el codi]

Quan els vents van ser favorables, el 28 de setembre de 1066 s'inicià el desembarcament i s'arribà al mateix dia a la badia de Pevensey (Sussex). El lloc escollit era una provocació contra el rei Harold ja que Sussex era un feu seu. D'altra banda el desembarcament estava projectat pel mes d'agost i va ser una sort pels atacants que en retardar-se coincidí amb el debilitament de les forces de Harold per les batalles que ell havia sostingut dies abans.

La conquesta[modifica | modifica el codi]

Article principal: Batalla de Hastings

L'encontre entre els dos exèrcits va tenir lloc a Hastings el 14 d'octubre,[1] en aquesta batalla Harold trobà la mort[2] i l'exèrcit anglosaxó s'enfonsà i el duc de Normandia ja no tingué rival pel tron d'Anglaterra. Després de la batalla de Hastings Guillem el conqueridor es dirigí a Londres i trobà forta resistència a Southwark aleshores s'ajuntà amb altres tropes normandes a Pilgrims' Way prop de Dorking al comtat de Surrey. Rebé la submissió de l'Arquebisbe de Canterbury i finalment es proclamà rei d'Anglaterra el 25 de desembre de 1066 a l'Abadia de Westminster.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Green, Judith A. The Aristocracy of Norman England (en anglès). Cambridge University Press, 2002, p. 100. ISBN 0521524652. 
  2. Collier, Martin. Changing Times 1066-1500 (en anglès). Heinemann, 2003, p. 36. ISBN 0435313347. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]