Conradians

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Conradians foren una dinastia de comtes i de ducs francs del segle VIII al XI. El nom d'aquesta dinastia ve de Conrad l'Ancià, duc de Turíngia i del seu fill Conrad I, duc de Francònia i emperador.

La família és esmentada per primera vegada el 832, amb el comte Gebhard del Lahngau. Els seus fills són esmentats el 861 en tant que propinqui d'Adalard el Senescal, que havia servit sota els ordres de Lluís I el Pietós. Però la pujada de la nissaga cap a la supremacia va començar amb Oda, dona de l'emperador Arnulf de Caríntia que era membre de la família. En vista de la seva relació familiar amb Oda, Conrad l'Ancià fou citat sovint com a avi de l'emperador. Ell i els seus germans eren aparentment molt propers a Arnulf i estaven fortament lligats pel suport que aportaven en les baralles amb els comtes de Babenberg. Arnulf els va recompensar ajudant-los a obtenir territoris més enllà de les fronteres del regne, a Hesse, Turíngia i les regions franques al llarg del riu Main.

Després de la mort d'Arnulf, els conradians eren l'única relació de sang amb el nou rei, Lluís l'Infant i per tant foren la família predominant al si del regne. El germà de Conrad, Gebhard, va ser nomenat duc de Lorena el 903. El 906, Conrad l'Ancià i el seu fill Conrad el Jove van derrotar decisivament als seus rivals els comtes de Babenberg a la batalla de Fritzlar i van atènyer així la supremacia a la Francònia. Conrad l'Ancià va morir en una batalla, però el seu fill va ser duc de Francònia al seu lloc.

Cinc anys més tard (911), després la mort de l'últim carolingi que va portar la corona de França oriental, Conrad fou escollit rei (Conrad I) al lloc del rei de França occidental, Carles III de França el Simple, posant així punt final al regnat dels carolingis a l'anomenada França oriental.

Per referències i dades dels membres de la dinastia, vegeu Lahngau.