Consell Superior d'Investigacions Científiques

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La delegació a Catalunya al Raval

El Consell Superior d'Investigacions Científiques o CSIC és la major institució pública dedicada a la investigació a Espanya.[1] Adscrit al Ministeri d'Economia i Competitivitat, a través de la Secretaria d'Estat d'Investigació, Desenvolupament i Innovació,[2] el CSIC té caràcter multidisciplinari, i realitza investigacions avançades en tots els camps de la ciència gràcies a les seves més de cent centres repartits arreu d'Espanya. La delegació de Catalunya està situada al barri del Raval de Barcelona.

Història[modifica | modifica el codi]

Inscripció en el frontal de l'edifici principal, obra de Miguel Fisac

El CSIC actual entronca amb la Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (1907-1939)[3] que, sorgida en el si de la Institución Libre de Enseñanza i inspirada en la filosofia krausista, fou la institució encarregada, amb alguns èxits notables, de treure la ciència espanyola del seu endarreriment. No obstant això, la JAE va ser desmantellada per un decret del govern de Burgos de 19 de maig de 1938, traspassant els seus serveis a l'Institut d'Espanya i a les universitats.[4]

El Consell Superior d'Investigacions Científiques va ser creat després de la guerra civil —sobre la base organitzativa i estructural que havia establert la Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (JAE) des de 1907—, encara que la incorporació dels béns de la JAE en el recién creat CSIC no fou ni amable ni integradora.[5] La llei fundacional, de 24 de novembre de 1939, resumia així les fins als quals havia de servir: «…Cal imposar, en suma, a l'ordre de la cultura, les idees essencials que han inspirat el nostre Gloriós Moviment, en les quals es conjuguen les lliçons més pures de la tradició universal i catòlica amb les exigències de la modernitat.»[6]

L'esperit que animava al seu fundador i primer president, José Ibáñez Martín, ho expressen aquestes paraules del seu discurs inaugural: «Volem una ciència catòlica. Liquidem, per tant, en aquesta hora, totes les herejías científiques que van assecar i agostaron les lleres de la nostra genialitat nacional i ens van sumir en l'atonia i la decadència. %[...] La nostra ciència actual, en connexió amb la qual en els segles passats ens va definir com nació i com imperi, vol ser abans de res catòlica.»[7]

El primer president del CSIC fou José Ibáñez Martín, de l'Associació Catòlica Nacional de Propagandistes, que era també Ministre d'Educació en el segon govern de Franco i President del Consell d'Estat; vicepresident va ser fra José López Ortiz, després bisbe de Tui; i secretari general, i ideòleg, José María Albareda Herrera, membre de l'Opus Dei.

No obstant això, després d'haver passat més de seixanta anys d'aquell traumàtic procés, hom pot afirmar que el CSIC i algunes de les seves institucions annexes, com la coneguda Residencia de Estudiantes, han contribuït a articular i desenvolupar l'esperit de la Transició, identificant-se millor amb l'antiga Junta per a Ampliació d'Estudis de Cajal, Cabrera o Bolívar, que amb el CSIC del període fundacional, el d'Ibáñez Martín i Albareda.

Pel que fa a la continuïtat material, ja que no de filosofia, amb la Junta per a Ampliació d'Estudis, cal dir que els responsables de la fundació del CSIC (en particular el seu primer secretari general, José María Albareda, catedràtic de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Madrid i responsable primer de les característiques organitzatives i funcionals sobre les que es va edificar el Consell) decidissin mantenir la seu central de l'organisme en el complex dels Alts del Hipòdrom. La dinàmica del CSIC va determinar la construcció de nous edificis: també el CSIC va integrar fundacions de la JAE, com el Museu de Ciències Naturals, el Centre d'Estudis Històrics (situat al carrer de Medinaceli) i l'emblemàtic Institut Rockefeller, avui Institut de Química-Física Rocasolano, contribuint així a enfortir, malgrat tantes circumstàncies polítiques contràries, els nexes històrics d'unió entre la vella JAE i el CSIC.

El Consell va haver d'afrontar molt aviat la qüestió de l'expansió. El període autàrquic va reclamar del CSIC el suport tecnològic per a mantenir la supervivència de la indústria. D'aquesta tasca es va encarregar el Patronat Juan de la Cierva. Aquest Patronat va incorporar a l'Institut de la Construcció Eduardo Torroja, i va desenvolupar instituts i centres orientats al suport de la indústria, com l'Institut de Física Aplicada Torres Quevedo i el Centre Nacional de Química Orgànica, avui dedicat a Manuel Lora-Tamayo, i altres centres tecnològics com l'Institut del Fred i el Centre d'Investigacions Metal·lúrgiques (CENIM). El següent pas en l'expansió dels centres i instituts tecnològics del binomi Patronat Juan de la Cierva-CSIC, en àrees emergents com automàtica i robòtica, fermentacions industrials, ceràmica i vidre, que requerien espais per a plantes industrials, va optar per situar-los a Arganda del Rey.

El desenvolupament de la biologia, una àrea en la que el CSIC ha destacat segons la tradició espanyola, es va iniciar amb l'inici dels anys cinquanta del Centre d'Investigacions Biològiques (CIB) i es va completar amb el nou edifici de l'Institut Cajal. La gran explosió de la investigació en bioquímica i biologia molecular i en la qual el CSIC va assumir el lideratge en l'àmbit espanyol, va reclamar una estratègia expansiva i de col·laboració amb la Universitat Autònoma de Madrid, que va ser receptiva institucionalment al desafiament que es presentava. La Facultat de Medicina va acollir l'Institut de Enzimologia, liderat pel gran bioquímic espanyol Alberto Sols. Posteriorment, el campus de Canto Blanco va anar el lloc escollit per a la instal·lació del Centre de Biologia Molecular, una unitat mixta CSIC-UAM. Com fruit d'aquesta línia de col·laboració entre el CSIC i la Universitat Autònoma de Madrid, donada suport aquesta per la capacitat territorial del campus de Canto Blanco, nous centres i instituts del Consell Superior d'Investigacions Científiques, el Centre Nacional de Biotecnologia, l'Institut de Materials, l'Institut de Catàlisi, l'Institut de Ceràmica i Vidre s'han instal·lat en aquest campus o estan en vies de fer-ho.

Funcions[modifica | modifica el codi]

Els objectius i funcions actuals del CSIC, d'acord amb la Llei de Foment i Coordinació General de la Investigació Científica i Tècnica (Llei 13/1986 de 14 d'abril) i amb el seu reglament (RD 140/1993 de 29 de gener), són els següents:

  • Realització de projectes d'investigació científica i tecnològica.
  • Assessorament a les administracions públiques en matèria científica.
  • Foment de la Ciència.
  • Col·laboració amb les comunitats autònomes en les seves pròpies activitats d'investigació.
  • Col·laboració amb les universitats en les seves pròpies activitats d'investigació.
  • Formació d'investigadors i tècnics científics.
  • Col·laboració amb els Plans Nacionals d'I+D.

Principals Centres del CSIC[modifica | modifica el codi]

Adreça de la seu principal[modifica | modifica el codi]

  • Carrer Serrano núm. 117, Districte Postal 28006 - Madrid
  • Telf. +34 91 5855000/5001/5050. Fax: +34 91 41113077.

Presidents del CSIC[modifica | modifica el codi]

Període President Període President
(30/12/1939-31/08/1967) José Ibáñez Martín (31/08/1967-23/07/1971) Manuel Lora Tamayo
(21/08/1971-24/09/1973) José Luis Villar Palasí (12/10/1973-09/10/1974) Enrique Gutiérrez Ríos
(25/10/1974-11/02/1977) Eduardo Primo Yúfera (11/02/1977-15/03/1978) Justiniano Casas Peláez
(15/03/1978-22/07/1980) Carlos Sánchez del Río Sierra (22/07/1980-28/03/1983) Alejandro Nieto García
(28/03/1983-17/05/1984) José Elguero Bertolini (17/05/1984-10/10/1988) Enrique Trillas Ruiz
(10/10/1988-01/07/1991) Emilio Muñoz Ruiz (01/07/1991-01/08/1992) Elías Fereres Castiel
(17/09/1992-18/06/1996) José María Mato de la Paz (18/06/1996-09/09/2000) César Nombela Cano
(09/09/2000-22/02/2003) Rolf Tarrach Siegel (22/02/2003-15/05/2004) Emilio Lora-Tamayo D'Ocon
(15/05/2004-...) Carlos Martínez Alonso

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Laboratorio de Cibermetría del Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS). Ranking web of research centers
  2. Real Decreto 345/2012, de 10 de febrero, por el que se desarrolla la estructura orgánica básica del Ministerio de Economía y Competitividad y se modifica el Real Decreto 1887/2011, de 30 de diciembre, por el que se establece la estructura orgánica básica de los departamentos ministeriales.[Internet] Boletín Oficial del Estado, 11 de febrer de 2012, núm. 36, sec. I. p. 12622 [Consulta: 2/03/2014]. Disponible en: http://www.boe.es/boe/dias/2012/02/11/pdfs/BOE-A-2012-2081.pdf
  3. Caballero Garrido, Ernesto, coord.. El "Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya" y la antropología catalana (en castellà). Madrid: Trea, 2010. ISBN 978-84-9704-495-0. 
  4. Otero Carvajal, L.E. (2001) La destrucción de la ciencia en España. Las consecuencias del triunfo militar de la España franquista. Historia y Comunicación Social, 6: 149-186.
  5. Llei fundacional, en pàgina oficial del CSIC
  6. http://Ley de 24 de Noviembre 1939, creando el Consejo Superior de Investigaciones Científicas. [Internet] Boletín Oficial del Estado, 24 de novembre de 1939, núm. 332, pp. 6668 a 6671 [Consulta 2/03/2014]. Disponible en: http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1939/332/A06668-06671.pdf
  7. Elías, C. (2000) Los científicos piden que el CSIC no tenga carácter político. El Mundo, 15 d'octubre de 2000.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Consell Superior d'Investigacions Científiques Modifica l'enllaç a Wikidata