Conservació dels ocells
La conservació dels ocells és un camp de les ciències biològiques que es desenvolupà arran l'evidència de l'acceleració en el ritme d'extinció d'espècies animals en general, i d'ocells en particular, als darrers temps.
L'extinció d'espècies és un procés natural, relacionat amb els canvis medi-ambientals, però les extincions documentades en època històrica (més de cent des de l'any 1600) són atribuïdes gairebé completament a l'acció de l'home.
Amb anterioritat, es considera que les extincions d'origen humà més dramàtiques, es van produir a l'oceà Pacífic durant la colonització humana de les illes de Melanèsia, Polinèsia i Micronèsia, en què s'estima que es van extingir 750 - 1800 espècies d'aus.[1]
Segons el Worldwatch Institute, moltes poblacions d'aus estan en declivi a tot el món, amb 1.200 espècies en perill d'extinció en el present. La principal raó esmentada és la pèrdua d'hàbitat. Altres amenaces són la caça excessiva, la mortalitat accidental a causa de les col·lisions amb estructures artificials, la captura accidental a les arts de pesca, la contaminació, la competència i depredació amb espècies invasores no natives, vessaments de petroli, ús de pesticides i el canvi climàtic. Diverses organitzacions, com governs i ONG, treballen de vegades per protegir els ocells de manera diversa, amb mesures de caràcter legislatiu, conservació i restauració d'hàbitat i l'establiment de poblacions en captivitat per futures reintroduccions.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conservació dels ocells |
- ↑ Steadman D, (2006). Extinction and Biogeography in Tropical Pacific Birds, University of Chicago Press. ISBN 978-0-226-77142-7
