Dental

En fonètica, el punt d'articulació dental caracteritza els sons generats mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors. En algunes llengües els fonemes /d/, /t/, /n/, o /l/ són dentals, encara que aquests símbols també poden representar sons alveolars en l'Alfabet fonètic internacional; amb l'excepció de les fricatives, l'AFI representa les consonants dentals, alveolars, i postalveolars (les consonants coronals) amb les mateixes lletres atès que és poc comú que sigui necessari distingir-les per a transcriure la parla; hi ha un diacrític ( ̪, U+032A) que s'usa per a indicar el punt d'articulació dental si és necessari especificar.

En català, els fonemes /d/ i /t/ son dentals, mentre que /l/ i /n/ típicament són alveolars, encara que es realitzen com dentals /l̪/ i /n̪/ si precedeixen consonants dentals.

Exemples de consonants dentals

Les consonants dentals representades en l'AFI són:

AFI	Descripció	Exemple
		Llengua	Ortografia	AFI	Significat
	nasal dental	català	muntanya	[mũn̪t̪aɲə]	muntanya
	plosiva dental sorda	català	toc	[t̪ɔk]	toc
	plosiva dental sonora	català	dona	[d̪ɔ̃n̪ə]	dona
s̪	fricativa dental sibilant sorda	polonès	kosa	[kɔs̪a]	dalla
z̪	fricativa dental sibilant sonora	polonès	koza	[kɔz̪a]	cabra
	fricativa interdental sorda	anglès	thing	[θɪŋ]	cosa
	fricativa interdental sonora	anglès	this	[ðɪs]	aquest
	aproximant dental	català	moda	[mɔð̞ə]	moda
	aproximant dental lateral	castellà	alto	[al̪t̪o]	alt
	bategant dental
	vibrant dental	marshallès	Ebadon	[ebˠɑr̪ˠon̪]	Ebadon
	ejectiva dental
	implosiva dental sonora
	clic dental	xosa	ukúcola	[ukʼúkǀola]	moldre

Vegeu també

• Mode d'articulació.