Consonant palatal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Patró de la llengua

Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire. És el punt o lloc d'articulació més ampli i per aquest motiu es pot dividir en palatal i post-palatal per precisar més com es fa un determinat fonema (tot i que aquesta distinció no es recull a la transcripció de l'AFI).

En català[modifica]

En català, els sons [ɲ], [ʎ], [j] són palatals.

També se solen considerar palatals els sons [ʒ], [ʃ] encara que estrictament parlant tenen un punt d'articulació postalveolar més avançat.

En altres llengües[modifica]

El so palatal més freqüent entre les llengües és [j], seguit de [ɲ]. Per assimilació, molts sons es poden convertir en palatals quan entren en contacte amb un fonema amb aquesta articulació.

Alguns exemples de consonants palatals en llengües properes:

AFI Descripció Exemple
Llengua Ortografia AFI Significat
ɟ oclusiva palatal sonora letó ģimene [ɟimene] família
c oclusiva palatal sorda hongarès hatty ['hɒcːuː] cigne
ʝ fricativa palatal sonora castellà (peninsular) yema [ʝema] rovell d'ou
ʝ fricativa palatal sonora grec modern γυναίκα (gineka) [ʝi'neka] dona
ç fricativa palatal sorda alemany nicht [nɪçt] no
ɲ nasal palatal català any ['aɲ] any
ʎ lateral palatal català llac ['ʎak] llac
j aproximant palatal català iaia ['jajə] iaia