Consonància

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:37, 30 maig 2016 amb l'última edició de General Basset (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

En música, la consonància és la qualitat sonora d'un interval o d'un acord que produeix un efecte de repòs o d'afirmació a causa de la fusió dels sons que el constitueixen.

El terme consonància (del llatí com-, amb + sonare, sonar) s'aplica a una harmonia, acord, o interval considerat com estable, en contraposició a la dissonància (en llatí dis-, a part + sonare, sonar) - que es considera inestable (o temporal, transitori).

En la música tonal es consideren intervals consonants l'octava, la quinta i la quarta justes, i també les terceres i les sextes majors i menors. Els acords consonants són l'acord major i l'acord menor.