Constança d'Aragó i de Castella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sepulcre romà de Constança d'Aragó a la catedral de Palerm.
Corona de Constança d'Aragó (Palerm, tresor de la catedral)

Constança d'Aragó i de Castella (vers 1179 - Catània, Sicília, 1222) fou una princesa de la Corona d'Aragó, reina consort d'Hongria (1196-1204) i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic (1210-1222).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Filla del comte de Barcelona i rei d'Aragó Alfons el Cast i la seva segona muller, Sança de Castella, fou germana petita del comte-rei Pere el Catòlic. Per línia paterna era néta de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó, i per línia materna d'Alfons VII de Castella i Riquilda de Polònia. Fou educada al monestir de Sixena.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà el 1198 amb el rei Emeric I d'Hongria. El matrimoni durà només 8 anys, doncs Emeric morí el 1204 d'una malaltia. D'aquesta unió nasqué:

El 1210 es casà a Messina, en segones núpcies, amb l'emperador Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic. Poc temps després, de les noces, Frederic partí cap a Roma per a ser investit emperador pel Papa. Tornarà a Palerm després de molts anys i només per a breus períodes. Constança després d'haver regnat sola durant molts anys, morí el 1222. Constança va morir a Catània el 23 de juny del 1222. Fou soterrada en un baix relleu. El sarcòfag fou col·locat en la catedral, en el cementiri dels Reis, al costat al del gran rei Roger II.

D'aquesta unió nasqué:

Curiositat[modifica | modifica el codi]

L'any 1491, fou ordenat per primera vegada una inspecció a les restes de la reina Constança, esposa de Frederic II. En obrir el sarcòfag, els presents no pogueren reprimir una expressió meravellada: sobre el cap de la Reina, en estat de discreta conservació després de més de dos segles i mig, resplendia una meravellosa, sorprenent joia. No es tractava d'una larva de corona (és a dir una imitació de la corona feta de coure) com era usual en els fèretres dels sobirans quan eren enterrats, sinó ¡una verdadera i autentica corona d'extraordinari esplendor! La corona estava intacta i ara es troba en el Tresor del Duomo.(¹)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cònsul, Arnau i Sarobe, Ramon (2009). Constança d'Aragó. L'emperadriu catalana, Revista Sàpiens (número 79). Editorial: GrupCultura03 sàpiens publicacions.
  • (¹)Guia de la Catedral de Palerm, pàg. 27 de Rodo Santoro (ISBN 88-87663-14-9)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constança d'Aragó i de Castella