Constança d'Aragó i de Navarra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Constança d'Aragó i de Navarra (Monestir de Poblet 1343 - Catània 1363), princesa d'Aragó i reina consort de Sicília (1361-1363).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fou la filla gran del comte de Barcelona i rei d'Aragó Pere IV d'Aragó el Cerimoniós i de Maria de Navarra, la seva primera esposa. Era néta per línia paterna del rei Alfons el Benigne i de Teresa d'Entença, i per línia materna dels reis Felip III Evreux i de Joana II de Navarra. Fou germana, per part de pare, dels rei Joan I d'Aragó el Caçador i de Martí I d'Aragó l'Humà.

El 1347, el seu pare Pere el Cerimoniós procurà infructuosament de fer-la reconèixer com a hereva legítima de la Corona, cosa que contribuí als conflictes amb la Unió d'Aragó i la Unió de València.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

L'11 d'abril de 1361 es casà a Catània amb el rei Frederic III de Sicília de la qual tingué una filla:

Mort[modifica | modifica el codi]

Constança d'Aragó va morir a Catània el 18 de juliol de 1363, pocs mesos després de néixer la seva única filla. Fou soterrada en un baix relleu. El sarcòfag fou col·locat en la Catedral de Palerm, en el cementiri dels Reis, al costat al del gran rei Roger II Hauteville.