Constança de Sicília
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre la muller de Pere el Gran. Vegeu altres significats a «Constança I de Sicília». |
| beata Constança d'Aragó, o de Sicília |
|
|---|---|
 |
|
| reina | |
| Naixement | 1247 o 1249, Catània (Sicília) |
| Mort | 8 d'abril de 1302, Barcelona (convent de Santa Clara) |
| Enterrament | Convent de Sant Francesc de Barcelona (a la Catedral de Barcelona des de 1852) |
| Venerat en | Església Catòlica |
| Festivitat | 17 de juliol |
| Fets destacables | Reina consort d'Aragó i Sicília, esposa de Pere el Gran |
Constança de Sicília ( Sicília 1247 - Barcelona 1302 ), Reina de Sicília (1282-1302) i reina consort de Aragó (1276-1302). Va ser proclamada beata per l'Església Catòlica.
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Filla del rei Manfred I de Sicília i de Beatriu de Savoia. Era néta de l'emperador Frederic II d'Alemanya per part de pare i del comte Amadeu IV de Savoia per part de mare.
[edita] Ascens al tron sicilià
Es va casar el 1262 amb l'infant Pere d'Aragó, fill del comte-rei Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria. Aquest matrimoni, que segellava l'aliança catalano-siciliana, va servir de palanca per tal d'estendre la influència catalana a la Mediterrània central en perjudici dels interessos francesos.
Quan el 1266 Carles I d'Anjou arrabassà el tron de Sicília a Manfred I de Sicília, els principals caps del gibel·lisme sicilià varen ser acollits a la cort catalana de l'infant Pere i Constança. En produir-se la revolta de les Vespres Sicilianes, el 1282, el rei Pere va ser cridat com a marit de Constança, hereva del regne, i tos dos van ser coronats com reis de Sicília el 30 d'agost de 1282 a la catedral de Palerm. El rei Pere encomanà el govern de l'illa a la reina i als infants Jaume i Frederic, però Constança va preferir deixar el govern en mans dels seus fills.
[edita] Núpcies i descendents
Es va casar el 13 de juny de 1262 a la catedral de Montpeller amb el comte-rei Pere III d'Aragó. D'aquest matrimoni tingueren:
- l'infant Alfons III d'Aragó (1265-1291), comte de Barcelona i rei d'Aragó
- l'infant Jaume II d'Aragó (1267-1327), comte de Barcelona i rei d'Aragó
- la infanta Elisabet d'Aragó (1271-1336), casada el 1288 amb Dionís I de Portugal i santa de l'Església Catòlica
- l'infant Frederic II de Sicília (1272-1337), rei de Sicília
- la infanta Violant d'Aragó (1273-1302), casada el 1297 amb Robert I de Nàpols
- l'infant Pere d'Aragó (1275-1291)
El 1285 enviudà i el 1297 es va traslladar definitivament a Catalunya. Amb les rendes del testament de son espós va ordenar la construcció de dos hospitals per a pobres, a Barcelona i València, regentats per franciscans. Es retirà al Convent de Santa Clara de Barcelona, on morí el 8 d'abril de 1300, dia de Divendres Sant.
[edita] Veneració
Va ser soterrada al Convent de Sant Francesc de Barcelona; en 1835, en ésser enderrocat el convent, les seves restes van ser traslladades a la Catedral de Barcelona, on reposen avui.
Per la seva vida virtuosa, que influí sobre la dels seus fills (entre ells Santa Elisabet de Portugal), aviat va començar a ser venerada i va ser proclamada beata. La seva festivitat se celebra el 17 de juliol.
Dante la lloa al Purgatori (III, 143) anomenant-la la «buona Costanza».
| Precedida per: Carles I |
Reina de Sicília amb Pere I 1282–1302 |
Succeïda per: Jaume I |
