Constantí
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi del Tarragonès | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Tarragonès |
||||
| Gentilici | Constantinenc, constantinenca | ||||
| Superfície | 30,94 km² | ||||
| Altitud | 87 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
6.774 hab. 218,94 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 350125 4557550Coord.: 41° 9′ 20″ N, 1° 12′ 50″ E / 41.15556,1.21389 | ||||
| Organització Entitats de població |
1 |
||||
| Codi postal | 43120 |
||||
| Codi territorial | 430477 |
||||
Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès. Segons dades de 2007 la seva població era de 6.183 habitants. És a la riba dreta del riu Francolí, en el límit amb Tarragona.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Restes arqueològiques permeten determinar que ja va estar poblat durant l'època romana. La vila medieval es va establir en 1153, després de la conquesta de Siurana. Es va atorgar carta de població en 1159. L'arquebisbe Espàrec de la Barca (1215) va dinamitzar la població, ordenant construir el castell, la primera església i la muralla de la ciutat. El castell es va convertir en lloc de residència estiuenca dels arquebisbes de Tarragona.
Constantí va participar activament de la Comuna del Camp des de la seva fundació.
Va sofrir diversos atacs durant la Guerra dels Segadors. El 12 de gener de 1641 la vila va ser atacada per les tropes de Josep Margarit. El 1642 va ser assaltada pel mariscal La Mothe que va convertir el poble en la seva base d'operacions. El 1649, i després d'un setge de dos dies, la ciutat va caure a les mans de les tropes de Juan de Garay. L'església i el castell van ser destruïts.
Durant la Guerra del Francès, el general Suchet va dirigir des de Constantí el setge de Tarragona de 1811.
Cultura [modifica]
L'església parroquial està dedicada a Sant Feliu. La seva construcció es va iniciar el 1734 i va ser consagrada el 1749. Té annex un campanar que es va construir posteriorment. El temple va ser reformat per Josep Maria Jujol.
Molt a prop del nucli urbà es troba Centcelles, una antiga vila romana del segle I.[2] El 1855 va ser adquirida per un particular, Antoni Soler i Soler, que la va convertir en un habitatge de camperols.
La vila va ser reformada el segle III i ampliada en el IV. D'aquesta ampliació cal destacar l'edifici central. Es tracta d'una construcció de forma cúbica amb una alçària de 15,50 metres. En el seu interior es troba una sala de planta circular de 10,70 metres de diàmetre amb una cripta i quatre nínxols.
La cúpula està coberta per mosaics en bon estat de conservació. Presenten colors brillants que s'han conservat, en part, gràcies a que van estar coberts per guix fins a 1877. Els mosaics es divideixen a quatre zones, cada una d'elles separades per unes sanefes de dibuixos geomètrics. A la zona inferior apareixen escenes de caceres representades; una segona zona presenta escenes de la comendatio animae, oració que realitzaven els primers cristians per encomanar l'ànima d'un difunt a Déu; a la tercera zona apareixen una sèrie de personatges que no han pogut ser identificats; finalment, a la zona central a penes queden restes de mosaic i només poden identificar-se dos caps. Es conserven encara restes de les pintures que cobrien la resta dels murs.
Es creu que l'edifici funcionava com a mausoleu i alguns arqueòlegs, com l'alemany Schlunk, atribueixen la tomba a la de Constant II, fill de Constantí I el Gran, que va morir a Elna en 350.
Constantí celebra la seva festa major el mes d'agost, coincidint amb la festivitat de Sant Feliu. La festa major d'hivern té lloc el mes de gener.
El grup musical català Els Pets prové de Constantí, d'on són oriünds els seus tres membres: Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres. Els Pets han fet i fan sovint referència a la vila, de la qual s'en senten membres orgullosos i sol ser esmentada tant en cançons diverses com en intervencions en directe als seus concerts.
Economia [modifica]
Constantí es troba a sis quilòmetres de Tarragona el que ha propiciat que s'instal·lin en ella diverses indústries entre les quals destaquen les dedicades al sector químic. També es troba dins del terme municipal part d'una refineria.
L'agricultura, tradicionalment la principal activitat econòmica, ha quedat relegada a un segon pla. Els principals cultius segueixen sent la vinya, l'olivera, les hortalisses els presseguers i avellaners. Hi ha diverses granges avícoles.
Demografia [modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 54. ISBN 84-393-5437-1.
- Tomàs Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Prensa Catalana, Barcelona, 1994
- Article a l' Enciclopedia Catalana
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constantí  |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Arxiu Històric Municipal de Constantí
- Patrimoni històric i artístic de Constantí
|
|||||
  |
Açò és un esborrany sobre el Tarragonès. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
