Constantí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Constantí (desambiguació)».
Constantí
Bandera de Constantí Escut de Constantí
(En detall) (En detall)
Localització

Constantí situat respecte Catalunya
Constantí situat respecte Catalunya

Localització de Constantí respecte del Tarragonès


Municipi del Tarragonès
Església de Sant Feliu
Església de Sant Feliu
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Tarragonès
Gentilici Constantinenc, constantinenca
Superfície 30,94 km²
Altitud 87 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
6.748 hab.
218,1 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 350125 4557550Coord.: 41° 9′ 20″ N, 1° 12′ 50″ E / 41.15556°N,1.21389°E / 41.15556; 1.21389
Organització
Entitats de població

1
Codi postal 43120
Codi territorial 430477

Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès. Segons dades de 2013 la seva població era de 6.748 habitants. És a la riba dreta del riu Francolí, al límit amb Tarragona.

Història[modifica | modifica el codi]

Les restes arqueològiques trobades permeten determinar que el municipi ja va ser poblat durant l'època romana. La vila medieval es va establir el 1153, després de la conquesta de Siurana. Es va atorgar carta de població l'any 1159. L'arquebisbe Espàrec de la Barca (1215) va dinamitzar la població, ordenant construir el castell, la primera església i la muralla de la ciutat. El castell es va convertir en lloc de residència estiuenca dels arquebisbes de Tarragona.

Constantí va participar activament de la Comuna del Camp des de la seva fundació.

Va sofrir diversos atacs durant la Guerra dels Segadors. El 12 de gener de 1641 la vila va ser atacada per les tropes de Josep Margarit. El 1642 va ser assaltada pel mariscal La Mothe que va convertir el poble en la seva base d'operacions. El 1649, i després d'un setge de dos dies, la ciutat va caure a les mans de les tropes de Juan de Garay. L'església i el castell van ser destruïts.

Durant la Guerra del Francès, el general Suchet va dirigir des de Constantí el setge de Tarragona de 1811.

Cultura[modifica | modifica el codi]

L'església parroquial està dedicada a Sant Feliu. La seva construcció es va iniciar el 1734 i va ser consagrada el 1749. Té annex un campanar que es va construir posteriorment. El temple va ser reformat per Josep Maria Jujol.

Molt a prop del nucli urbà es troba Centcelles, una antiga vil·la romana del segle I.[2] El 1855 va ser adquirida per un particular, Antoni Soler i Soler, que la va convertir en un habitatge de camperols.

La vil·la va ser reformada el segle III i ampliada en el IV. D'aquesta ampliació cal destacar l'edifici central. Es tracta d'una construcció de forma cúbica amb una alçària de 15,50 metres. En el seu interior es troba una sala de planta circular de 10,70 metres de diàmetre amb una cripta i quatre nínxols.

La cúpula està coberta per mosaics en bon estat de conservació. Presenten colors brillants que s'han conservat, en part, gràcies al fet que van estar coberts per guix fins al 1877. Els mosaics es divideixen a quatre zones, cadascuna d'elles separada per unes sanefes de dibuixos geomètrics. A la zona inferior hi apareixen escenes de caceres representades, una segona zona presenta escenes de la comendatio animae, oració que realitzaven els primers cristians per encomanar l'ànima d'un difunt a Déu, a la tercera zona hi apareixen una sèrie de personatges que no han pogut ser identificats, i finalment, a la zona central gairebé no queden restes de mosaic i només poden identificar-se dos caps. Es conserven encara restes de les pintures que cobrien la resta dels murs.

Es creu que l'edifici funcionava com a mausoleu i alguns arqueòlegs, com l'alemany Schlunk, atribueixen la tomba a la de Constant II, fill de Constantí I el Gran, que va morir a Elna en 350.

Constantí celebra la seva festa major el mes d'agost, coincidint amb la festivitat de Sant Feliu. La festa major d'hivern té lloc el mes de gener.

El grup musical català Els Pets prové de Constantí, d'on són oriünds els seus tres membres: Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres. Els Pets han fet i fan sovint referència a la vila, de la qual se'n senten membres orgullosos, i sol ser esmentada tant en cançons diverses com en intervencions en directe als seus concerts.

Economia[modifica | modifica el codi]

Constantí es troba a sis quilòmetres de Tarragona, fet que ha propiciat que s'hi instal·lin diverses indústries, entre les quals destaquen les dedicades al sector químic. També es troba dins del terme municipal part d'una refineria.

L'agricultura, tradicionalment la principal activitat econòmica, ha quedat relegada a un segon pla. Els principals cultius segueixen sent la vinya, l'olivera, les hortalisses, els presseguers i els avellaners. Hi ha diverses granges avícoles.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
143 156 233 886 2.149 2.354 2.262 2.418 2.306 2.141
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.081 2.193 1.952 1.891 2.395 3.016 6.021 5.657 5.313 5.382
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
5.154 5.135 5.021 5.206 5.462 5.813 6.401 6.356 6.774 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 54. ISBN 84-393-5437-1. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]