Constantí III
Constantí III o Flavi Heracli Constantí —Flavius Heraclius Constantinus (llatí)— (maig del 612, 22 de juny del 641 o 25 de maig del 641) fou emperador de Bizanci el 641. Era fill de l'emperador Heracli i la seva dona Eudòcia Fàbia.
Es va destacar en una guerra contra els perses, i el 636, durant la guerra contra els musulmans, després dels avenços d'aquests, el seu pare el va enviar amb un exèrcit a Cesarea Marítima, en una maniobra de distracció mentre el cos principal avançava per Síria fins que va ser derrotat a la batalla de Yarmuk.[1] A la mort del seu pare l'11 de març del 641 (segons l'antic calendari, de fet el febrer), el va succeir junt amb el seu germanastre, Heracleonès, acomplint la successió testamentaria establerta. El seu tresorer Filagri (Philagrios) li va demanar diners i el va avisar que els podia obtenir d'una corona imperial en la tomba del seu pare. Constantí va ordenar treure aquesta corona però al arrancar la corona el cos del pare va quedar mutilat i això fou considerat sacríleg. Va morir el després de regnar 103 dies, probablement enverinat per la seva madrastra Martina, mare d'Heracleonès. El seu germanastre i associat Heracleonès, el va succeir.
Referències [modifica]
- ↑ Tucker (2010):p.92
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constantí III |
- Tucker, Spencer C. Battles That Changed History: An Encyclopedia of World Conflict (en anglès). ABC-CLIO, 2010. ISBN 1598844296.
