Constantí II d'Escòcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Constantí II d'Escòcia (gaèlic escocès Causantín mac Áeda, 879-952) fou rei d'Escòcia, fill d'Aedh i cosí de Donald II Fou el primer a declarar hereditària la successió al tron escocès, posà un fill seu al tron del Regne de Strathclyde i el sotmeté a la seva òrbita. Començà el regnat vencent als danesos a Starthearn i Corbridge, però fou vençut pels angles de Wessex, que li prengueren Cumberland i Westmoreland, que des d'aleshores passaren definitivament a Anglaterra. Endemés, el 919 fou obligat a reconèixer al rei Eduard d'Anglaterra com a pare i senyor, un vague reconeixement de sobirania exigit per posteriors monarques anglesos, qui l'interpretaren com a un homenatge feudal. Per això el 934 Ethelstan ocupà Aberdeen, i malgrat l'aliança escocesa amb Strathclyde, Northúmbria i el rei víkings de Dublín Olaf Guthfrithsson, els vencé a la batalla de Brunanburgh el 937, reafirmant així la seva sobirania. Després de tot això, es va retirar a un monestir, on va morir el 952.


Precedit per:
Donald II
Reis d'Escòcia
900942
Succeït per:
Malcolm I