Constantí I d'Armènia Menor

Constantí I —Gosdantin I en armeni: Կոստանդին Ա— (vers 1060- 24 de gener de 1102) fou príncep d'Armènia Menor o Petita Armènia, de la dinastia rupeniana. Va succeir com a sobirà al seu pare Rupen I el 1095. Al començament del seu regnat es va apoderar de la fortalesa bizantina de Vahka (Fikhé), al nord de Sis, a l'Antitaure, a la vora de la part superior del riu Seyhan, un bastió sòlid on va establir la seva residència. Quan van arribar els croats els va donar provisions i altres ajuts i va rebre dels caps croats els títols de comte i baró. Va tenir quatre fills: Beatriu (que es va casar amb Jocelin de Courtenay (que després fou comte d'Edessa), Toros I (el successor), Lleó I (successor de Toros) i una noia de nom desconegut que es va casar amb Gabriel, el senyor armeni de Melitene.

Precedit per: Rupen I

Regne de la Petita Armènia 1095-1102

Succeït per: Toros I