Constantí VII

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Constantí VII

Moneda amb les figures de l'emperador Constantí VII i la seva esposa Zoe
Naixement Porfirogeneta nascut en el saló de pòrfir
905
Saló de pòrfir
Defunció 9 de novembre de 950
Constantinoble
Nacionalitat Bizantina
Ocupació Emperador
Pares Lleó VI el Savi i Zoe Carbonopsina
Crist beneint en Constantí VII (Museu Puixkin)

Constantí VII (Flavi Porfirogènit Constantí, en llatí Flavius Porphyrogenitus Constantinus, Πορφυρογέννητος), fou emperador bizantí del 911 al 959.

Era fill de Lleó VI de Bizanci el filòsof, i de la seva quarta dona Zoe Carbonopsina, i va néixer el 905. El seu sobrenom Porfirogènit Πορφυρογέννητος, que vol dir "nascut en la porpra" fou a causa del fet que va néixer en un apartament del palau imperial anomenat πόρφυρα, en el que era confinada l'emperadriu.

Va succeir el seu pare el 911 i va regnar sota regència del seu oncle patern Alexandre II de Bizanci, que ja era august, el qual va morir el 912 i va quedar sota la tutela de la seva mare Zoe i, per últim sota, el govern fou assolit pel seu col·lega en Imperi Romà Romà I Lecapè, el qual l'havia casat amb la seva filla Elena, i per més que li havia deixat la dignitat d'emperador, el va excloure del govern, i el va limitar a un retirament honorari a palau. Roma I va governar fins al 944 quan fou deposat i exiliat pels seus fills i augusts Esteve Lecapè i Constantí Lecapè que esperaven ser reconeguts emperadors, però l'exèrcit i el poble van donar suport a Constantí que va sortir del seu retirament per agafar el poder, va detenir als colpistes i els va desterrar.

El va enviar una delegació amistosa al califa de Còrdova Abd-ar-Rahman III, que fou rebuda i hostatjada a Qurtuba.[1]

Durant els anys de retirament havia estudiat molt però no per això fou un gran emperador. Tenia bones qualitats, com humanitat, amor a la justícia, sentit de l'ordre, passió per les arts i la literatura, però no tenia capacitat de comandament, i va donar càrrecs a moltes persones que no ho mereixien, encara que també va tenir ministres i generals competents. L'administració fou en general millor del que calia esperar.

La guerra amb els àrabs de Síria fou victoriosa, dirigida per Lleó i Nicèfor els fills de Bardas Focas; a Ibèria es va reconèixer la supremacia bizantina, i es van concertar aliances amb petxenegs i búlgars. Ambaixadors del califa de Bagdad i del califa fatimita foren rebuts a palau, igual que de l'emperador germànic Otó el gran (l'ambaixador Luitprand va deixar escrita una relació de la seva ambaixada coneguda com a Annales Luitpranli). Constantí va restaurar als propietaris d'hisendes que havien estat expropiats durant les revoltes i estaven en poder d'usurpadors o lladres, o de gent sense títol.

El seu regnat pot considerar-se com profitós per l'Imperi; la mort de Simeó, Tsar de Bulgària, debilità molt aquell regne que restà sumit en la inacció; els seus generals refusaren la invasió dels magiars (958, 961 i 962) i la influència bizantina es deixà sentir fins i tot a Rússia, després de la derrota d'Igov, enfront de Constantinoble, la que procurà arribar a un aliança amb l'Imperi (941), convertint la tsarina Olga a la religió ortodoxa, i si bé els àrabs seguiren ocupant la Sicília i part d'Itàlia, les victòries assolides per Nicèfor Focas, i Bardas sobre l'emir Alep, Amdanides Seif Eddauled, restabliren el prestigi de les armes imperials a Armènia i fins al Caucas.

Va morir enverinat pel seu fill Romà II el 16 de novembre del 959. Estava casat amb Hel·lena amb la que va tenir a Romà II, a una filla de nom Teodora que es va casar amb Joan Zimisces, i a un tercer fill de nom desconegut.

Va deixar escrit:

  • Ἱστορικ? διήγησις τοῦ βίου καί πράξεων τοῦ Βασιλείου τοῦ ἀοιδίμου βασιλέως (Vita Basilii), la vida de Basili I Macedó, el seu avi
  • Περί τῶν Θεμάτων, "De Thematibus" (El origen i significat del nom Δέμα com a nova denominació de les províncies)
  • "De Administrando Imperio" escrit per donar a conèixer al seu fill l'estat de l'Imperi
  • Βιβλίον Τακτικὸν, τάξιν περιέχον τῶν κατὰ Δάλατταν καὶ γῆν μαχομένων, normalment anomenat "Tactica" (Tàctica), un assaig en l'art de la guerra per terra i mar.
  • Βιβλίον Στρατηγικὸν περὶ ἐθῶν διαφόρων ἐθνῶν normalment anomenat "Strategica" (Estratègia) un tractat sobre les formes de fer la guerra a les diferents nacions.
  • Ἔκθεσις τῆς Βασιλείου Τάξεως "De Ceremoniis Aulae Byzantinae", un tractat sobre les cerimònies imperials.

No ho va escriure ell mateix però va fer compilar algunes obres:

  • "Collectanea et Excerpta Historico-Politica et Morali" de la que es conserven dos llibres, el 27è, Περὶ Πρεσβειῶν ("De Legationibus") i el 50è, Περὶ Ἀρετῆς καὶ Κακίας, "De Virtute et Vitio"
  • Ἱππιατρικά, "De Medicina Veterinaria"
  • Γεωπονικά, "De Re Rustica", atribuït a Bas Cassià

Els annals de Teòfanes foren continuats per ordre de Constantí que va induir també a Josep Genesi (Josephus Genesius) a escriure els seus annals entre Lleó l'Armeni i Basili Macedó.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cortada, Juan. Historia de España. Imprenta de A. Brusi, 1841, p.293-294. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constantí VII