Constantí XI Làscaris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Constantí XI Làscaris o simplement Constantí Lascaris, ja que al no haver estat coronat no té ordinal a bona part de les llistes d'emperadors (?-1205), fou el darrer emperador bizantí durant la conquesta de Constantinoble pels croats (1204). L'ordinal XI correspondria, segons l'ordre d'emperadors considerant només els coronats, a Constantí XI Paleòleg que fou el darrer emperador bizantí fins al 1453.

El 13 d'abril de 1204 va fugir l'emperador Aleix i els cortesans van proclamar emperador Constantí XI Làscaris. Refugiat a Brusa, a Bitínia, fou derrotat a la batalla de Pemaneo el desembre de 1204 i va morir en els combat subsegüents el mes de gener de 1205. El seu germà Teodor I Làscaris va recollir la successió legitimada pel Patriarca de Constantinoble com a Emperador de Nicea.

Arran de la conquesta de Constantinoble pels croats, l'imperi Bizantí es dividí en 4 estats:


Precedit per:
Aleix V Ducas Murzufle
Emperador bizantí
nominal

1204-1205
Succeït per:
Teodor I Làscaris a Nicea
Balduí I de Flandes a Constantinoble
Miquel I Àngel Comnè a l'Epir
Aleix I Comnè a Trebisonda
Emperador bizantí
1204
Succeït per:
Miquel VIII Paleòleg
el 1261