Constantí XI Paleòleg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Constantí XI Paleòleg

Estàtua de Constantí XI a Atenes
emperador, màrtir nacional
Nom secular Κωνσταντίνος ΙΑ' Δραγάσης Παλαιολόγος
Naixement 1394
Constantinoble (actual Istanbul)
Defunció 29 de maig de 1453
Constantinoble
Commemoració en Església Ortodoxa Grega (culte no oficial)
Canonització No canonitzat oficialment; venerat des de la seva mort
Festivitat 30 de maig
Fets destacables Darrer emperador bizantí (1448-1453)
Iconografia Com a rei

Constantí XI Paleòleg (Constantinus Paleologus) de sobrenom Dragases (Παλαιόλογος o δραγάσης) fou el darrer emperador bizantí del 1448 al 1453.

Era el quart fill de Manel II Paleòleg i va néixer el 1394. Va succeir al seu germà gran Joan VIII Paleòleg, el 1448. Es va casar amb Teodora, filla de Lleonard III Tocco, senyor d'Acarnània, duc de Lèucada i senyor de Angelocastron, Vonitza i Varnatza; i després de la mort d'aquesta, amb Catarina, filla de Notaras Paleòleg Catelusi (Dorino I Gattiluso), príncep de Lesbos, i amb cap de les dues va tenir fills.

Prèviament a ser emperador fou dèspota o governador de les restes de les possessions bizantines al Quersonès tauric, i durant el regne del seu germà Joan va defensar el seu principat del Peloponès.

Al morir Joan el tron fou reclamat pels seus germans Demetri, el més gran, Constantí i Tomàs. Constantí, que era al Peloponès, tenia un partit favorable a la capital, i va acceptar el no-menament que aquest partit li va proposar, però amb moltes dubtes, ja que el poder bizantí havia quedar reduït a Constantinoble, el Peloponès, algunes ciutats costaneres i algunes illes. Abans d'acceptar va enviar a Franza l'historiador a la cort de Murat II, i va demanar permís al soldà per governar als grecs i quan el soldà va donar el permís es va embarcar cap a Constantinoble. Va fer les paus amb els seus germans als que va donar el seu despotat de Mistra.

Al començament el regnat fou tranquil, però el 1450 va morir Murat II i li va succeir el seu fill i successor Mehmet II que inicialment va estar en una dura guerra amb l'emir de Karaman i Bizanci sembla que va considerar el moment oportú per ajudar al príncep Orkhan, germà gran de Muhammad, que vivia a Constantinoble i reclamava el tron otomà, al qual van donar un exèrcit per presentar-se a territori dels otomans a reclamar els seus drets. Ambaixadors bizantins van anunciar al soldà el trencament dels acords i el reconeixement d'Orkhan; el visir Çandarlı Halil Pasha els va amonestar severament i va dir:

« Si voleu proclamar a Orkhan, potser ho podreu fer, potser podreu cridar als hongaresos per demanar ajut, potser podreu reconquerir els territoris que us hem pres, però sabeu que no triomfareu en res, i en lloc de guanyar, perdreu les petites parts de l'imperi que us hem deixat. El meu amo serà informat del vostre missatge i ell dirà el que s'ha de fer »
Çandarlı Halil Pasha

.

Una mica després Mehmet II va iniciar els preparatius per al setge de Constantinoble i va declarar que no faria la pau fins que la seva residencia fos a Constantinoble. La ciutat fou bloquejada per terra i mar. L'artilleria era la més gran mai vista. Mentre es completava els setge els otomans van ocupar Mesèmbria, Anquialos, Byzcon i altres ciutats. El 6 d'abril de 1453 Mehmet va aparèixer sota les muralles de la ciutat amb 258.000 homes. Grecs, venecians, genovesos, i altres auxiliars europeus defensaven la ciutat, i la marina cristiana era superior a l'otomana en capacitat operativa. La lluita va durar fins al 29 de maig de 1453. L'emperador, amenaçat per alguns geníssers, diuen que va dir: "¿No hi ha cap cristià que em vulgui tallar el cap?", i quasi al moment fou mort per dos turcs.

Quan el seu cos fou descobert, es va portar a Mehmet, i aquest va ordenar tallar el cap i penjar-lo en una plaça anomenada Augusteum; el cap fou enviat després com a trofeu a les principals ciutats turques d'Àsia. La catedral de Santa Sofia fou consagrada com a mesquita i Muhammad hi va fer l'oració.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Aviat, l'emperador fou venerat com a sant pels ortodoxos i alguns catòlics grecs, com a màrtir nacional o "etnomàrtir" (en grec: ἐθνομάρτυρας). L'Església Ortodoxa Grega, però, mai no l'ha canonitzat oficialment.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constantí XI Paleòleg