Constant de Faraday

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En física i química, la constant de Faraday és la quantitat de càrrega elèctrica que hi ha en un mol d'electrons. Aquesta constant va rebre el seu nom en honor al científic britànic Michael Faraday. S'utilitza als sistemes d'electròlisi per tal de determinar la massa del producte químic que es dipositarà a un elèctrode.

El símbol d'aquesta constant és F, i ve donada per

F= e \cdot N_A = 96.4853365 \cdot 10^3 \frac{\mathrm C}{\mathrm{mol}},

on

NA és el nombre d'Avogadro, aproximadament 6,02 x 1023 mol-1
e és la magnitud de la càrrega elemental d'un electró, aproximadament 1,602 x 10-19 coulombs per electró.

El valor de F va ser determinat per primer cop pesant la quantitat de plata dipositada a partir d'una reacció electroquímica a la qual es va fer passar una quantitat coneguda de corrent durant un determinat període de temps. Aquest valor va ser utilitzar per calcular el nombre d'Avogadro. La recerca continua per tal de trobar de manera més precisa el valor de la constant de Faraday, i en conseqüència del nombre d'Avogadro. Hi ha el projecte de redefinir el quilogram en termes d'un nombre conegut d'àtoms[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. L'octubre del 2005 el Comitè Internacional de Pesos i Mesures va aprovar inicialment la preparació de noves definicions per al quilogram, l'ampere i el kelvin en termes de constants fonamentals, per a la seva possible adopció a la Conferència General de Pesos i Mesures del 2011.«Recomanació».