Constantin Fahlberg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Constantin Fahlberg
Constantin Fahlberg
Constantin Fahlberg
Naixement 10 de desembre de 1850 [1]
Tambov, Imperi Rus
Mort 15 d'agost de 1910 (als 59 anys)
Ducat de Nassau, Imperi Alemany
Director de tesi   Adolph Wilhelm Hermann Kolbe

Constantin Fahlberg (10 de desembre de 1850, Tambov, Imperi Rus - 15 d'agost de 1910, Ducat de Nassau, Imperi Alemany), fou un químic rus, nacionalitzat estatunidenc i després alemany, conegut per la síntesi de la sacarina.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fins a l'edat dels 11 anys estudià a Tartu, Estònia. Fahlberg rebé la formació tècnica bàsica a l'Institut Politècnic de Moscou després de la qual ingressà en la Gewerbeakademie de Berlín, estudiant amb l'eminent químic Carl Bernhard Wilhelm Scheibler. Posteriorment continuà l'aprenentatge a Wiesbaden i Leipzig, on es doctorà l'any 1873 amb una dissertació sobre l'àcid hidroxiacètic, sota la supervisió de Hermann Kolbe. Un any més tard emigrà als Estats Units i obrí a Nova York un laboratori analític especialitzat en el sucre, el qual vendria passat poc temps per a ocupar una plaça d'investigador per l'English Colonial Society, que havia reclamat els seus serveis per tal d'analitzar i avaluar les plantacions de sucre que tenia distribuïdes per les Índies Orientals i la Guaiana Britànica. Tornà el 1877 a Nova York i la firma H.W. Perot Import Firm (Baltimore) reclamà els seus serveis com especialista en l'anàlisi del sucre per tal de fer front a l'embargament que el govern dels EUA havia realitzat damunt una important tramesa de sucre, a partir de les crítiques de la seva impuresa. Fou així que conegué el químic nord-americà Ira Remsen que li facilità el seu laboratori de la Universitat Johns Hopkins per realitzar les seves investigacions.[2]

Obres[modifica | modifica el codi]

Fahlberg i Ira Remsen havien treballat junts durant el mes de juny de 1878 en l'oxidació de les o-toluolsulfamides, quan una nit, segons la història explicada pel mateix Fahlberg, en tornar a casa, aquest darrer es decidí a fer un mos i descobrí que el pa tenia gust dolç. Aviat comprengué que el rar tast havia de provenir d'alguna substància en la qual hagués estat treballant al laboratori i que s'havia adherit a la seva roba. Tornà furtivament entrada la nit i localitzà l'origen: el resultat de l'oxidació de la sulfonamida ortotuloena havia propiciat la síntesi d'ortobenzolsulfamida, és a dir, allò que més tard denominaria sacarina.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constantin Fahlberg Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Fins al 1918 a Rússia s'emprà el calendari julià, mentre que a gran part d'Europa ja s'emprava el calendari gregorià, el dia 10 de desembre rus era el 22 de desembre a la majoria de països.
  2. 2,0 2,1 Vallverdú, J. «Marc teòric de les controvèrsies científiques:el cas de la sacarina» (Tesi doctoral). UAB [Barcelona], 2002, pàg. 187-191 [Consulta: 16 abril 2010].