Constantin Silvestri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Conductor.svg Constantin Silvestri 30x-Music.png
Naixença: 31 de maig de 1913
Bucarest, Romania
Defunció: 23 de febrer de 1969 (als 55 anys)
Londres, Regne Unit
Nacionalitat: Romania Romania
Anys d'activitat: 1929-1968

Constantin Silvestri (Bucarest, Romania, 31 de maig de 1913 - Londres, Regne Unit, 23 de febrer de 1969) fou un director d'orquestra, pianista i compositor romanès.

En el Conservatori Ciprian Porumbescu, de la seva ciutat natal, estudià la composició amb Michael Jora i aconseguí el premi Enescu. Ensems, també va fer, estudis de filosofia, química i dret. Als onze anys havia donat ja un concert de piano i als disset es rebel·là com a director en un programa amb obres de Stravinski i Béla Bartók. El 1935 substituí definitivament el piano per la direcció.

Més tard fou nomenat director de l'Orquestra Filharmònica de Bucarest (1946), professor en el Conservatori de Porumbescu (1949) i director de l'Òpera (1955). Va mantenir aquests càrrecs fins al 1961, any en què, per discrepàncies polítiques amb el règim del seu país, marxà a Anglaterra, i allà fixà la seva residència, que hauria de ser la definitiva. Fou nomenat primer director de l'Orquestra Simfònica de Bournemouth (Hampshire), i tingué ocasió de conduir diverses orquestres britàniques. També es dedicava a l'ensenyança de la direcció orquestral.

El 1963 donà, en el Covent Garden londinenc, Khovànxtxina de Modest Mússorgski, segons la versió orquestral de Shostakovich. Coma director convidat restà a Alemanya, París (dirigint l'Orquestra Nacional), Txèquia, els Països Baixos, Unió Soviètica, Japó, Estats Units, Buenos Aires (Orquestra Nacional, Teatro Colón). Si bé no refusava el gènere operístic, preferia, amb tot, la música de concert. El seu estil ressaltava pel color i el lirisme, és a dir, per la seva expressivitat.

És autor de:

  • dos ballets, Dance di Bihor,
  • una toccata,
  • diversos preludis i fugues,
  • tres concerti grosso,
  • un Concert per a orquestra,
  • tres quartets de corda,
  • un Trio per a instruments de vent.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]