Constel·lació d'Escaire

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Escaire

Escaire

Clicau per engrandir la imatge

Nom en llatí (UAI) Norma
Abreviatura Nor
Genitiu Normae
Simbologia la Normal
Ascensió recta 16,05 h
Declinació −52,01°
Àrea 165 graus quadrats
Posició 74a
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
0
Estrella més brillant γ Nor
(Magnitud aparent 4,0)
Meteors
Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +30° i −90°
Durant el mes de Juliol hi ha la millor visibilitat

Escaire (Norma) és una petita i poc llampant constel·lació de l'hemisferi sud situada entre Scorpius i Centaurus, entravessada per la Via Làctia, anomenada originalment Norma et Regula, fent referència a les eines del fuster: "Escaire i Nivell".


Estrelles principals[modifica | modifica el codi]

γ Normae[modifica | modifica el codi]

L'estrella més lluminosa, γ Normae és una doble òptica: γ 2 Normae, la més brillant, és una subgegant de magnitud aparent 4,01 i distant 128 anys llum, γ 1 Normae, de magnitud 4,97, és una supergegant distant uns 1.400 anys llum.

Altres estrelles[modifica | modifica el codi]

R Normae és una estrella variable vermella del tipus Mira (o Ceti). La seva magnitud evoluciona entre 6,5 i 13,9 amb un període de 507,5 dies.

S Normae és una variable cefeida entre les magnituds 6,12 i 6,77 en 9,75 dies.

Taula de les estrelles de Norma[modifica | modifica el codi]

Estrella Magnitud aparent Magnitud absoluta Distància
(anys llum)
Tipus espectral
γ2 Nor 4,01 1,05 128 G8III
ε Nor 4,46 -0,98 400 B4V
ι1 Nor 4,63 1,46 140 A7IV
η Nor 4,65 0,53 218 G8III
δ Nor 4,73 1,84 124 Am
μ Nor 4,86 -5,91 4660 B0Ia
κ Nor 4,95 -0,69 438 G4III
γ1 Nor 4,97 -3,25 1437 F9Ia
θ Nor 5,13 0,35 295 B8V
HR 6083 5,32 -0,84 557 B6IV
QU Nor 5,35 -2,47 1195 B1.5Iap
HR 5798 5,43 -0,3 458 B9V
λ Nor 5,44 -0,34 468 A3Vn
HR 6055 6,45 -0,51 805 M2IV

Nota: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satel·lit Hipparcos.[1]

Objectes celestes[modifica | modifica el codi]

La Via Làctia travessa la constel·lació de Norma, enfosquida en el centre per una banda de pols interestel·lar.

Hostatja la nebulosa planetària Menzel 3, «la Nebulosa Formiga». Distant 6.800 anys llum, sembla el cap i el tòrax d'una formiga. Es tracta de matèria ejectada per una estrella gegant situada en el centre de la nebulosa.

Conté els cúmuls oberts NGC 6067, NGC 6087 (de la qual forma part S Normae), NGC 6134 i NGC 6187.

S'hi pot trobar també la nebulosa planetària NGC 6165.

Història[modifica | modifica el codi]

La constel·lació de Norma va ser creada per Nicolas-Louis de Lacaille el 1752 per omplir els darrers trossos del cel austral sense denominació.Com moltes de les 14 altres constel·lacions creades per Lacaille porta el nom d'un aparell científic. Es va anomenar en un principi Norma et Regula, eines usades en aquella època pels fusters. També fou anomenada Triangle del sud (sense relació amb l'actual Triangle Austral) i Quadrat d'Euclides.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]