Constel·lació de l'Altar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Altar

Altar

Clicau per engrandir la imatge

Nom en llatí (UAI) Ara
Abreviatura Ara
Genitiu Arae
Simbologia l'Altar
Ascensió recta 17,39 h
Declinació −53,58°
Àrea 237 graus quadrats
Posició 63ena
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
1
Estrella més brillant β Ara
(Magnitud aparent 2,9)
Meteors

Cap

Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +25° i −90°
Durant el mes de Juliol hi ha la millor visibilitat

L' Altar (Ara) és una feble constel·lació del hemisferi sud, entre Centaurus i Lupus. L'estel més brillant, β Arae, és d'una magnitud aparent de 2,9. L'estel γ és un estel doble just al sud de β. μ Arae es creu que té almenys tres planetes, un dels quals podria ser de natura rocosa.

Estrelles principals[modifica | modifica el codi]

Ara ocupa una part del cel travessada per la Via Làctia. Si bé les seves estrelles no són molt brillants a l'ull nu, moltes són d'una magnitud absoluta molt elevada.

β Arae[modifica | modifica el codi]

L'estrella més brillant d'Ara no és pas α, sinó β, amb una magnitud aparent de 2,84. β Arae és una gegant vermella relativament allunyada (700 anys-llum, 4.600 vegades més lluminosa que el Sol i 92 vegades més gran.

α Arae[modifica | modifica el codi]

És l'única estrella de la constel·lació que té un nom específic, Choo («el bastó» en xinès), α Ara és només un poc menys lluminosa que β Ara. Choo és una estrella calenta blava, 2.200 vegades més lluminosa que el Sol. Però només cinc vegades més gran.

Choo volta molt ràpidament sobre ella mateixa, en 3,8 hores, amb una velocitat de 315 km/s a l'equador. Està envoltada d'un disc d'hidrogen ionitzat.

Choo és una estrella doble. La seva companya és de la 11ena magnitud.

Altres estrelles[modifica | modifica el codi]

ζ Ara és una geganta vermella. γ Ara, una supergeganta, és una estrella doble.

Vegeu: Llista d'estrelles d'Ara

Taula de les estrelles d'Ara[modifica | modifica el codi]

B F Noms i altres designacions Mag. Dist. (a.-l.) Comentaris β Beta Arae 2,85 603
α Alpha Arae, Choo 2,95 242 Del mandarí 杵 (chǔ), «el bastó» (Aquest comentari ha estat adaptat del francès pot ser la transliteració, o transcripció, no és correcte)
Estrella Be
ζ Zeta Arae 3,12 574
γ Gamma Arae 3,34 1 140
δ Delta Arae 3,62 187
θ Theta Arae 3,65 1 010
η Eta Arae 3,77 313
ε¹ Epsilon-1 Arae 4,06 304
σ 1 Sigma Arae 4,56 386
λ Lambda Arae 4,76 71,3
μ Mu Arae 5,14 49,8 Aquesta estrella té 4 exoplanetes
κ Kappa Arae 5,19 398
ι Iota Arae 5,21 720 Estrella variable de tipus γ Cas
π Pi Arae 5,25 138
ε² Epsilon-2 Arae 5,27 85,9
ν¹, υ¹ Nu-1 Arae, Upsilon-1 Arae, V539 Arae 5,68 820 Binària eclipsant
ν², υ² Nu-2 Arae, Upsilon-2 Arae 6,09 508

Fonts: «The Bright Star Catalogue» (5e édition révisée), «Catalogue Hipparcos» (ESA SP-1200)

Objectes celestes[modifica | modifica el codi]

El cantó nord-oest de Ara conté molts de cúmuls oberts i nebuloses difuses, sobre el fons de la Via Làctia. El més brillant d'aquests, NGC 6397, que es troba a 8.200 anys llum, podria ser el cúmul globular més pròxim al nostre Sol.

Història[modifica | modifica el codi]

Aquest grup d'estrelles poc lluminoses formava part de les constel·lacions del Centaure i del Llop abans de ser separat amb la creació d'Escaire. Ara s'identifica amb l'altar del centaure Quiró (o, menys sovint, amb el de Noè, de Moisès, de Salomó o de Dionís).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constel·lació de l'Altar