Constel·lació de l'Orada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Orada

Orada

Clicau per engrandir la imatge

Nom en llatí (UAI) Dorado
Abreviatura Dor
Genitiu Doradus
Simbologia el Peix espasa
Ascensió recta 5 h
Declinació -60°
Àrea 179 graus quadrats
Posició 72ena
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
Cap
Estrella més brillant α Dor
(Magnitud aparent 3,27)
Meteors

Cap

Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +20° i −90°
Durant el mes de Febrer hi ha la millor visibilitat

L'Orada (Dorado) és una constel·lació austral. Aquesta constel·lació fou una des les dotze constel·lacions creades per Pieter Sirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1595 i 1597, i apareix per primer cop a l'obra Uranometria de Johann Bayer el 1603. És notable per contenir la major part del Gran Núvol de Magalhães, mentre la resta pertany a Taula.

α Doradus[modifica | modifica el codi]

L'estel més brillant de la constel·lació α Doradus no és més que de la magnitud 3,30. Es pot trobar fàcilment situada a una dotzena de graus de CanopusCarinae) dins una regió molt pobre en estels.

Allunyat prop de 180 anys-llum, α Doradus és un estel blau del tipus espectral A0, 120 vegades més brillant que el Sol, lleugerament variable (del tipus d'α 2 Canum Venaticorum), passant de la magnitud 3,26 a la magnitud 3.30 en 2,95 dies.

γ Doradus[modifica | modifica el codi]

γ Doradus és un estel lleugerament variable, que varia alguns punts percentuals estre 4,23 i 4,27 en dos períodes succesius de 17,5 i 18,1 hores. El seu comportament s'assembla a les variables de tipus δ Scuti, però la temperatura de γ Dor (7000K) és més feble per respondre al mateix mecanisme.

Altres estels[modifica | modifica el codi]

β Doradus és una variable cefeida, que evoluciona entre les magnituds 3,46 i 4,08 en 9,8426 dies.

R Doradus és una variable semi-regular, que passa de 4,8 a 6,6 en un període de 338 dies, però en llum infraroig és una de les estrelles més brillants del cel.

Taula dels estels de Dorado[modifica | modifica el codi]

Étoile Magnitud
aparent
Magnitud
absoluta
Distance
(any-llum)
Tipus
espectral
α Dor 3,30 -0,36 176 A0V:
β Dor 3,76 -3,76 1039 F6Ia
γ Dor 4,26 2,72 66 F4III
HR 2102 4,65 2,47 89 K1III/IV
ζ1 Dor 4,71 4,38 38 F7V
θ Dor 4,81 -1,31 546 K2III

Nota: els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos [1]

Objectes de cel profund notables[modifica | modifica el codi]

Com que Orada conté una part del Gran Núvol de Magalhães, és molt rica en objectes de cel profund. Totes les coordenades es donen per l'època J2000.0.

  • NGC 1566 (AR 04h 20m 00s Dec -56° 56,3′) [2] és una galàxia situada de cara. Dona nom al grup NGC 1566 de galàxies.
  • NGC 1755 (AR 04h 55m 13s Dec -68° 12,2') [3] és un cúmul globular.
  • NGC 1763 (AR 04h 56m 49s Dec -68° 24,5′) [4] és una nebulosa brillant associada a tres estel del tipus B.
  • NGC 1820 (AR 05h 04m 02s Dec -67° 15,9′) [5] és un cúmul globular.
  • NGC 1850 (RA 05h 08m 44s Dec -68° 45,7′) [6] és un cúmul globular.
  • NGC 1854 (RA 05h 09m 19s Dec -68° 50,8′) [7] és un cúmul globular.
  • NGC 1869 (AR 05h 13m 56s Dec -67° 22,8′) [8] és un cúmul obert.
  • NGC 1901 (AR 05h 18m 15s Dec -68° 26,2′) [9] és un cúmul obert.
  • NGC 1910 (AR 05h 18m 43s Dec -69° 13,9′) [10] és un cluster obert.
  • NGC 1936 (AR 05h 22m 14s Dec -67° 58,7′) [11] és una nebulosa brillant i és un de quatre objectes NGC molt a apropats un de l'altre, els altres són NGC 1929, NGC 1934 i NGC 1935.
  • NGC 1978 (AR 05h 28m 36s Dec -66° 14,0′) [[12] és un cúmul obert.
  • NGC 2002 (AR 05h 30m 17s Dec -66° 53,1′) [13] és un cúmul obert.
  • NGC 2027 (AR 05h 35m 00s Dec -66° 55,0′) [14] és un cúmul obert.
  • NGC 2032 (AR 05h 35m 21s Dec -67° 34,1′) (Seagull Nebula) [15] és una nebulosa complexa que conté quatre objectes NGC diferents: NGC 2029, NGC 2032, NGC 2035 and NGC 2040.
  • NGC 2070 (RA 05h 38m 37s Dec -69° 05,7′) més coneguda com a Nebulosa de la Taràntula.
  • NGC 2164 (RA 05h 58m 53s Dec -68° 30,9′) [16] és un cúmul globular.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constel·lació de l'Orada