Constel·lació de la Vela

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Vela

Vela

Clicau per engrandir la imatge

Nom en llatí (UAI) Vela
Abreviatura Vel
Genitiu Velorum
Simbologia La Vela
Ascensió recta 9 h
Declinació −50°
Àrea 500 graus quadrats
Posició 32ena
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
5
Estrella més brillant γ Vel
(Magnitud aparent 1,6)
Meteors
  • Delta Vèlides
  • Gamma Vèlides
  • Puppid-Vèlides
Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +30° i −90°
Durant el mes de Març hi ha la millor visibilitat

La constel·lació de la Vela (Vela) és una de les quatre en què es va dividir la gegantina constel·lació coneguda com el Vaixell d'Argos quan la Unió Astronòmica Internacional definí les 88 constel·lacions. El vaixell va ser dividit en Vela; Carina, o la Quilla; Puppis, la Popa; i Pyxis, el Compàs (no s'ha de confondre amb Circinus). Vela està entre l'ascensió recta 8, 10 hores, i la declinació entre -39º i -57º aproximadament.

El seu estel més brillant és γ2 Velorum, coneguda com a Suhail al-Muhlif (la que fa el nombre 35 de les més brillants), nom àrab que vol dir planura llisa, ja que la veien molt a prop de l'horitzó o també, més recentment Regor. És un estel doble. L'estel δ Velorum (estel doble) és el segon més brillant d'aquesta constel·lació (la 47 més brillant). El tercer més brillant de la constel·lació és λ Velorum, coneguda com a Suhail (69 més brillant del cel). A Vela hi ha també els cúmuls oberts IC2391, IC2395, NGC2547, NGC3228; el cúmul globular NGC3201, i la nebulosa planetària NGC3132, entre altres objectes.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La constel·lació de la Vela és una constel·lació de mida mitjana, es distingeix sense dificultat, al nord d'un tram molt brillant de la Via Làctia austral, gràcies a la disposició del triangle dels estels γ Velorum, δ Velorum i λ Velorum. L'estel més brillant és γ Velorum de magnitud aparent 1,75, un sistema estel·lar quíntuple la component principal del qual és l'estel de Wolf-Rayet més brillant del cel. Els estels més meridionals de la constel·lació, δ i κ Velorum, juntament amb ε i ι de la Constel·lació de la Quilla formen un asterisme conegut com la Falsa Creu, a vegades confós amb la Creu del Sud.

La constel·lació de la Vela comparteix la nomenclatura de Bayer dels seus estels amb les altres tres constel·lacions que formaven part de la constel·lació Nau Argos, de manera que no té estels α o β.

En aquesta constel·lació es troba AI Velorum, prototip d'un grup d'estels polsants denominats variables AI Velorum.

La identificació òptica del Púlsar de la Vela, associat al romanent de supernova de la Vela, va ser la prova directa de la relació entre supernoves i púlsars.

Observació[modifica | modifica el codi]

Il·lustració de la nau Argo de Johannes Hevelius.

Un tram força fosc de la Via Làctia travessa la constel·lació; el fons es presenta, molt ric en estels de magnitud quatre i cinc, en particular sobre el costat proper a la constel·lació de la Popa, en la direcció de la gran associació Cr 173. En condicions òptimes de visibilitat es pot observar aquest tram ric en estels a ull nu, però amb uns binoculars resultar magnífic.

El millor període per a la seva observació és entre gener i febrer; es tracta, per als observadors de l'hemisferi sud, d'una de les constel·lacions dominants del cel estival i tardorenc, que a latituds australs mitjanes es presenta en part circumpolar; a l'hemisferi nord la seva visibilitat és més difícil i per sobre de 50°N és pràcticament invisible. Per observar-la completament calen latituds inferiors als 33°N.

Objectes[modifica | modifica el codi]

NGC 3132, una de les nebuloses planetàries més brillants del cel.

La constel·lació de la Vela està atravessada per la Via Làctia meridional; encara que aquest tram estigui molt enfosquit, la constel·lació presenta abundants objectes com cúmuls oberts i nebuloses difuses.

Entre els cúmuls oberts, és important IC 2391, situat dos graus al nord de Delta Velorum, que té al seu centre l'estel de magnitud quatre Omicron Velorum que forma part d'una gran associació estel·lar que comprèn, entre d'altres, els estels brillants Procyon i Denèbola. Un altre cúmul obert visible a ull un és NGC 2547. Un grup d'estels interessants es troba en la direcció de Gamma Velorum, es tracta de l'associació OB Cr 173; un grup d'estels joves i massius de recent formació, també coneguts com a Vela OB2.

Cinc graus al nord-oest de Mu Velorum es troba el cúmul globular NGC 3201, de magnitud 6,8; objecte d'un estudi recent sobre les estrelles variables del tipus RR Lyrae.

Entre les nebuloses planetàries, es troba NGC 3132, anomenada Nebulosa de l'anell del sud en contraposició amb la Nebulosa de l'Anello de la Constel·lació de la Lira; es pot localitzar a la part septentrional de la constel·lació; es tracta d'una de les nebuloses planetàries més lluminoses del cel, visible amb instruments petits.

Un altre objecte interessant és el romanent de supernova de la Vela; una nebulosa originada en una explosió de supernova ocorreguda probablement fa uns 12.000 anys i segurament ben visible des de la Terra (s'estima que pot haver tingut una magnitud de 9, o sigui visible al cel diurn). Aquest romanent conté un púlsar, el segon en ser identificat després del de la Nebulosa del Cranc. Un complex anomenat Nebulosa de Gum, en honor al seu descobridor, es tracta d'un vast sistema de filaments tènues, que cobreix una gran part de la constel·lació de la Vela, fins a la constel·lació de la Quilla; probablement un antic romanent de supernova. Entre les regions de formació estel·lar es troba la cresta molecular de la Vela (Vela molecular ridge en anglès), un gran complex nebulós que compren alguns objectes de fàcil observació com Gum 20 o la nebulosa a reflexió NGC 2626.


Principals objectes no estel·lars[1][2][3]
Nom
Coordenades equatorials època J2000.0
Tipus Magnitud
Dimensions aparents
(en minut d'arc)
Nom propi
AR
Dec
Cr 173 08h 04m s -46° ′ ″ cúmul obert 0,6: 370 Vela OB2
NGC 2547 08h 10m 11s -49° 13′ 32″ cúmul obert 4,7 20
Gum 12 08h 30m s -45° ′ ″ Romanent de supernova - 1200: Nebulosa de Gum
NGC 2626 08h 35m 31s -40° 40′ 20″ Nebulosa difusa - 5 x 5
Gum 16 08h 35m s -45° 10′ ″ Romanent de supernova 12: 480 Nebulosa de la Vela
IC 2391 08h 40m s -53° 04′ ″ cúmul obert 2,6 50 Cúmul d'Omicron Velorum
IC 2395 08h 42m 37s -48° 06′ 50″ cúmul obert 4,6 7
NGC 2669 08h 46m 22s -52° 56′ 51″ cúmul obert 6,1 12
NGC 2910 09h 30m 29s -52° 54′ 50″ cúmul obert 7,2 5
NGC 3132 10h 07m 02s -40° 26′ 12″ Nebulosa planetària 9,8 1,2 x 0,9 Nebulosa Anell del Sud
NGC 3201 10h 17m 37s -46° 24′ 40″ Cúmul globular 6,9 18
NGC 3228 10h 21m 22s -51° 43′ 57″ cúmul obert 6,0 5
NGC 3330 10h 38m 48s -54° 06′ 56″ cúmul obert 7,4 6

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Alan Hirshfeld, Roger W. Sinnott. «Sky Catalogue 2000.0: Volume 2: Double Stars, Variable Stars and NonstellarObjects». Cambridge University Press, abril 1985. ISBN 0-521-27721-3.(anglès)
  2. «The NGC/IC Project Public Database».(anglès)
  3. «NASA/IPAC Extragalactic Database».(anglès)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constel·lació de la Vela