Constel·lacions familiars

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Constel·lacions familiars és una tècnica pseudocientífica utilitzada en teràpia sistèmica familiar, creada i desenvolupada per Bert Hellinger. És utilitzada per alguns psicòlegs, psiquiatres, i psicoterapeutes, si bé no té cap base empírica ni estudi científic respecte a la seva efectivitat terapèutica. El seu objectiu seria curar les ferides psicològiques existents en les famílies entenent-les com un sistema en què tots els seus membres estarien relacionats.

Bert Hellinger va estudiar les formes inconscients en què cada individu estaria unit a la seva família, i com determinats comportaments i tendències psicològiques es repetirien generació rere generació. Va crear un mètode o procediment per a restablir l'orde natural del sistema familiar, curant així les "ferides" del mateix.

Segons la seva visió, la nostra història familiar afectaria profundament la nostra personalitat, el nostre comportament i les nostres relacions. Modelaria els nostres valors, actituds i creences sobre nosaltres mateixos, els altres i la nostra vida.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Una constel·lació familiar es realitza quan una persona vol aclarir un tema específic de la seva vida.

Es reuneix un grup de persones amb distintes inquietuds i dilemes a resoldre o persones que simplement vols observar i/o representar a altres en una constel·lació, i es crea un cercle en el qual es donarà lloc a les constel·lacions d'aquells que ho sol·liciten.

Aquesta persona pot exposar o no davant del grup el seu problema, perquè el moviment de la dinàmica oculta que es tracte començarà a funcionar igualment, si l'assumpte i la persona estan preparats per a ser tractats, consistint moltes de les vegades en assumptes desconeguts inclús per a la pròpia persona que constel·la i a partir d'ací, triarà a distints membres del grup com a representants de les persones que formen la seua estructura familiar inclòs ell. A continuació els col·locarà en el centre de la sala. Altres vegades açò ho fa el facilitador de la constel·lació, inclús sense dir a ningú qui és qui. Fet açò la constel·lació "cobraria vida" de manera que suposadament els representants començarien sentir les emocions, pors i desitjos de les persones als que representen.

No hi ha dades objectives reconeguts per cap ciència (inclosa la física nuclear) sobre quins mecanismes possibilitarien esta suposada comunicació o "connexió" de sentiments en el sistema que es tracte, màximament quan tots els subjectes a què es representa ni tan sols estarien presents excepte la persona a la que s'està constel·lant, i assumint que les persones que assumixen els respectius rols no tindrien cap relació prèvia amb aquells a què estan representant, la qual cosa prova que qualsevol persona que ocupa el "lloc" del representat, actuaria de la mateixa manera.

Amb aquest mètode l'origen del desordre ix a la llum, per la qual cosa la verdadera dinàmica interna de la família es manifestaria portant-la a la consciència de la persona. El "facilitador" va guiant les persones fins a una situació final on cada u presa la responsabilitat que li correspon i torna el que ha pres d'altres sobre si (dolor, culpa).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]